El mot metàfora és el mot de moda a Catalunya. Aquesta
figura literària havia estat patrimoni de literats i saberuts, però en l’era de
la banalització, tothom es veu amb cor de bastir un discurs al seu voltant. En
una entrevista recent al President Jordi Pujol, aquest comparava Catalunya a
una tassa. En la seva metàfora del que és el país, el President diu que teníem
una tassa de cafè i d’aquesta en bevíem tots i que el President Maragall l’ha
trencada. Ostres! Rumiem una mica sobre aquesta metàfora. Què vol dir que en
bevíem tots? Sona lleig això, no? Digueu-me torturat, però a mi me’n sembla
molt. No deu pas voler dir que el país-tassa era per xarrupar-ne, oi? Perquè
alguns, força per sort, ens pensàvem que la tassa (si acceptem la metàfora) era
perquè tots,cadascú en la seva mesura, l’anéssim omplint. No sé si és que el
President Pujol encara imposa o que l’entrevista la va publicar un diari de
comarques, però m’ha sobtat que no hi hagi hagut reaccions a una comparació tan
desafortunada. No crec pas que el President Pujol hagi xarrupat de la tassa,
però crec que si continuem per aquest camí, fent una metàfora darrere l’altra,
prendrem mal tots plegats. I per cert, President, el darrer premi que li han
donat porta el nom d’un anticatalà visceral, Abril Martorell, que va posar els fonaments
de la desestructuració del País Valencià i, de retruc, de la comunitat cultural
catalana. Que l’edat no us faci patum.
Nota bibliogràfica: REDÓ, Salvador. La culpa és dels forners. Trenta anys de periodisme en llibertat. Articles i fotografies, 1978-2008. Col. Idees. Ed. L’Albí. 2009.