¿UNA TASSA O UN PAÍS?

Aquest article es va publicar al diari Regió7 el 20 de maig del 2005. Un cop conegut l'afer Pujol, pren tota l'actualitat. Com es pot llegir, a mi també em va enredar, però no del tot.

El mot metàfora és el mot de moda a Catalunya. Aquesta figura literària havia estat patrimoni de literats i saberuts, però en l’era de la banalització, tothom es veu amb cor de bastir un discurs al seu voltant. En una entrevista recent al President Jordi Pujol, aquest comparava Catalunya a una tassa. En la seva metàfora del que és el país, el President diu que teníem una tassa de cafè i d’aquesta en bevíem tots i que el President Maragall l’ha trencada. Ostres! Rumiem una mica sobre aquesta metàfora. Què vol dir que en bevíem tots? Sona lleig això, no? Digueu-me torturat, però a mi me’n sembla molt. No deu pas voler dir que el país-tassa era per xarrupar-ne, oi? Perquè alguns, força per sort, ens pensàvem que la tassa (si acceptem la metàfora) era perquè tots,cadascú en la seva mesura, l’anéssim omplint. No sé si és que el President Pujol encara imposa o que l’entrevista la va publicar un diari de comarques, però m’ha sobtat que no hi hagi hagut reaccions a una comparació tan desafortunada. No crec pas que el President Pujol hagi xarrupat de la tassa, però crec que si continuem per aquest camí, fent una metàfora darrere l’altra, prendrem mal tots plegats. I per cert, President, el darrer premi que li han donat porta el nom d’un anticatalà visceral, Abril Martorell, que va posar els fonaments de la desestructuració del País Valencià i, de retruc, de la comunitat cultural catalana. Que l’edat no us faci patum.

Nota bibliogràfica: REDÓ, Salvador. La culpa és dels forners. Trenta anys de periodisme en llibertat. Articles i fotografies, 1978-2008. Col. Idees. Ed. L’Albí. 2009.