Aquest és el meu camí: Redó, Martí, Samper, Piqué, Tort,
Manresa, Miserachs, Obiols, Manyé, Lluquet,Rebull, Pallarès, Tarrida,
Fontanals, Bernades, Vergés. I què? Em dóna més matrícula de catalanitat que no
pas si tingués setze cognoms castellans, o barrejats amb cognoms bascos,
gallecs, francesos, italians, de l’Atles marroquí, suecs, anglesos,
alemanys...? No! Perquè la catalanitat, senyors que ens volen dividir entre
catalans d’origen i catalans amb altres orígens, és un sentiment; encara més,
la majoria de franquistes del meu poble tenien cognoms catalans, ja veuen si en
van, de mal informats, o si en tenen, de mala fe. Però no contents amb això,
volen contraposar ciutadans treballadors a ciutadans rendistes; els primers són
els catalans amb altres orígens i els segons els que com jo tenen una filera de
cognoms inequívocament catalans. Què passa? Que només són treballadors els que han
vingut de Las Hurdes, de Campo de Criptana, de Mojácar, del Rubio,de Badajoz...?
La meva àvia materna, filla d’Horta de Sant Joan (comarca de la Terra Alta) als
quatre anys ja collia olives amb els freds de novembre i desembre; va emigrar
en un periple d’anys que la va dur des de l’Hospitalet de l’Infant on als catorze
anys servia en una casa fins a Monistrol de Montserrat passant per Barcelona. A
Monistrol, amb dues filles petites i l’home desterrat per republicà, feia el jornal
de la fàbrica i anava a l’hort i al secà, i dos dies per setmana a recollir llenya
al bosc de can Tobella. Els avis treballaven la terra i a la fàbrica i el meu
avi patern va aprendre l’esperanto en els nuclis anarquistes de començament del
segle XX a Barcelona convençut d’això de la fraternitat universal. I tinc setze
cognoms catalans però a casa hem treballat tota la vida, jo des dels catorze
anys i en faré cinquanta-set. Els de casa, abans que arribés el tren dit «El Sevillano» des del
sud d’Espanya curull d’exiliats econòmics o de represaliats pel franquisme, ja hi
eren a la classe obrera de Catalunya. Així que, als catalans «de pura cepa» també ens hi ha de comptar. Però per al discurs unionista de dretes i
d’esquerres només hi va haver una èpica; com sempre, ens volen amagar la nostra
història.