En aquest títol
tenen una mostra del català que es parla (homenatge, és ironia, a aquells
saberuts i no que es pensen que rebaixant el llistó de la llengua catalana
aquesta obtindrà més adeptes i més fàcilment). No sé si la immersió lingüística
ha expandit l’ús del català en les zones poblades majoritàriament per gent vinguda
d’altres zones del món i pels seus descendents (recomano llegir els capítols
dedicats als comportaments lingüístics dels immigrants espanyols a Catalunya
del llibre “Els altres catalans”, de Francesc Candel, molt aclaridors). Però sí
que sé, perquè ho visc diàriament, que la immersió lingüística no ha aconseguit
estabilitzar la llengua catalana i assistim, oh paradoxa!, a un empobriment a còpia
d’anar-hi afegint manlleus d’altres llengües, especialment i sobretot de la llengua
castellana, cosa que fa dir a alguns que s’albira el naixement d’una llengua
híbrida que anomenen catañol. Ara que els d’abans havíem aconseguit desterrar
del nostre vocabulari l’aferrat bussón
per la nostrada «bústia», ara substitueixen «t’he enxampat» pel t’he pillat,
verb que s’estén al significat de: «ho entens?» quan s’usa el ho pilles?
D’exemples d’aquest deteriorament n’hi ha molts, la llista s’allarga; la preeminència
del món audiovisual per sobre de la premsa escrita hi ajuda perquè hi ha molts
professionals (en el sentit que es guanyen la vida xerrant) que tenen una
descurança per la llengua que usen coma eina de treball perfectament descriptible
i en la banda del «necessita manifestament millorar», però són allà i les hi
foten sense immutar-se. En el títol s’escriu «les quatre i mitja», en això de
les hores, crec que la llengua catalana ha perdut el partit. Qui diu dos quarts
de...? O, més encara, qui diu un quart i mig de...? I què es pot dir de
l’acusada absència dels pronoms febles? I ara les coses ja no cauen, es cauen.
