Diuen que l’espai
públic ha de ser neutral però volen dir que ha de ser d’ells. Qui són ells?
Ells són els que s’adjudiquen la interpretació de la neutralitat. Com
interpreten aquesta neutralitat? Si ets afí, ets neutral. I quins són els interessos
que hi ha darrera el vel del teatre anomenat neutralitat? Els que defensen la
uniformitat de pensament que a Espanya vol dir Espanya. I quina Espanya? L’Espanya
una,gran i per descomptat lliure. I l’Espanya una què vol dir? L’Espanya una vol
dir la de pensament únic, la que mai no ha admès dins les seves fronteres cap altra
visió del món que no sigui la forjada per la visió castellana. L’Espanya gran ja
no sé què vol dir, gran de perímetre? Pels seus fets els coneixereu? És un desig
de protagonisme? I l’Espanya lliure també se m’escapa; o és una reafirmació
innecessària davant la resta del planeta que ja ho té per descomptat o és una
afirmació que reposa en algun complex d’inferioritat. L’espai públic és del
públic i el públic, mal pesi, és divers i per tant amb possibilitats
expressives diverses. Si hem d’entronitzar la neutralitat, que vol dir l’asèpsia
ideològica, entronitzem el silenci, la inexpressió. Preparin-se a fer callar
les campanes de les esglésies perquè no tothom és catòlic, preparin-se a tancar
espais religiosos perquè no tothom creu en déus protectors o castigadors;
treguin totes les banderes, totes, perquè tampoc no hi ha unanimitats i
prohibeixin les terrasses dels bars i la privatització dels estacionaments en superfície
i les cercaviles i les desfilades militars, i que no vingui mai més cap Papa de
Roma a dir missa al carrer; prohibeixin les processons de Setmana Santa, el
piromusical de la Mercè, les celebracions dels títols esportius i els encierros
dels Sanfermines, perquè hi ha molta gent a qui no agrada res d’això. Parlen de
neutralitat però volen dir prohibir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada