A tots els que
estan convençuts que l’independentisme és el culpable del ressorgiment de l’anticatalanisme i que aquest és d’ús
exclusiu de la dreta i l’extrema dreta espanyoles, de les elits, i que la resta
no combrega amb el nacionalisme espanyol.
Explica Paco
Candel en el capítol “Cataluña acaba aquí” del llibre “Els altres catalans”
(Barcelona, 1964) que al barri de la Torrassa de Barcelona l’any 1928 hi havia
un percentatge de gent arribada d’altres parts d’Espanya molt important, que rondava
el 75%, i que una part gran provenia de Múrcia. Escriu Candel que la FAI
exercia molta influència entre els treballadors que vivien al barri i que
estava enfrontada amb els sindicalistes propers a ERC del barri de Sants.
Candel il·lustra la situació amb una referència, una pancarta apareguda a la
Torrassa en què es va escriure un lema que, diu ell, va fer fortuna tot i no
ser afortunat: “Cataluña termina aquí, aquí empieza Murcia”.
A. Bladé i
Desumvila explica en el llibre “El viatge a Mèxic” (Pàgs. 43-45. Barcelona,
1993) en què relata el camí de l’exili des de França que en ple Atlàntic, a
bord del vaixell Nyassa, va morir una nena d’un any, Núria Mora i Soler. Bladé
explica que un mariner-fuster va fer una caixeta per posar el cos sense vida de
la menuda, primer per a vetllar-lo i després per llançar el fèretre al mar tal
i com manaven les lleis nàutiques. Bladé diu que “al capçal del petit taüt van
posar una bandera catalana i, als peus, la portuguesa” ja que el vaixell estava
matriculat a Portugal. I continua: “I ara ve un fet que un no sap com explicar
si tracta de ser objectiu i no caure en l’apassionament al qual donà lloc d’una
manera tan lamentable, que encara en sento la vergonya a la cara. El cas és que
la bandereta barrada provocà una reacció soi-dissant patriòtica en funció de la
qual diversos element van decretar que allò no podia ser i que juntament amb
aquella ensenya hi havia d’haver una altra, que ells anomenaven nacional i
volien dir, en realitat, la republicana. Potser el pitjor de tot,
i allò que va convertir el vaixell en una mena de manicomi de discussions, d’insults
i fins d’intents d’agressió, fou el caràcter imperatiu, o d’imposició, en
contrast amb el que hauria hagut de ser simplement una proposta -formulada en
primer lloc al pare de la nena morta- de solidaritat en el dolor... El cert és
que tot el que s’havia guanyat en "conllevança" ... es va perdre lamentablement per manca de tacte i excés d’urc, dos mals
crònics i, potser, inguaribles”.
Jaume Navarro i
Torras és un manresà de la lleva del biberó que va ser mobilitzat, amb 18 anys
acabats de fer, el 24 d’abril del 1938 per anar al front d’Aragó tot i que quan
va entrar en combat realment ja era el front de Catalunya. En el relat
manuscrit que fa d’aquell any de guerra, Navarro explica tres episodis en què
es posa de manifest que l’anticatalanitat no era només patrimoni dels
feixistes. “En la misma tarde ingresé a la 72, correspondiéndome el
lugar, en los restos del primer batallón Rojo de Choque. La compañía mía,
estaba compuesta exclusivamente de voluntarios andaluces. Había más viejos que
de jóvenes de la Compañía. No me sentía muy seguro entre medio aquella gente
que en verdad, sea dicho, profesaban un odio terrible a los catalanes...” En aquestes memòries, Jaume Navarro explica el pànic que van
viure mentre estaven formats al pati de la caserna Karl Marx de Barcelona per un
fort soroll que van creure que era l’inici d’un bombardeig i que només va ser
un incident domèstic i com l’oficial que els passava llista els va insultar i
els va esbroncar afegint: “todos los catalanes son una mierda”. Més endavant,
en el moment de la inscripció en el llistat oficial de l’exèrcit republicà, a
les Drassanes de Barcelona, explica el menyspreu rebut per part d’un dels
soldats: “un miserable enchufado, del cual supe después que era del
partido comunista, igual como los demás enchufados me trato como a un perro” i
explica la conversa: “-A qué partido perteneces? –A ninguno. –Así que... eres
fascista? –I que es fascista? –No te hagas el idiota. No estás sindicado? –Sí,
soy de la UGT. –Va... UGT, todos igual. Sabes manejar alguna arma? –Nunca he
tenido ninguna. –Que catalanes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada