tag:blogger.com,1999:blog-1542693747706014562024-03-14T02:49:16.175-07:00El bloc del Mònicsredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.comBlogger202125tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-74602257249389374392023-12-16T11:08:00.000-08:002023-12-16T11:08:03.721-08:00<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><b><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">34 militars republicans i 2
civils morts als hospitals de Montserrat, enterrats a l’ossera del cementiri de
Monistrol<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Memòria i Història de Manresa
publica un nou web </span><a href="http://www.memoria.cat/valle-caidos-monistrol/"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">www.memoria.cat/valle-caidos-monistrol/</span></a><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> en
què fa públic el llistat de 34 militars republicans i dos civils morts als
hospitals de sang de Montserrat entre 1937 i 1938 i enterrats a l’ossera del
cementiri de Monistrol. Aquest fet no formava part de la memòria col·lectiva
dels monistrolencs tot i haver-se conservat la documentació que ho explica. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Va ser arran d’una altra
recerca que es va trobar a l’Arxiu Comarcal del Bages la documentació en què l’any
1958 les autoritats franquistes demanaven als ajuntaments que aportessin morts
durant la guerra civil per a farcir les catacumbes del Valle de los Caídos i la
resposta de l’alcalde monistrolenc Jaume Oller on es diu que hi ha els
republicans enterrats a l’ossera i que per aquesta causa són de difícil
identificació i que no els poden aportar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Posats sobre la pista i atès
que és obligació dels Jutjats de Pau registrar les defuncions del seu terme,
podia ser que en els arxius del de Monistrol hi hagués la documentació
acreditativa dels decessos, com així va ser. En l’arxiu del registre de
Monistrol es conserven les actes de defunció dels trenta-sis morts als
hospitals i també del pare i la muller de Carles Gerhard, comissari de la
Generalitat a Montserrat: Robert Gerhard i Teresa Hortet morts l’any 1937 i
1938 respectivament de malaltia i que des del 1953 estan enterrats en el
cementiri monistrolenc després que s’anul·lés el públic de Montserrat situat on
avui hi ha les cel·les Abat Marcet. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En el cos de text del web, l’autor
de la qual és Salvador Redó, també s’expliquen aquestes incidències i es
contextualitza breument l’experiència hospitalària de Montserrat durant la guerra.
El llistat dels republicans sebollits a Monistrol inclou els noms, edats,
procedència i circumstàncies de la defunció a partir de la informació que
figura en les actes del registre del jutjat de pau. L’entrada a les xarxes
socials d’aquesta llista posa a l’abats de 36 famílies d’arreu de l’estat
notícies dels seus desapareguts que potser desconeixen.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXkGhmna1YSJppIoEl2csi5203gTNWqkJ5HMIOUModl0OmfbyfjiAABMitT1X6XhsU4dUDc-voFPR_JBN1tUcKLv8VqIPWIF-Vfaq_M7-NbI1Q6Dxir5UfW5J2ONFYcttjDkuvZiLnPM0f4wpZ4dj2-c95TC0HShH0XDEObNXb_1ISAW53P7RziqIGsIo/s2835/003.%20Monistrol-de-Montserrat-Valle-Ca%C3%ADdos..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2835" data-original-width="1772" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXkGhmna1YSJppIoEl2csi5203gTNWqkJ5HMIOUModl0OmfbyfjiAABMitT1X6XhsU4dUDc-voFPR_JBN1tUcKLv8VqIPWIF-Vfaq_M7-NbI1Q6Dxir5UfW5J2ONFYcttjDkuvZiLnPM0f4wpZ4dj2-c95TC0HShH0XDEObNXb_1ISAW53P7RziqIGsIo/s320/003.%20Monistrol-de-Montserrat-Valle-Ca%C3%ADdos..jpg" width="200" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiSyaqcdOJjiTwU0V9KkkYHy_BWCA7h_F10aCugKq9Wbq-UMwzqqg4m6WaQ-RO4R-wrJk0pX71qIZTObZo0F9JwN3SGozwLBnNayfNdhSCxW4u3JiU-Qn3m2zOi_80Aq6JEdcHbTne0a3vGw6zVrtuHVwxwDpmaWXKO3nh7zU7SSZA2jwImbUvVa58YT0/s2953/004.%20Monistrol-de-Montserrat-Valle-Ca%C3%ADdos..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2953" data-original-width="1772" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiSyaqcdOJjiTwU0V9KkkYHy_BWCA7h_F10aCugKq9Wbq-UMwzqqg4m6WaQ-RO4R-wrJk0pX71qIZTObZo0F9JwN3SGozwLBnNayfNdhSCxW4u3JiU-Qn3m2zOi_80Aq6JEdcHbTne0a3vGw6zVrtuHVwxwDpmaWXKO3nh7zU7SSZA2jwImbUvVa58YT0/s320/004.%20Monistrol-de-Montserrat-Valle-Ca%C3%ADdos..jpg" width="192" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL37L5BfbB2HVS4wk9sAkTltB24DpkCnXZbCNZJ2DzU8O4kbzUSOTF_ea8Qh_gEh2fO_yjRne3ClMeDXvTbrjXs97qZsxh72934Ayc4lh_emchv13HA2Gta5c0ZNCMhQQ6O89xV1Kbx0vyUoMTPKvz30-xOcrrRa8JFSpbLlUHJXciXUcfSSCDyJ1eGIU/s2953/005.%20Monistrol-de-Montserrat-Valle-Ca%C3%ADdos..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1772" data-original-width="2953" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL37L5BfbB2HVS4wk9sAkTltB24DpkCnXZbCNZJ2DzU8O4kbzUSOTF_ea8Qh_gEh2fO_yjRne3ClMeDXvTbrjXs97qZsxh72934Ayc4lh_emchv13HA2Gta5c0ZNCMhQQ6O89xV1Kbx0vyUoMTPKvz30-xOcrrRa8JFSpbLlUHJXciXUcfSSCDyJ1eGIU/s320/005.%20Monistrol-de-Montserrat-Valle-Ca%C3%ADdos..jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">L'ossera del cementiri municipal de Monistrol de Montserrat on estan les restes dels 34 soldats republicans i dos civils morts als hospitals de Montserrat entre 1937 i 1938. A sobre, s'hi va aixecar el panteó amb els nínxols dels monistrolencs assassinats entre 1936 i 1937.</span></div><p></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-26438101694725780952023-12-09T15:13:00.000-08:002023-12-09T15:13:34.654-08:00<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En
aquest text que el Llorenç va publicar en el número 4 de gener de 1998 de la
revista El Dit Gros, es congratula de l’activitat sociocultural i esportiva de
Monistrol; repassa els diversos actes que omplen el calendari anual; activitats
tradicionals amb anys de recorregut al costat de noves iniciatives; unes i
altres serveixen per a conglomerar la societat i per singularitzar la vila.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-size: 12pt; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL3kclEroHYl_wqOa93C0WsAKzqXyEoYzOUosDgO6s9JihgT6e2qOk01NzFjIw4Iqx9W-SBSTN00pHijVrKOM35SEOeSadIsVB7iCM30uoajsMFh2ZY1I2h4a1ocLUZ3e6RchFQJhO1u6pO4j0Q0douSgT7ZHk8RWkVz3FBG56-nb6sm0ULA7gUcTAhSg/s2657/20221126_120602%20copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1772" data-original-width="2657" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL3kclEroHYl_wqOa93C0WsAKzqXyEoYzOUosDgO6s9JihgT6e2qOk01NzFjIw4Iqx9W-SBSTN00pHijVrKOM35SEOeSadIsVB7iCM30uoajsMFh2ZY1I2h4a1ocLUZ3e6RchFQJhO1u6pO4j0Q0douSgT7ZHk8RWkVz3FBG56-nb6sm0ULA7gUcTAhSg/s320/20221126_120602%20copia.jpg" width="320" /></a></div><div style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: "Bodoni MT", serif;"><span>Entitats amb una llarga història i altres més noves van donar caliu a la inauguració del monument a Joan Carles i Amat el 26 de novembre de 2022; baules diferents d'una mateixa cadena.</span></b></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; line-height: 107%;">Foto: Salvador Redó</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;"><b><br /></b></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;"><b>DE
LA COSTA ESTANT</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; mso-bidi-font-family: Arial;">CONSERVEU, RENOVEU, I CREEU NOVES TRADICIONS<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; mso-bidi-font-family: Arial;">Avui, m’il·lusiona especialment poder parlar
d’aspectes positius de la vila de Monistrol. La vida cultural de gairebé tots
els pobles se centra en 1a celebració de les dues Festes Majors, la d'hivern i la
d'estiu, establertes en devoció a dos sants protectors; en el cas de Monistrol:
Sant Sebastià i Sant Jaume.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; mso-bidi-font-family: Arial;">De nou, ha arribat Sant Sebastià amb el Ball del Bo
Bo, la processó... Aquesta tradició tan monistrolenca, ha<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estat assumida, si més no, en època recent,
per gent de tota ideologia i creença o descreença. Perquè en gran mesura ha
deixat de ser una celebració exclusivament religiosa, per convertir-se en una
manifestació cultural. Així, tant els qui mantenen la fe en el sant com els qui
no la mantenen, poden viure la festa al seu aire. I, això, penso que és bo. I
si algunes rutines feien preveure l'estancament de la tradició, amb un perill
evident de desaparèixer, heus ací que una junta nova de l'Associació ha
actualitzat amb encert alguns dels aspectes més anquilosats de la festa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; mso-bidi-font-family: Arial;">Més recentment, la vila de Monistrol ha aconseguit
consolidar velles i noves tradicions culturals: Cavalcada dels Reis; Exposició
d'artistes monistrolencs, l'edició de la miscel·lània «Un any de vida
monistrolenca» (20 de gener); Caramelles, Bastoners i Cant de la Passió
(març-abril); Concurs de pesca, Cursa popular, Tir al pla i les 24 hores de
futbol-sala (juliol); Trobada de gegants i geganters (juliol); Cantada
d'havaneres (setembre); Marxa infantil de regularitat (octubre); Concurs
nacional de pintura ràpida (20 d'octubre); instal·lació del Pessebre al cim del
Moro i la Nit de l'esportista monistrolenc (desembre). I, encara, l'emissora
municipal, i les tot just iniciades: Setmana cultural de la Creu Roja (maig);
l'Autocross del Mas<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(juliol) i l'edició
mensual de la revista «El Dit Gros».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; mso-bidi-font-family: Arial;">Disculpeu la voluntat de ser exhaustiu, però penso
que valia la pena! Tradicions culturals que abracen el curs de l'any i d'una
variadíssima gamma, organitzades per monistrolencs-monistrolenques que estimen
el poble i volen viure-hi plenament i intensa. Tot plegat diu molt a favor de
Monistrol! Cal, però, que consolideu les tradicions que heu fet vostres; la
participació d'aquelles persones que encara s'ho miren tot amb indiferència i/o
suficiència, i que, amb fermesa, creeu noves manifestacions que ens
singularitzin davant el país i ens facin més cívics i cultes. Benvinguda sigui la
perseverança.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; mso-bidi-font-family: Arial;">LLORENÇ SOLDEVILA i BALART<o:p></o:p></span></i></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-24512285322116378712023-12-08T13:44:00.000-08:002023-12-08T13:44:47.767-08:00<p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En aquest text publicat en el
número de gener de 1989 de la revista El Dit Gros, el Llorenç Soldevila
reflexiona sobre allò que, a parer seu i amb mirada antropològica, hauria de
ser la festa de Sant Sebastià. Va ser l’any en què es va inaugurar la
dignificació d’una part de la plaça amb el mural de pedra commemoratiu del
centenari de l’Associació de Sant Sebastià amb una reproducció de la divisa de
l’entitat dibuixada pel monjo de Montserrat i xilògraf el P. Oriol M. Diví
(Esplugues de Llobregat 1924-Montserrat 2013). Alguna de les coses que hi
explica és part de la història menuda dels monistrolencs, aquella que fa
bategar els cors particulars.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ10A3FGeA90QLkP1DfsISGeSupx7901q37T0wigQoHtb6RqXyS0Yw4RCO_A8v-aFYg3MgaDcC3un1TXytMQMGqFtRdMKvIPrQXNsWgXQLz-sM42b-KK-dQZpqxgJf8YS3DwWJUNR9u5ap0IIlBdT3UhAEp-8RrEvyDZPH-sl8A7VcSJ7Ol3BJnWvvrRs/s872/Mural.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="783" data-original-width="872" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ10A3FGeA90QLkP1DfsISGeSupx7901q37T0wigQoHtb6RqXyS0Yw4RCO_A8v-aFYg3MgaDcC3un1TXytMQMGqFtRdMKvIPrQXNsWgXQLz-sM42b-KK-dQZpqxgJf8YS3DwWJUNR9u5ap0IIlBdT3UhAEp-8RrEvyDZPH-sl8A7VcSJ7Ol3BJnWvvrRs/s320/Mural.jpeg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; font-size: 12pt; text-align: left;"><b>L'alcaldessa Àngels Queraltó i qui era president de
l'Associació de Sant Sebastià, Tomàs Biarnés, davant el mural que embelleix el
mur de la plaça del Bo Bo.</b></span></div><p></p><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Foto: Salvador Redó<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">DES DE LA COSTA ESTANT<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">ELS FRISOS DE LA HISTÒRIA<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Bé, molt bé per l'estilitzat fris que enalteix la Plaça del
Bo Bo. Bé, molt bé pels organitzadors de la festa d'enguany commemorativa dels
cent anys de l'Associació de Sant Sebastià. Bé, molt bé per la Jordina Sancristòfol,
primera noia que ha acceptat l'alta responsabilitat d'assumir la representació
del vot popular. Bé, molt bé pels altres balladors i balladores. I, molt bé,
finalment, pel disseny del nou sistema d’il·luminació. Dit això, deixeu-me fer
algunes consideracions de detall al desenvolupament de la festa de Sant
Sebastià. De detall, sí, però que a mi em semblen prou importants.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Quan vaig arribar a la festa, la processó ja s'esmunyia
serpentejant pels carrers de la Vila. Em sembla recordar que, a la processó,
només hi he anat en dues ocasions. I en totes dues vaig quedar admirat del to
seriós amb què es feia tot el cerimonial. El seguici de brandons encesos en
mans de monistrolencs, batejava els llosats carrers de la vila amb brillants
espurnes de cera amb un silenci sepulcral. Només les notes metàl·liques de
l'orquestra ressonaven furients en la glaçada fosca dels hiverns cruents d'anys
enrere. Creient-hi o no creient-hi del tot en el caire religiós de la festa,
era gairebé una qüestió d'honor que tot mantingués un to de noblesa i de devot
respecte. Enguany, m'ha semblat, igual que en les darreres festes, que tot
prenia un perfil massa frívol. Que molta gent, sobretot la jovenalla, anava a la
processó sense saber-ne el per què, xerrant, distraient-se, sense ni pretendre
guardar les aparences. I això, tot i que alguns potser diran que ja ha de ser així,
penso que és greu que passi, sobretot quan es tracta de consolidar una festa
centenària d'un marcat caire religiós. I deixeu-me dir que jo ho visc tot des
d'una perspectiva purament antropològica, però per aixà mateix, profundament
respectuosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El mateix podríem dir de l'ambient que envolta cada vegada
més el ball del Bo Bo. Tot i ser un dels actes més profans, hi traspua massa
una «devoció» d'aparador. Sembla talment que tot s'hagi de centrar en
l'exquisidesa dels vestits de les balladores i amb qui serà el ballador o
balladora solter. L’essència del vot, el repartiment de salut i béns per part
de les parelles, resta, gairebé, com a pura caricatura ritual. S'hi pot creure
o no en la protecció del sant, però el que no trobo gens ni mica de llei és que
tot el que hauria de ser de profunda i respectuosa estima per la tradició esdevingui
folklore banal i potencial reportatge de les revistes del cor. Caldria fer un
esforç per, entre tots, reconduir el sentit pregon de la festa. Ja hi ha el
refresc i el ball de gala, l'única cosa que ha fet coixejar la festa d'enguany,
per tal de lluir gales i xiuxiuejar les castes tafaneries d'àmbit local.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Simbòlicament i grollera, el diumenge al matí, el mural de
noble pedra, que perpetua la trajectòria de la festa dedicada a Sant Sebastià,
es veié tacat per la bretoleria d'uns personatges anònims. Amb la bàrbara acció
no mostraren res més que el seu primari analfabetisme. Els responsables
digueren que la pedra serà protegida per un vernís especial. Tots plegats però,
també hauríem de vetllar perquè la tot just iniciada dignificació urbanística
d'aquest centre neuràlgic de la vila sigui respectada. Els brètols, que voldria
suposar de fora del poble, volgueren, possiblement sense saber-ne res, insultar
la plasmació plàstica del vot a Sant Sebastià. No ho aconseguiren. Perquè els
frisos de la història, ni que siguin locals, són l'ànima eterna d'un poble que
els sabrà fer respectar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">LLORENÇ SOLDEVILA i BALART<o:p></o:p></span></i></p><br /><p></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-81796219896482060292023-12-08T02:45:00.000-08:002023-12-08T02:49:37.396-08:00<p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt; text-align: justify;">En
aquest text del Llorenç Soldevila publicat </span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 16px; text-align: justify;">el 12 de setembre de 1988 a la revista El </span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt; text-align: justify;">Dit Gros, hi trobem tres temes: la festa del carrer de Dalt o del Puig de l'any 1962; un retrat
de la persona de Pau Ribas, propietari de les vinyes del Camí del Pou que les
va deixar en testament al poble de Monistrol i que és on ha crescut el complex
esportiu de la vila, i també un lament: que no s'hagués batejat aquestes instal·lacions
amb el nom del patrici generós. El text del Llorenç és el retrat d’un
temps viscut, és l'evidència que l'observació ja era una de les seves virtuds; el Llorenç ens parla del Monistrol de quan ell tenia dotze anys. Posteriorment a la publicació d'aquest text, es va donar
el nom de Pau Ribas al poliesportiu. La mà del Llorenç en aquest afer, és ben
present.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNVCVeJNANPlCXiijQDUqgF3U1qC52Fi5SyeauTvhHBZKLnwf7mLZV1oG6PLsM2trGLAaMgvj21S_uEH21iiB2RadhwWh7OciIoHQMyOJBi3UgFJHqL_7wwZYGVm1RD2JZoUfkYmcASeUYshN80GOdBgcWtDSVObMOFTzbtFS-guTiPYIXdM-ytWVfUvw/s1654/foto%2050.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1122" data-original-width="1654" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNVCVeJNANPlCXiijQDUqgF3U1qC52Fi5SyeauTvhHBZKLnwf7mLZV1oG6PLsM2trGLAaMgvj21S_uEH21iiB2RadhwWh7OciIoHQMyOJBi3UgFJHqL_7wwZYGVm1RD2JZoUfkYmcASeUYshN80GOdBgcWtDSVObMOFTzbtFS-guTiPYIXdM-ytWVfUvw/s320/foto%2050.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><b style="font-family: "Bodoni MT", serif; font-size: 12pt;">El polisportiu "Pau Ribas" i l'espai "Joan Carles i Amat"; tots dos noms lligats a la tasca divulgativa del Llorenç a Monistrol.</b></div><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; font-size: 12pt;">Foto: Salvador Redó</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;">DE
LA COSTA ESTANT<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;">QUAN EL NOM SÍ QUE FA LA COSA <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;">Era
un quatre d'agost d'ara fa vint-i-sis anys. El carrer de Dalt, el del Puig, <span style="mso-no-proof: yes;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75"
coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe"
filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Picture_x0020_2156" o:spid="_x0000_i1026" type="#_x0000_t75"
style='width:.75pt;height:.75pt;visibility:visible;mso-wrap-style:square'>
<v:imagedata src="file:///C:/Users/user/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.jpg"
o:title=""/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img height="1" src="file:///C:/Users/user/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image002.jpg" v:shapes="Picture_x0020_2156" width="1" /><!--[endif]--><!--[if gte vml 1]><v:shape id="Picture_x0020_2157"
o:spid="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75" style='width:.75pt;height:.75pt;
visibility:visible;mso-wrap-style:square'>
<v:imagedata src="file:///C:/Users/user/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image003.jpg"
o:title=""/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><img height="1" src="file:///C:/Users/user/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image004.jpg" v:shapes="Picture_x0020_2157" width="1" /></span>estava de festa. Es feren cercaviles, al matí
i a la tarda, jocs per a la quitxalla havent dinat i ballaruga popular a la
fresca de la nit. Tot i tothom era viu sota les tirallongues de garlandes de
paperets que endiumenjaven el carrer. Coloraines vives que feien una remor suau
quan el ventijol les prenia amb el seu oreig. A mitja tarda, la notícia corregué
com la pólvora: s'havia mort la Marilyn Monroe. La nova, no puc precisar ara
amb quina intensitat, tenyí de dol la festa. No recordo tampoc si aquell any hi
hagué per la mateixa diada algun altre difunt, aquest del carrer, perquè així
s'esdevenia amb sarcàstica exactitud més d'un any, i aleshores, la festa, ja no
era del tot festa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;">La
Monroe, dèiem, se suïcidà, però la gatzara seguí. Em sembla de tota evidència
que no podia ser altrament. En la cercavila de la tarda em quedà fixada la
imatge d'un home, més aviat un homenet, que els veïns, en aquella ocasió, mig
homenatjaven. Era, deien, una mena de relíquia ancestral del carrer. Quan
posava a Monistrol, vivia en l'enorme casalot de pisos de la seva propietat que
encara llueix el número 47 del carrer. A l'estiu, doncs, quan venia, sempre es
reservava un espai situat a pla de carrer, cenyit amb una porta feta a mida per
a la seva estatura. Ben baixa, per cert. La porta, creuada per uns llistons
horitzontals que emmarcaven rectangles de vidre, era l’única obertura àmplia
cap a fora. Fins i tot a aquesta porta i a la casa els ha arribat la moda
d'esventrar façanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;">Vestit
de negre enxarolat i amb barret de palla, a l'estil Chevalier; amb una clepsa
força despoblada i brillant, la cara blanca, com de pergamí, poqueta cosa. Tot
ell esbossat amb suaus pinzellades per tal de no haver d'anar dient qui era.
Menut i escardalenc, monocolor, es movia amb vivesa entremig del brogit i la lluminositat
de l'esclat solar de mitja tarda. No recordo si hi havia quatrers. Ben segur
que sí; car aleshores, per segons què, el jovent no tenia els graus de vergonya
del d'ara. Però, en el supòsit de què no haguéssim comptat amb quatrers, el Sr.
Pau Ribas, el senyor Pauet, hagués complert abastament amb el paper. Era la quinta
essència de les festes de principis <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de
segle transportades al nostre carrer, just en el moment de l’inici de tots els
booms (el migratori, el demogràfic, el turístic, l’econòmic...). Acompanyat per
la inefable Serafina, de parlar nyeu-nyeu amb accent occidental, d’una
nasalitat exacerbant. Serafina, l’eterna i immarcescible dama de companyia, llegeixi’s
minyona; de malnom Mitjaorella del poc que hi sentia. Mil vegades reptadora dels
vailets que anaven, anàvem, a jugar i degustar no sé quines exquisideses de les
propietats del Camí del Pou. La Serafina, que m'han dit que encara és viva i
ben conservada en una </span><span style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">d</span><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;">’aquestes residències de la tercera edat (valgui l’eufemisme).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;">I la
memòria col·lectiva sobre el Sr. Pauet, ja de sempre més aviat feble, se </span><span style="font-family: "Cambria",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Cambria;">l</span><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial;">’ha endut el vent
dels dies. I, doncs, ningú no recorda com es devia sentir d’entranyablement
unit a Monistrol i a la seva gent, fins al punt de testar a favor del municipi
tots els terrenys del Camí del Pou, d’orografia tan entranyable per als vailets
que hi anàvem a fer incursions les tardes dels dijous, car era festa a l’escola.
Amb els anys, allí s'han construït les instal·lacions esportives del poble.
Hauria costat gaire de batejar el conjunt poliesportiu amb el nom de Pau Ribas?
Diuen que de malagraïts l’infern n'és ple! Haurem d’acabar donant la raó a la
dita popular? La propera Festa Major d’estiu seria una bona ocasió per
conjurar-la.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"><i>LLORENÇ
SOLDEVILA i BALART </i></span></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-13118194729547357922023-12-06T15:49:00.000-08:002023-12-06T15:52:08.570-08:00<p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">El Llorenç Soldevila va publicar aquest text a la revista El Dit Gros de març de 1989. És una radiografia</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;"> del moment en què es trobava la
llengua catalana, arrossegada per un suposat bilingüisme natural que la duia,
com estem comprovant ara mateix, a una marginalitat progressiva. Sense conèixer
la llengua catalana es pot viure a Catalunya la mar de bé i no solament això,
sinó que odiant la llengua del país es pot fins i tot prosperar en l’escala
social.</span></p><div class="separator" style="clear: both; font-size: 16pt; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsY-Oa2_XOr3q1vves5cl5KM55b9BgjNAbzNnN6p_2Vl67WOc8BfhrludhEmm3j2y6FqwAXlZVefHjV2ccDTofgMq4PlhyphenhyphenZa9s0Fm_L9JyWVyBsBeBCnagTO8xQDUj4tnyBwuOqPHYIrjXkXpm0yQyQDb9QIDDCZzQThUk3vcfgtM6F4OlLuJzqh1LNFc/s1890/Pont.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1890" data-original-width="1181" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsY-Oa2_XOr3q1vves5cl5KM55b9BgjNAbzNnN6p_2Vl67WOc8BfhrludhEmm3j2y6FqwAXlZVefHjV2ccDTofgMq4PlhyphenhyphenZa9s0Fm_L9JyWVyBsBeBCnagTO8xQDUj4tnyBwuOqPHYIrjXkXpm0yQyQDb9QIDDCZzQThUk3vcfgtM6F4OlLuJzqh1LNFc/s320/Pont.jpeg" width="200" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Foto: Salvador Redó</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;">DE LA COSTA ESTANT</span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">DE LLENGÜES<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">L'altre dia, a un amic meu que sempre utilitza el català, li
van fer una pregunta que el va sobtar. Cada dia va a un lloc públic i s'hi
troba amb un jove uruguaià que fa deu anys que viu a Catalunya i encara no
parla la llengua del país. El xicot en qüestió li demanà si no sabia parlar cap
altra llengua que no fos el català. Puc assegurar-vos que la pregunta no va ser
gens ni mica capciosa, fou feta amb tota la bona intenció del món. L'uruguaià
estava sorprès per l'actitud monolingüe del meu amic. Li confessà que havia
trobat una nova feina, molt més bona que la que exercia i s'havia decidit a
parlar en català. En tot cas l'excepcionalitat d'aquest fet demostra que som
ben lluny de ser en un país normalitzat, si més no lingüísticament. Mala peça
tenim al teler mentre als Països Catalans es pugui viure sense necessitat de
saber el català.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Sóc dels qui pensen que els nostres polítics es van
equivocar en acceptar la imposició del bilingüisme, car com s'ha demostrat a
d'altres indrets no ens portarà enlloc més que a un progressiu procés de
substitució lingüística. El català, cada vegada més híbrid i corromput,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pot acabar per desaparèixer sobretot perquè
no ens farà cap falta. Fixeu-vos-hi bé que els únics condemnats al bilingüisme
som els naturals del país. En general, tots els nouvinguts de fa temps o d'ara
mateix es mantenen en posicions clarament i predominantment monolingües, més o
menys respectuoses i condescendents, però al cap i a la fi sense la més mínima
voluntat d'integració. Com que els catalans sempre hem estat servils i per
segons què molt de la màniga ampla, no permetem que s'esforcin a entendre el
català, que ja no a parlar-lo, i els fem el «servei» de parlar-los sempre i en tot
moment en espanyol. Així doncs, el català cada vegada serveix menys per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la relació quotidiana. Aquest estat de coses
s'agreuja encara més entre les noves generacions. Només cal que algú<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per comoditat o indiferència se'ns adreci en
espanyol, que ja ens teniu a tots a veure qui fa més pràctiques en la llengua
de l'interlocutor. Com podeu veure la bona educació la tenim tota quan es tracta
de parlar llengües que no siguin la nostra, en canvi, als altres sembla ser que
l'educació i el respecte per la terra que els acull encara han de
descobrir-los. Algú argumentarà que és una actitud inconscient, bé, molt bé, però
en tot cas no oblideu que amb tantes accions inconscients estem aviant la
llengua a can pistraus. Potser cal que tots plegats prenguem vitamines de consciència
lingüística i de catalanitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">La substitució lingüística no és un fenomen nou. Fa anys que
el vaig viure de prop a Terrassa i ara el visc a Mataró, ciutats totes dues amb
grans índex d'immigració. Malgrat que els progressos de la normalització
lingüística en determinades àrees són innegables, el català és cada cop més una
llengua espontàniament menys parlada, més marginal, residual. I aquest fet arriba
fins i tot a afectar greument pobles que fa uns anys tenien una salut
lingüística ben sana. Parlem del cas de Monistrol. Quan vinc, m'agrada de
passar pels carrers amb els pàmpols ben receptius i comprovar fins a quin punt
m'erro quan m'imagino circulant per un poble de la Manxa o Andalusia. L'ànima
em cau als peus quan sento nois i noies nascuts a Monistrol, fills de pares o
mares monistrolencs que tan sols parlen en espanyol. Només cal que en un grup
de 4 o 5 persones algú comenci a parlar en aquesta llengua que a la resta els
falta temps per demostrar la seva competència en parlar-la. I així, des de la
base més anònima, fem possible, cada dia, amb la nostra actitud passiva davant
el bilingüisme que el català esdevingui una llengua innecessària, aviat pur
objecte antropològic.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">És cert que hi ha d’altres aspectes que ajuden a aquest
procés com els rètols que en la via pública es mantenen en espanyol o bé
l'obstinada tendència de passar paperets escrits en bilingüe, però allò que
condemna cada dia de manera definitiva la nostra llengua és la nul·la voluntat
de parlar-la amb tothom i en tot moment o situació. Tant de bo que molts
uruguaians poguessin preguntar-nos a tu lector, al meu amic i a mi si només
sabem el català, després de dies d'escoltar-nos. Voldria dir que a part
d'entendre'ns perfectament estaríem fent trontollar el seu monolingüisme i,
doncs, els faríem decantar a parlar també el català.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">LLORENÇ SOLDEVILA i BALART<o:p></o:p></span></i></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-56323352496208333742023-12-05T08:40:00.000-08:002023-12-05T09:09:08.861-08:00<p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;">En aquest</span><span style="font-size: 12pt; text-align: justify;"> text publicat a El Dit Gros número 6 del mes de març de 1988, el Llorenç
Soldevila repassa els principals monuments històrics i arquitectònics de
Monistrol i constata que tenen com a comú denominador la descura i fins i tot
el perill de perdre’ls; només se’n salva l’ermita de l’Àngel gràcies a què els
veïns de l’indret en tenen cura i l’han restaurada. Quan el Llorenç va escriure
aquest text, Can Gibert i cal Pla encara estaven en mans privades, avui són propietat del
municipi, no s'havia restaurat els Espilons i la Canaleta encara era un torrent infecte, avui és un magnífic passeig ciutadà. L’article és una crònica del seu temps que ens serveix per a
situar-nos en el present.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: 16pt;"> </span></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-size: 16pt; text-align: center;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; line-height: 107%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBNNJzepV-_0rOTL10ZxtHnIuz5S9eYN_G3oRKrAJKQyn-HBYXfalw5ExIu7xYOGGXekY3LHY2gCXRW6hPXTCBiH0wNJA48PNryvfdvB6QKWnVvzRPVN0NvdOVXqNRckpGt1-lwYD62Z38L7HIUpqAWGVkc8qJ7X4d9n7l5Mc__OdGmMHiO7bPDcRw0sU/s5568/RED_7910.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3712" data-original-width="5568" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBNNJzepV-_0rOTL10ZxtHnIuz5S9eYN_G3oRKrAJKQyn-HBYXfalw5ExIu7xYOGGXekY3LHY2gCXRW6hPXTCBiH0wNJA48PNryvfdvB6QKWnVvzRPVN0NvdOVXqNRckpGt1-lwYD62Z38L7HIUpqAWGVkc8qJ7X4d9n7l5Mc__OdGmMHiO7bPDcRw0sU/s320/RED_7910.JPG" width="320" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; font-size: 16pt; text-align: center;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; line-height: 107%;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; line-height: 107%;"><b>La Bestorre domina la vila</b></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; line-height: 107%;">Foto: Salvador Redó</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;"><o:p><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;"><b>DE LA COSTAT ESTANT</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">De sempre hi ha hagut tres
punts d'una certa alçada que han presidit les meves mirades circulars entorn de
la vila: la Bestorre, l'ermita de l'Àngel i la de St. Antolí. Si voleu, podria
afegir la Torre de la Figa. El primer i el tercer, malgrat el pas del temps i
la descura, mantenen la testa alta, com dient-nos: som aquí.; es neguen
resoludament a ser engolits en nom del progrés urbanístic. Tanmateix, el segon és
el que ha estat més de sort, ja que un grup de veïns ha vetllat aquests darrers
anys per la seva conservació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">La Bestorre és indestriable del
paisatge monistrolenc. A banda de repassar-hi la vista manta vegades, molts hi
hem tingut vivències: “anem a jugar, a berenar, a passejar... a la Bestorre!” I
quanta fantasia infantil, i no tan infantil esmerçada en fer creïble que els
moros hi tenien un accés subterrani. I, encara, els jocs de guerres entre
mainades de diferents carrers... i l’espoli dels seus carreus cisellats per a
restaurar l'església i el campanar, com si la volguessin immersa en el teixit
urbà de la Vila.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Bestorre, un nom tantes vegades
pronunciat que, possiblement, la majoria de monistrolencs no sap què vol
expressar. És un mot que prové del llatí medieval i que vol dir torre o
torrella construïda</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-fareast-font-family: "Courier New"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> </span><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">sobre un mur. El terme genèric es troba
documentat per primera vegada a la crònica de Desclot (s. <span style="font-variant: small-caps;">xiii</span>). És ben segur, el monument més
antic que tenim. De sempre, ha estat un dels senyals més evidents de la nostra
identitat. La Bestorre sempre alterosa dalt del puig s'ensenyoreix des del fons
dels segles. Ella es resisteix a deixar-nos, i nosaltres en quin estat tan
lamentable la tenim! Les dues parts que hi resten dempeus es traven amb un gran
esvoranc al mig per mirar de retardar l'ensulsiada definitiva.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Ja està bé que els pobles
vulguin construir edificis nous que els donin un aire «modern», ni que a voltes
sigui del tot desgavellador del paisatge urbà. Que tant o més important, sense
agafar cap síndrome de museu, és conservar i traspassar com un llegat a les
futures generacions, allò que durant cents anys ens ha caracteritzat. La
Bestorre és el signe més evident d'aquesta descura col·lectiva, però què me'n
dieu dels Espilons, de Sant Antolí, dels molins de la Canaleta, d'alguns
indrets del carrer St. Joan...? És cert que hi ha elements del nostre patrimoni
monumental en mans privades (Can Gibert, Can Cavaller, el Palau Prioral...)
però com a mínim els responsables municipals haurien d'evitar-ne la destrucció o
la modificació desfiguradora. Si tot aquest llegat se'n va en orris, què
mostrarem als visitants i als monistrolencs de les noves generacions? Potser
algun dels bunyols que es deixen fer aquí i allà, en el casc urbà i en les
vores de les carreteres i de futurs parcs? Caldria urgentment constituir un
patronat municipal que amb un pressupost a càrrec del general del municipi,
pogués actuar de manera efectiva en aquesta i altres àrees d'interès cultural.
Catalogar els edificis, els llocs històrics, restaurar-los, dignificar-ne l’ús,
estudiar-los... perquè, ves qui ho diria, ells i nosaltres tenim en comú mil anys
d'història. I, això, estimats monistrolencs/ques no ho pot dir pas tothom.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">LLORENÇ SOLDEVILA i BALART<o:p></o:p></span></i></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-41727119321417272752023-12-04T07:11:00.000-08:002023-12-04T10:12:41.103-08:00<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">En
aquest tercer lliurament de textos monistrolencs escrits pel Llorenç Soldevila,
us en presentem un que va publicar a El Dit Gros, número 5, del mes de febrer
de 1988 en la seva columna “De la costa estant”. El Llorenç fa referència al seu
temps passat; aprofita la mort de la Petronil·la Flores, una monistrolenca de
Mojácar, veïna seva de quan vivia al carrer Manresa, per revisitar una època el
record de la qual l’acompanya. En aquest cas, el record es converteix en la seva
vara de mesurar el present, de relativitzar-lo. Avui, aquesta apel·lació al
record que fa el Llorenç, és la idea que ens mou a fer a aquestes entrades que compartim
a vosaltres.<o:p></o:p></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSHj-5Z9QUioxkGXBuZ7vtaJPaHcm66GNSVZNZipifo4mcgovuLzjM8d3rQuEATdBRVOaR5XeozjoUVxlaKb8K1lNnOc69CP-Nh_sPY5HV5hKjY7JDSRQT_kWnucRrXWpCv3fsX5u9cNZ7u2lR_Asvn2HpASEEak0aV20iyyaJZRQJ8G8rqeu09YqUxkw/s2362/5a.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1772" data-original-width="2362" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSHj-5Z9QUioxkGXBuZ7vtaJPaHcm66GNSVZNZipifo4mcgovuLzjM8d3rQuEATdBRVOaR5XeozjoUVxlaKb8K1lNnOc69CP-Nh_sPY5HV5hKjY7JDSRQT_kWnucRrXWpCv3fsX5u9cNZ7u2lR_Asvn2HpASEEak0aV20iyyaJZRQJ8G8rqeu09YqUxkw/s320/5a.jpeg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin: 12pt 0cm 0cm; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><i>El temps passat, un temps millor?</i></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin: 12pt 0cm 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Foto: Arxiu/Baltasar Pallisé</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">DE LA COSTA ESTANT<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Un cert Monistrol que ens deixa<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Quan escric aquestes ratlles, just m'acabo
d'assabentar de la mort de la Petronil·la Flores, una monistrolenca d'adopció
que fa anys arribà a Monistrol procedent de Mojácar, Andalusia. D'uns anys ençà
s'havia hagut “d'exiliar” a Olesa, però em consta que no s'hi integrà. El seu
cor restà fidel a Monistrol.</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Des de fa temps, moltes de les persones que havien
configurat el meu univers infantil a nivell de poble, i més específicament del
carrer Manresa, on vaig viure vuit anys, han anat desapareixent. Manta vegada,
en tertúlia, he comentat aquest fet amb la recança d'allò que hem perdut i amb
la conclusió, potser massa evident, que Monistrol ja no és el que era. He rebut
la rèplica corresponent, bo i dient-me que les meves apreciacions pequen de
subjectives; que cada generació crea els seus petits mites locals i, passats els
anys, els evoca amb nostàlgia. Potser sí!</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> </span><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">El temps, com digué Lafontaine, és un gran lladre. No perdona res ni
ningú. Gairebé intangiblement ens arrossega i ens marca amb senyals inesborrables.
Ens prepara lentament per a l'oblit. Nosaltres només tenim una única arma contra
aquest gran pou del no res: el record, la memòria.</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> </span><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Per això, avui, faig memòria de la Petronil·la. I
amb ella, evoco també tots aquells que configuraren un Monistrol de la
postguerra que no tingué res de plàcid i idíl·lic. Però que, en canvi, era molt
més humanitzat, molt més harmònic, sensiblement molt més cohesionat socialment
que no pas el Monistrol d'ara.</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">La Petronil·la, com la Clementa, la Felícia, el
Matarussos, la Flora, el Serrano, la Pauleta... eren part d'un univers viu al
llarg del carrer Manresa. Es vivia cap enfora i el carrer era un magma divers,
ple de colors. Un univers que, sigil·losament, se'ns ha anat -se m'ha anat-
escolant entre els dits del temps. I que, a parer meu, no ha estat succeït per
cap altre de suficientment consistent.</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Sóc conscient que per a les noves generacions, si
és que em llegeixen, tot aquest enfilall de noms els dirà ben poca cosa. I,
potser, més d'un de no tant jove comentarà: ves amb que surt ara aquest!
Tanmateix, per a mi, tots ells formen part del meu univers particular. N'estimo
el record, el servo.</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> </span><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Tant de bo molts de vosaltres, lectors/res, amb uns altres noms
poguéssiu expressar una experiència semblant. Voldria dir que la cadena no es
trenca. Que els lligams amb el passat ens arrelen suficientment per tal
d'acarar-nos amb fermesa envers cl futur.</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">I acabo, amb el record fet públic de la Petronil·la,
una dona humil, senzilla,</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> </span><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">espontània; que quan anava a Mojácar</span><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"> </span><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">li deien la catalana perquè de les “n<i>aranjas</i>” en deia taronges.
La Petronil·la, que mai s'hauria pensat que algun dia algú en parlés amb la
intenció amb què jo ho he fet avui.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm 0cm; text-align: justify;"><i><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 1.0pt; mso-ligatures: standardcontextual;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></i><i><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">LLORENÇ SOLDEVILA i BALART<o:p></o:p></span></i></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-68573875058186230412023-12-03T11:34:00.000-08:002023-12-03T13:07:45.748-08:00<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">En
aquest text, el Llorenç Soldevila es feia ressò d’una problemàtica sobre la disposició
d’aigua de la Font Gran per al reg de les hortes Hivernal i de Maians; uns
drets centenaris que es veien inculcats a causa d’una gestió poc transparent
del servei d’aleshores. És el setembre de 1972, estaven en marxa les obres de
la nova carretera de Manresa, començada i aturada i començada de nou per
problemes econòmics de les empreses concessionades per la Diputació de
Barcelona. També s’havia urbanitzat la plaça de la Font Gran i el carrer de les
Escoles, les dues obres civils de més envergadura del Monistrol de la postguerra; l'alcalde del moment era Francesc de Paula Cascante i Plans (1969-1976). És
un text lleuger amb una prosa encara poc elaborada, directa, que el temps ha
convertit en un retrat del Monistrol de l’època. Cal fer notar que quan el
Llorenç escriu ”Circular” es tracta de la revista Art i Esplai que rebia aquest
nom entre la gent que la feia. En aquest cas es tracta del número 26
corresponent al mesos de juliol-agost de 1972, la penúltima que es va editar abans
de la multa governativa i del tancament per ordre del Gobierno Civil per
una portada en la qual es demanava l’ensenyament de la llengua catalana a les
escoles dels Països Catalans. No han canviat gaire les coses des d’España.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnVEf_QSdTRv4MTHH07eakDbfoAbHk9huwLP0jXgGGPcKbpjiOSEp-PpXuMjK7sSaKmyKbn8PmMLbpT98fWMmg3YRApjBV1lUcgduLp7Xy4_cdRauenO6kFzeIM0vHYWRd2tsOiWyIZL2G09SSAtdAI9yyqLPxLRGNg8xy3qQarCm6ZqpkmfcxtocLMvM/s2657/Horts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1772" data-original-width="2657" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnVEf_QSdTRv4MTHH07eakDbfoAbHk9huwLP0jXgGGPcKbpjiOSEp-PpXuMjK7sSaKmyKbn8PmMLbpT98fWMmg3YRApjBV1lUcgduLp7Xy4_cdRauenO6kFzeIM0vHYWRd2tsOiWyIZL2G09SSAtdAI9yyqLPxLRGNg8xy3qQarCm6ZqpkmfcxtocLMvM/s320/Horts.jpg" width="320" /></a></span></div><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">TOT SOVINT SOMNIO MONGETES I PATATES QUE EM PARLEN
D’UNS HORTS EIXUTS, SENSE AIGUA<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Farà vora de tres anys, més o menys, que un grup de hortolans
del nostre poble, en representació de tota la resta, que per no perdre la costum
preferí de seguir essent majoria silenciosa, es dirigia a les nostres primeres
autoritats, les locals; després començaren una sèrie de gestions davant unes
altres autoritats, les provincials, per a fer retornar l’aigua que des de temps
llunyans pertanyia a les hortes del poble ja que ara estan eixutes, sense
aigua a causa d'uns motius dels quals, segons diuen, no se’n pot parlar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Qui escriu aquestes ratlles no és hortolà, ni per
ofici ni per afició, però a casa sí que tenen hort, l’hort de cal Boter, sota
la Cabanya. Avui, el nombre d’hortolans ha minvat molt per la pèrdua de terres
a causa de la construcció de la inacabable carretera que algun dia ens conduirà
a Manresa (Cor de Catalunya); esperem que si més no els nostres fills puguin
servir-se’n. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">L’altre dia, cap allà dos quarts d’onze de la nit vaig
fer cap al petit tros de terra que pertany als de casa meva i quina no fou la
meva sorpresa al comprovar que pel rec baixava aigua clara i neta com la de l’aixeta,
a diferència de la que tot sovint veig baixar pel mateix indret a ple dia. Es dóna
el cas que pel rec dels horts, generalment, en lloc d’aigua baixa una mena de
compost de substàncies sòlides i d'altres que no ho son tant, d’uns colors esgrogueïts,
que escampa un ferum poc agradable al nas dels hortolans que caven les seves
hortes. Segons diuen ells: "ja que no tenim aigua, almenys que no
hi hagi herbes que privin de créixer les plantes".<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">El dia en qüestió, el senyor que té les claus del <sup>“</sup>regne
de les aigües de Monistrol” deixà anar durant unes hores el preuat líquid. I
així és com un o dos dies a la setmana, a altes hores de la nit, hom pot veure regar
les hortes —oh meravella!— i, al mateix temps, admirar amb quin sentit de la democràcia
pràctica els nostres hortolans es passa el líquid que baixa com un do del Déu
del tenebrós i ben mesurat regne de les aigües de Monistrol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Quan reflexiones sobre els fets que vius a
diari, t’adones de les moltes coses que no rutllen al teu voltant i a tots els
nivells i penso en la quantitat de persones que miren “Un, dos, tres <i>aguante</i>
otra vez" o bé la novel·la de torn i que viuen absents voluntàriament o involuntària
d’aquests problemes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">Hem de defensar en tot moment i davant de tothom
els nostres drets i fer valdre, quan sigui necessari, els drets dels altres; és
per això que mitjançant la Circular vull fer públic aquest problema que ja
fa massa temps que pateixen els nostres hortolans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;">És de suposar que les autoritats, com tots els
vilatans, volen el millor per a la vila. Mostra recent n'és l’arranjament
i asfaltatge de la plaça de la Font Gran i del carrer de les Escoles, l’obra més
important crec, de les realitzades sota el govern del nostre actual batlle. Aleshores,
si realment existeix aquest sentit de treballar per al bé de la comunitat,
demanem amb un veritable esperit de servei des de les pàgines de la Circular que
els hortolans del nostre poble puguin tornar a tenir l’aigua que per
altra banda segueix essent d’ells i de la qual no poden fruir per raons de les
quals, segons diuen, "no se'n pot parlar"<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Arial;"><i>LLORENÇ SOLDEVILA I BALART<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p><i> </i></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-64397723893196968772023-12-02T02:43:00.000-08:002023-12-02T07:29:46.719-08:00<p> </p><p style="line-height: 115%; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; mso-themecolor: text1;">Inicio la publicació d’alguns textos escrits
pel Llorenç Soldevila i Balart (Monistrol 1950-Argentona 2022) a la revista
mensual de Monistrol de Montserrat <i>El Dit Gros</i> (octubre 1987-febrer
1990) i a la revista <i>Art i Esplai</i> (juny 1970-setembre 1972). És part del
meu homenatge constant a la figura de l’amic i del mestre que el 10 de desembre
d’enguany farà un any que ens va deixar sobtadament. <o:p></o:p></span></p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif; mso-themecolor: text1;">El text d’avui correspon a la columna
publicada en el primer número <i>d’El Dit Gros </i>sota el títol genèric<i> “</i>De
la costa estant<i>”</i>. És una visió lúcida, escrita des d’Argentona, del moment pel qual passava Monistrol després de la victòria d’AP
en les municipals en la llista que encapçalava Josep Jané. De fet, la mateixa fundació
del mensual va ser una reacció a aquell moment. <o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 16.0pt; mso-themecolor: text1;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p style="margin: 0cm; text-align: justify;"><b><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT", serif;"></span></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNfZG0eraiQab5G9gpHnqi4l4fCOqo-EA4mHGVAXEl2kEn0IIFMBXef0iPXx6E2TUIzPWYaGJ6m9O7cLzCFI-egiaTP2rOznnXALxhInVcO8PZtyjF5okApk0CUttUq2S9iSQJh0tbyCU7KsrwJNQex9BZePzv3h5tl079QCTMSehFm7mVp3W6jActvo0/s6016/Lloren%C3%A7%20Soldevila%202%20copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6016" data-original-width="4016" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNfZG0eraiQab5G9gpHnqi4l4fCOqo-EA4mHGVAXEl2kEn0IIFMBXef0iPXx6E2TUIzPWYaGJ6m9O7cLzCFI-egiaTP2rOznnXALxhInVcO8PZtyjF5okApk0CUttUq2S9iSQJh0tbyCU7KsrwJNQex9BZePzv3h5tl079QCTMSehFm7mVp3W6jActvo0/s320/Lloren%C3%A7%20Soldevila%202%20copia.jpg" width="214" /></a></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></div><b><span style="font-size: large;"><br />DE <span style="white-space: pre-wrap;">LA </span><span style="white-space: pre-wrap;">COSTA
</span><span style="white-space: pre-wrap;">ESTANT </span><o:p></o:p></span></b><p></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.95pt; text-align: justify;"><span style="white-space: pre-wrap;"><b><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT", serif;">CAL </span><span style="white-space: pre-wrap;">SUMAR </span><span style="white-space: pre-wrap;">I </span><span style="white-space: pre-wrap;">NO </span><span style="white-space: pre-wrap;">PAS </span><span style="white-space: pre-wrap;">RESTAR<span style="font-size: large;"> </span></span><o:p></o:p></b></span></p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 7.9pt; text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">La </span></span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">meva </span></span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">situació </span>actual, geogràficament parlant</span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">, </span>s'entén, </span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">penso </span></span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">que </span></span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">és </span>la </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ideal per </span><span style="white-space-collapse: preserve;">mirar</span><span style="white-space-collapse: preserve;">-</span><span style="white-space-collapse: preserve;">me </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">Monistrol </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">la </span><span style="white-space-collapse: preserve;">seva gent </span><span style="white-space-collapse: preserve;">amb </span><span style="white-space-collapse: preserve;">un </span><span style="white-space-collapse: preserve;">alt </span><span style="white-space-collapse: preserve;">grau </span><span style="white-space-collapse: preserve;">d'objectivitat</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">En </span><span style="white-space-collapse: preserve;">aquests </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">últims </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">mesos</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">m'han </span><span style="white-space-collapse: preserve;">arribat </span><span style="white-space-collapse: preserve;">veus </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">determinats </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">sectors </span><span style="white-space-collapse: preserve;">del </span><span style="white-space-collapse: preserve;">poble </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="white-space-collapse: preserve;">abans </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">creien </span><span style="white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="white-space-collapse: preserve;">la </span><span style="white-space-collapse: preserve;">feina </span><span style="white-space-collapse: preserve;">feta </span><span style="white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">comú</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">ara </span><span style="white-space-collapse: preserve;">s'esbatussen </span><span style="white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">volen anar </span><span style="white-space-collapse: preserve;">cadascú </span><span style="white-space-collapse: preserve;">per </span><span style="white-space-collapse: preserve;">la </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">seva </span><span style="white-space-collapse: preserve;">banda</span><span style="white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="white-space-collapse: preserve;">I</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">això</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">és </span><span style="white-space-collapse: preserve;">altament </span><span style="white-space-collapse: preserve;">negatiu </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">política </span><span style="white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="white-space-collapse: preserve;">qualsevol </span><span style="white-space-collapse: preserve;">altra </span><span style="white-space-collapse: preserve;">activitat humana</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">La </span><span style="white-space-collapse: preserve;">desu</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">nió </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="white-space-collapse: preserve;">coses </span><span style="white-space-collapse: preserve;">bàsiques porta </span><span style="white-space-collapse: preserve;">sempre </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">a </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">l'esterilització</span><span style="white-space-collapse: preserve;">. </span></div><p></p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">Sembla </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Monistrol és </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">un </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">dels </span><span style="white-space-collapse: preserve;">pocs </span><span style="white-space-collapse: preserve;">pobles </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">Catalunya </span><span style="white-space-collapse: preserve;">(</span><span style="white-space-collapse: preserve;">o </span><span style="white-space-collapse: preserve;">potser </span><span style="white-space-collapse: preserve;">l'únic?</span><span style="white-space-collapse: preserve;">) </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">on </span><span style="white-space-collapse: preserve;">governa </span><span style="white-space-collapse: preserve;">un </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">batlle </span><span style="white-space-collapse: preserve;">d'Aliança </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">Popular</span><span style="white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Em </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">sembla </span><span style="white-space-collapse: preserve;">evident</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="white-space-collapse: preserve;">si </span><span style="white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Josep </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">Jané </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">els </span><span style="white-space-collapse: preserve;">components </span><span style="white-space-collapse: preserve;">de la </span><span style="white-space-collapse: preserve;">seva </span><span style="white-space-collapse: preserve;">llista </span><span style="white-space-collapse: preserve;">van </span><span style="white-space-collapse: preserve;">sortir electes</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">no </span><span style="white-space-collapse: preserve;">va </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ser pas </span><span style="white-space-collapse: preserve;">perquè </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">fossin </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">del </span><span style="white-space-collapse: preserve;">partit </span><span style="white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Fraga</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">Aleshores </span><span style="white-space-collapse: preserve;">sí que </span><span style="white-space-collapse: preserve;">pensaria que </span><span style="white-space-collapse: preserve;">precisament </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Monistrol </span><span style="white-space-collapse: preserve;">s'ha quedat </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">sense </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ploms</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">! </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Foren </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">elegits </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">perquè </span><span style="white-space-collapse: preserve;">hi </span><span style="white-space-collapse: preserve;">hagué una </span><span style="white-space-collapse: preserve;">part </span><span style="white-space-collapse: preserve;">dels </span><span style="white-space-collapse: preserve;">votants </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">els </span><span style="white-space-collapse: preserve;">agradà </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">el </span><span style="white-space-collapse: preserve;">tarannà </span><span style="white-space-collapse: preserve;">populista </span><span style="white-space-collapse: preserve;">del </span><span style="white-space-collapse: preserve;">futur </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">alcalde</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="white-space-collapse: preserve;">D'altres</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">s'abstingueren </span><span style="white-space-collapse: preserve;">davant una </span><span style="white-space-collapse: preserve;">oferta </span><span style="white-space-collapse: preserve;">electoral </span><span style="white-space-collapse: preserve;">tan </span><span style="white-space-collapse: preserve;">poc atractiva</span><span style="white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="white-space-collapse: preserve;">I</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">finalment</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">hi </span><span style="white-space-collapse: preserve;">hagué </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">una </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">franja </span><span style="white-space-collapse: preserve;">important </span><span style="white-space-collapse: preserve;">de l'electorat </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">d'altres </span><span style="white-space-collapse: preserve;">eleccions </span><span style="white-space-collapse: preserve;">votaren </span><span style="white-space-collapse: preserve;">a </span><span style="white-space-collapse: preserve;">favor </span><span style="white-space-collapse: preserve;">dels </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Independents </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">o </span><span style="white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">les </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">llistes </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="white-space-collapse: preserve;">CiU</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ara</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">per </span><span style="white-space-collapse: preserve;">antipaties </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">divergències </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">amb </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">persones </span><span style="white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="white-space-collapse: preserve;">les </span><span style="white-space-collapse: preserve;">llistes </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">CiU</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">volgueren </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">castigar </span><span style="white-space-collapse: preserve;">la </span><span style="white-space-collapse: preserve;">llista </span><span style="white-space-collapse: preserve;">(</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">potser </span><span style="white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">alguns </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">casos </span><span style="white-space-collapse: preserve;">befar</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">-</span><span style="white-space-collapse: preserve;">la</span><span style="white-space-collapse: preserve;">!</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">) </span><span style="white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">votar </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ben </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">inconscientment </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">l'opció </span><span style="white-space-collapse: preserve;">aliancista</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span></div><p></p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 3.6pt; text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">El </span><span style="white-space-collapse: preserve;">resultat </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ha </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">estat </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">la </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">composició de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">l'actual </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">ajuntament</span><span style="white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">En </span><span style="white-space-collapse: preserve;">els </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">pobles</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">més </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="white-space-collapse: preserve;">no pas </span><span style="white-space-collapse: preserve;">a </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">nivell </span><span style="white-space-collapse: preserve;">nacional</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">s'ha </span><span style="white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="white-space-collapse: preserve;">deixar </span><span style="white-space-collapse: preserve;">de banda </span><span style="white-space-collapse: preserve;">la </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ideologia </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">quan </span><span style="white-space-collapse: preserve;">es </span><span style="white-space-collapse: preserve;">tracta de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">fer</span><span style="white-space-collapse: preserve;">-</span><span style="white-space-collapse: preserve;">los </span><span style="white-space-collapse: preserve;">anar </span><span style="white-space-collapse: preserve;">endavant </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">qüestions </span><span style="white-space-collapse: preserve;">bàsiques </span><span style="white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">indiscutibles</span><span style="white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="white-space-collapse: preserve;">S'ha de </span><span style="white-space-collapse: preserve;">fer </span><span style="white-space-collapse: preserve;">bloc </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">comú</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">Així</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">doncs</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ara</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">el </span><span style="white-space-collapse: preserve;">fàcil</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">el </span><span style="white-space-collapse: preserve;">còmode</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">és </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">desinhibir</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">-se </span><span style="white-space-collapse: preserve;">dels </span><span style="white-space-collapse: preserve;">projectes </span><span style="white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">l'alcalde</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">boicotejar</span><span style="white-space-collapse: preserve;">-</span><span style="white-space-collapse: preserve;">los</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">bescantar</span><span style="white-space-collapse: preserve;">-</span><span style="white-space-collapse: preserve;">los</span><span style="white-space-collapse: preserve;">... </span><span style="white-space-collapse: preserve;">En </span><span style="white-space-collapse: preserve;">canvi</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">el </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">difícil</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">el </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">realment </span><span style="white-space-collapse: preserve;">constructiu</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">és </span><span style="white-space-collapse: preserve;">fer </span><span style="white-space-collapse: preserve;">pinya en </span><span style="white-space-collapse: preserve;">allò </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">afecta </span><span style="white-space-collapse: preserve;">a </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">tots </span><span style="white-space-collapse: preserve;">els </span><span style="white-space-collapse: preserve;">vilatans </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">urgeix </span><span style="white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="white-space-collapse: preserve;">solucionar</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">Caldria </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">tot</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">hom</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ben </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">especialment </span><span style="white-space-collapse: preserve;">els </span><span style="white-space-collapse: preserve;">polítics</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">hi </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">apliquessin </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">bones </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">dosis </span><span style="white-space-collapse: preserve;">d'ètica </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">luci</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">desa </span><span style="white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="white-space-collapse: preserve;">aquesta tasca</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">No </span><span style="white-space-collapse: preserve;">si </span><span style="white-space-collapse: preserve;">val </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">a </span><span style="white-space-collapse: preserve;">des- </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">qualificar </span><span style="white-space-collapse: preserve;">a </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">tort </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">dret </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">dir </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">nosaltres </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ho </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">faríem </span><span style="white-space-collapse: preserve;">millor</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">sense </span><span style="white-space-collapse: preserve;">fer</span><span style="white-space-collapse: preserve;">-</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">ho</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">! </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Cal </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que l'oposició </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">mantingui </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">viu </span><span style="white-space-collapse: preserve;">l'esperit </span><span style="white-space-collapse: preserve;">crític</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">controli </span><span style="white-space-collapse: preserve;">i supervisi</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">però </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">també </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="white-space-collapse: preserve;">faci </span><span style="white-space-collapse: preserve;">possible </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">el </span><span style="white-space-collapse: preserve;">bon </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">govern </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">Monistrol</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Si </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">cal</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">pot </span><span style="white-space-collapse: preserve;">dir </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">públicament </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">sense </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">pedanteries </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">orgulls </span><span style="white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="white-space-collapse: preserve;">en temes </span><span style="white-space-collapse: preserve;">concrets </span><span style="white-space-collapse: preserve;">s'hi </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ha </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">treballat </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">moltís</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">sim</span><span style="white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="white-space-collapse: preserve;">És </span><span style="white-space-collapse: preserve;">ben </span><span style="white-space-collapse: preserve;">lícit</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">! </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">I</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">llavors</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">si </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">l'alcalde </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">és </span><span style="white-space-collapse: preserve;">honrat</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">cosa de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">la </span><span style="white-space-collapse: preserve;">qual </span><span style="white-space-collapse: preserve;">no </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">dubto</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">reconeixerà </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">també </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">públicament </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">la </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">veraci</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">tat </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">l'afirmació.</span></div><p></p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.25pt; text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">Monistrol</span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">, </span>de fa anys, </span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">està </span></span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">encarrilat </span></span><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">per </span>una </span><span style="white-space-collapse: preserve;">via </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">de </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">depressió</span><span style="white-space-collapse: preserve;">: </span><span style="white-space-collapse: preserve;">perd </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">demo</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">grafia</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">pateix </span><span style="white-space-collapse: preserve;">greument </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">la </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">crisi </span><span style="white-space-collapse: preserve;">econòmica</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">es </span><span style="white-space-collapse: preserve;">despersonalitza</span><span style="white-space-collapse: preserve;">... </span><span style="white-space-collapse: preserve;">No </span><span style="white-space-collapse: preserve;">podem </span><span style="white-space-collapse: preserve;">restar </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">esforços </span><span style="white-space-collapse: preserve;">davant </span><span style="white-space-collapse: preserve;">aquesta </span><span style="white-space-collapse: preserve;">realitat </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">tan </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">poc </span><span style="white-space-collapse: preserve;">engrescadora</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="white-space-collapse: preserve;">I </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">dic</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">podem</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">perquè </span><span style="white-space-collapse: preserve;">tot </span><span style="white-space-collapse: preserve;">i haver</span><span style="white-space-collapse: preserve;">-</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">me </span><span style="white-space-collapse: preserve;">allunyat </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">física</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">ment</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">freturo </span><span style="white-space-collapse: preserve;">perquè </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">el </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">poble </span><span style="white-space-collapse: preserve;">vagi </span><span style="white-space-collapse: preserve;">en</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">davant </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">i </span><span style="white-space-collapse: preserve;">em </span><span style="white-space-collapse: preserve;">dol </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">moltíssim </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">quan </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">en </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">sento </span><span style="white-space-collapse: preserve;">parlar </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">negativament</span><span style="white-space-collapse: preserve;">. </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Com</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">doncs</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="white-space-collapse: preserve;">els </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">qui </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">hi </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">viviu </span><span style="white-space-collapse: preserve;">podeu </span><span style="white-space-collapse: preserve;">restar </span><span style="white-space-collapse: preserve;">indiferents </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">davant </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">aquest </span><span style="white-space-collapse: preserve;">fet</span><span style="white-space-collapse: preserve;">? </span><span style="white-space-collapse: preserve;">Cal </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">que </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">sumem </span><span style="white-space-collapse: preserve;">esforços</span><span style="white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">començant </span><span style="white-space-collapse: preserve;">amb </span><span style="white-space-collapse: preserve;">l'exemple </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">dels </span><span style="white-space-collapse: preserve;">polítics</span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">, </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">perquè </span><span style="white-space-collapse: preserve;">entre </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">tots </span><span style="white-space-collapse: preserve;">construïm </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">un </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">futur </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">sòlid </span><span style="white-space-collapse: preserve;">per </span><span style="font-family: "Bodoni MT", serif; white-space-collapse: preserve;">Monistrol. </span></div><p></p>
<p style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 7.2pt; text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><i style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-family: "Bodoni MT", serif;">LLORENÇ </span>SOLDEVILA i </i><i style="white-space-collapse: preserve;">BALART </i></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Bodoni MT",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-themecolor: text1;"><o:p> </o:p></span></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-280372791618035372023-08-28T04:05:00.002-07:002023-08-28T04:23:43.041-07:00<p><span style="font-size: medium;">Un parell mesos després de publicats els dos volums de "Monistrol de Montserrat. Un miler d'anys d'història" l'abril de 2023, va arribar a les nostres mans el que probablement és el darrer exemplar d'una experiència primerenca de premsa local feta per un grup de treballadors de Montserrat entre els anys 1952 i 1955: "Horitzons". El plorat i enyorat Llorenç Soldevila que ens deixà el 10 de desembre de 2022, escrivia en el text "La història d'aquest llibre d'història" que: "<i>Possiblement, no hi és tota la història de Monistrol, però sí tota aquella que hem pogur documentar</i>". Ara que reemprenc aquest Blog sense altra ànim que anar penjant conses que em venen de gust, us ofereixo aquesta entrada i les reproduccions del que probablement va ser el darrer número d'aquesta original publicació que fou l'embrió de la reconeguda revista Serra d'Or que edita Publicacions de l'Abadia de Montserrat. La pimera Serra d'Or d'entre el febrer de 1955 i el setembre de 1959 va ser el portaveu de l'entitat "Chor Montserratí".</span></p><p><br /></p><p><b><i style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; mso-fareast-font-family: Arial; mso-highlight: white;">Horitzons. “Portaveu obrer montserratí”</span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm; mso-pagination: none; tab-stops: -99.25pt -92.15pt -49.65pt 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; mso-bidi-font-style: italic; mso-fareast-font-family: Arial; mso-highlight: white;">Publicació mecanografiada, no impresa i amb il·lustracions fetes a mà;
amidava 21,5 x 27,8 centímetres. Només n’hem localitzat el número 29, de divuit
pàgines, corresponent a l’1 de febrer de 1955, probablement el darrer. Horitzons era la publicació mural confeccionada per un grup de treballadors de
Montserrat de què es parla com avantsala de l’aparició de la revista Serra
d’Or. Podem fer aquesta afirmació perquè en el segon número de Serra d’Or
corresponent al mes de març, en una columna d’efemèrides escrita en castellà, es
diu: «</span><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">DIA 1. Apareció ya el n.° 29 de «HORITZONS». El Periódico Mural de los
dependientes, en su número correspondiente al mes de febrero publica los
siguientes trabajos: «La Bonaventura» de Feliciano Boada; «</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif">D'un mes a l’altre</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">» de Ramon
Riera; «</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif">Espurnes
Sardanistes</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">» poesía, de Manuel Bardina; Capítulo tercero de la narración
marinera «Soltando Amarras» de Juan Espinach; «</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif">Esclat</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">» poesía, de
Modesto Soler; «Les </span></i><i><span face=""Arial",sans-serif">nostres
</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">entrevistes» Sr. Ramón Vall, de «</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif">El Cantaire preguntaire</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">»; Gacetilla de
arte abstracto, «Fantasía Nuclear» ilustración de Eugenio Cervelló y comentario
de Juan Espinach; Fascículo 15 del Serial «El Crimen de la calle Moncada </span></i><i><span face=""Arial",sans-serif">n.°</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"> 13» por Juan
Espinach; «</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif">Col·loqui
amb</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"> la Samaritana» cuadro de «La </span></i><i><span face=""Arial",sans-serif">Passió</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">», original de
Ramón Torruella; «De la Biblioteca» comentario acerca del contenido de algunos
libros por Ramón Riera».</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="background: white; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: Arial; mso-highlight: white;"> </span></i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="background: white; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: Arial; mso-highlight: white;">I també<i>: «</i></span><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">DIA 25. Se
despide de nosotros el que hasta hoy, fue cronista deportivo del Periódico
Mural «HORITZONS», Octavio Salvador».</span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES"> </span></i><i><span face=""Arial",sans-serif" lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm; mso-pagination: none; tab-stops: -99.25pt -92.15pt -49.65pt 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; mso-bidi-font-style: italic; mso-fareast-font-family: Arial; mso-highlight: white;">Si es va mantenir la periodicitat mensual, hauríem de situar el primer
número en el mes de setembre de 1952. La revista era de confecció tan manual
que fins i tot ho era el pasquí anunciador de la commemoració del vuitè aniversari del Cor Montserratí que ocupava les pàgines 4 i 5. El nucli dur de
la fundació de Serra d’Or ja apareix a Horitzons: Manuel Bardina, Ramon Riera i
Joan Espinach.<o:p></o:p></span></p>
<div><div id="ftn1"><p class="MsoFootnoteText"><br /></p>
</div>
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2RFGca4nkGA0gQkd2JVI8lg8xAF4AxwdBOBW0oK2CR6RB6YiaxqYjgGgAIDkOa_JNPTlDbCZQl5z3i0pY1Awb_C66VrPQuhUJjw3DoqO98ovXqxkcMCCaaUs2J-ta-X7EGW8UucvOS_8O9ZTw7IGdOvPM30LkyVX7150Db0-fK30ctDmnhWgDojwfbv0/s6568/17.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6568" data-original-width="5033" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2RFGca4nkGA0gQkd2JVI8lg8xAF4AxwdBOBW0oK2CR6RB6YiaxqYjgGgAIDkOa_JNPTlDbCZQl5z3i0pY1Awb_C66VrPQuhUJjw3DoqO98ovXqxkcMCCaaUs2J-ta-X7EGW8UucvOS_8O9ZTw7IGdOvPM30LkyVX7150Db0-fK30ctDmnhWgDojwfbv0/s320/17.jpeg" width="245" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg54ivUHD-mW9R2CWcjw-n8zpJptkCKRs8PFjGzqdrHpy5MXwbAX3AKtkrA-TMtjwu0MaXR9tLPAov0eO10Y71YkcJpL5Hsq-GnSW7DVJzpgsbU_Y_m-VzWpph5QvzvABUB6SF9C08DSURDw7hFyFHUpPueAXk9u-5HEJ2kFPE6zQzaNucVthKbNdYGG3k/s6469/16.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6469" data-original-width="5050" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg54ivUHD-mW9R2CWcjw-n8zpJptkCKRs8PFjGzqdrHpy5MXwbAX3AKtkrA-TMtjwu0MaXR9tLPAov0eO10Y71YkcJpL5Hsq-GnSW7DVJzpgsbU_Y_m-VzWpph5QvzvABUB6SF9C08DSURDw7hFyFHUpPueAXk9u-5HEJ2kFPE6zQzaNucVthKbNdYGG3k/s320/16.jpeg" width="250" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOAxa9iRwwPqeblOXKJ4w-M31p_zRoT28-aac8CtXnqWLcZhN06w7GCYDgKpXaC1-tMK7V0t_jvBKkZWCvlDfuDGPIFUy2IF8_xY6_B_D30Vqa50TqzZGU4omp1g3uwqUj0zMwg2Xba3fX772umqNeqkkBfpzUBUtabiReHvew7EMHjdz3IqebUPdlGjI/s6452/15.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6452" data-original-width="5066" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOAxa9iRwwPqeblOXKJ4w-M31p_zRoT28-aac8CtXnqWLcZhN06w7GCYDgKpXaC1-tMK7V0t_jvBKkZWCvlDfuDGPIFUy2IF8_xY6_B_D30Vqa50TqzZGU4omp1g3uwqUj0zMwg2Xba3fX772umqNeqkkBfpzUBUtabiReHvew7EMHjdz3IqebUPdlGjI/s320/15.jpeg" width="251" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9fP834_nq8vhlIKoTHsh-tRa5B0fh_uf-UvKEWEMSMIfV7Gf-TLiR3byZE9QbpOZQe82vYcd6MtNOULrWv1otQcEFB9m8NJiwL0LqeFhpEz8Nae9WlyI07IkgVVQQmUwjJrKPHqV9DLW-l-4q8TpaRBYkLcjx_-feApkUb_HGwQp8ZeaGTAPTOZjOGas/s6469/14.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6469" data-original-width="5033" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9fP834_nq8vhlIKoTHsh-tRa5B0fh_uf-UvKEWEMSMIfV7Gf-TLiR3byZE9QbpOZQe82vYcd6MtNOULrWv1otQcEFB9m8NJiwL0LqeFhpEz8Nae9WlyI07IkgVVQQmUwjJrKPHqV9DLW-l-4q8TpaRBYkLcjx_-feApkUb_HGwQp8ZeaGTAPTOZjOGas/s320/14.jpeg" width="249" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5mi7rzWPO-_8tYya2MgC5UWD0Z6tgpCLS7rOYbeiC4daKcUxne2KqHK3wj2Moo-ajghpWsZbPjl4ChZRXk2O1gTJ94BzgD_KLBvZQaWkRPD1SPP5aG8w3hQmHcFC5dgtV12fN09UsWMAtzlM54_63dRBg8lAOFuUQCX729TKKNyXM2lGYYgjrAJMFSH8/s6502/13.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6502" data-original-width="5033" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5mi7rzWPO-_8tYya2MgC5UWD0Z6tgpCLS7rOYbeiC4daKcUxne2KqHK3wj2Moo-ajghpWsZbPjl4ChZRXk2O1gTJ94BzgD_KLBvZQaWkRPD1SPP5aG8w3hQmHcFC5dgtV12fN09UsWMAtzlM54_63dRBg8lAOFuUQCX729TKKNyXM2lGYYgjrAJMFSH8/s320/13.jpeg" width="248" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxBc0UVU7alsmdE9wkikegvrCoytMi7FogrrvpaKHlBZFtYx7NH_a6IzIe4Fh1e5tzayj0T0kamF9UDKxs4gLt2NFV6PYx8_BDv2fFmw6GuJ3n-U0pnWhzVJnVLLxOfL1Ro4i9aTHebjJN2N2scmWyov5FRvwpQjFhtETfrRqwtKddTvUmP2gwlVN4lKM/s6485/12.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6485" data-original-width="5066" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxBc0UVU7alsmdE9wkikegvrCoytMi7FogrrvpaKHlBZFtYx7NH_a6IzIe4Fh1e5tzayj0T0kamF9UDKxs4gLt2NFV6PYx8_BDv2fFmw6GuJ3n-U0pnWhzVJnVLLxOfL1Ro4i9aTHebjJN2N2scmWyov5FRvwpQjFhtETfrRqwtKddTvUmP2gwlVN4lKM/s320/12.jpeg" width="250" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnCQWh2m7saqs7HTGiJkCKZTJ4MaPZFCMff2qpFbAwLd05oCCi-hAL6KVz9m0zuvrsvz38eHyOtfwn9H8TcDe5jCSY4I224RbOtg8OXQBoR_hy_jBkbXt1FbdwQZ0zvXczWIVOX1F9vgVPcMkz-uUWTWVBfoQWYszRvwWTSu1MhFTaruNVL_YRjPQFyhc/s6485/11.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6485" data-original-width="5066" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnCQWh2m7saqs7HTGiJkCKZTJ4MaPZFCMff2qpFbAwLd05oCCi-hAL6KVz9m0zuvrsvz38eHyOtfwn9H8TcDe5jCSY4I224RbOtg8OXQBoR_hy_jBkbXt1FbdwQZ0zvXczWIVOX1F9vgVPcMkz-uUWTWVBfoQWYszRvwWTSu1MhFTaruNVL_YRjPQFyhc/s320/11.jpeg" width="250" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ENpy4gvx45EfNy6XND-hX4SaY1GK-rKwwo7T47gkiJJalu1U7bQz7xWwTcKRn8aQa5vf8Am5W8CfU-GCucuvfq3z_DY0NriRuVf3TA-QY30VTeMUcM2oGh7fhE_JMdpUVRNrHvHqXnsmvXoRN-wogEaWZ2t1X4TYn_FYOUq1ywTkzsm_BpD0ZFgvWpE/s6502/10.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6502" data-original-width="5050" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ENpy4gvx45EfNy6XND-hX4SaY1GK-rKwwo7T47gkiJJalu1U7bQz7xWwTcKRn8aQa5vf8Am5W8CfU-GCucuvfq3z_DY0NriRuVf3TA-QY30VTeMUcM2oGh7fhE_JMdpUVRNrHvHqXnsmvXoRN-wogEaWZ2t1X4TYn_FYOUq1ywTkzsm_BpD0ZFgvWpE/s320/10.jpeg" width="249" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpe9sowPeCvQqJiG1rd77k5HVr7LMoTxX7GW9aZNzaIG9s8QvM8tMPO1PcwSBpAp8kizC7vWZzjs4tW5GOMrLhrsl4Lfs0oNX7OgBGIG1t5P9Ft-EwBasAjmbIxstbUE9KdVJgWe_hdq93_MXWCOZv9eboE-03_RI7jaXSFUB-gOZ_eDEvwEqXlHb-j_c/s6469/9.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6469" data-original-width="5033" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpe9sowPeCvQqJiG1rd77k5HVr7LMoTxX7GW9aZNzaIG9s8QvM8tMPO1PcwSBpAp8kizC7vWZzjs4tW5GOMrLhrsl4Lfs0oNX7OgBGIG1t5P9Ft-EwBasAjmbIxstbUE9KdVJgWe_hdq93_MXWCOZv9eboE-03_RI7jaXSFUB-gOZ_eDEvwEqXlHb-j_c/s320/9.jpeg" width="249" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRa9ZoN8bkoIIOJbBofy9W9xUfvTqfAu3KLUxVizEXSVMV3yjGpsBmnzZt8PhcxOyJ50dd6tqkePYzadgAyiEcBlLrbqgjiXp7d-AMmUcD-Dy3PfYWxeSu9F41RgGKaXoBPGefSKc0uX51YZ_nilFoN20eS0bTV16ygUyoncRtp-N0LiZoUpjGP4OzP4s/s6485/8.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6485" data-original-width="5066" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRa9ZoN8bkoIIOJbBofy9W9xUfvTqfAu3KLUxVizEXSVMV3yjGpsBmnzZt8PhcxOyJ50dd6tqkePYzadgAyiEcBlLrbqgjiXp7d-AMmUcD-Dy3PfYWxeSu9F41RgGKaXoBPGefSKc0uX51YZ_nilFoN20eS0bTV16ygUyoncRtp-N0LiZoUpjGP4OzP4s/s320/8.jpeg" width="250" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK5coGlAN_fWmvIt0fJb2wIOHMag7pjbG2ITZFAqBdTy4hL5cRu7crV4JJTPYwqFiry4zG8FLYpfIXuD1OCM29G6fYsmllkWNc7obv64m6kvedWycaXEbCnAimLRq5KDj6nAb4lPLEA528uGa6LSeikXAzJcZvJQH9zpxnhRdLEQp5q1wXqG4CoX9QQ2k/s6485/7.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6485" data-original-width="5050" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK5coGlAN_fWmvIt0fJb2wIOHMag7pjbG2ITZFAqBdTy4hL5cRu7crV4JJTPYwqFiry4zG8FLYpfIXuD1OCM29G6fYsmllkWNc7obv64m6kvedWycaXEbCnAimLRq5KDj6nAb4lPLEA528uGa6LSeikXAzJcZvJQH9zpxnhRdLEQp5q1wXqG4CoX9QQ2k/s320/7.jpeg" width="249" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR-pq8CoN5yarGginQBMlbn7EwiANROvy-3fI04uGOI5ECP9eTxbvS44xHJRslCnRJiXYTsV_lXZgQ6HTmpHRnFGF2aGU-wURKk9W5goi-GhOX7VrReXai83VbVJ4M6wFkKb4oLdNmAsMNwqRrE2wZIwjEWvvez8QTl7dHTAIE63RJoUk-ZKBneiScW6Q/s6502/6.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6502" data-original-width="5033" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR-pq8CoN5yarGginQBMlbn7EwiANROvy-3fI04uGOI5ECP9eTxbvS44xHJRslCnRJiXYTsV_lXZgQ6HTmpHRnFGF2aGU-wURKk9W5goi-GhOX7VrReXai83VbVJ4M6wFkKb4oLdNmAsMNwqRrE2wZIwjEWvvez8QTl7dHTAIE63RJoUk-ZKBneiScW6Q/s320/6.jpeg" width="248" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBXPK9jMGnP3-rZNE7whFlEKWkuUEx6qUzQP7uCUfZwjZI3B6tapzFLRnPrBfIpvp-5d-WJQpsjcaheMCsloWWUg0-h258RU1iGEtbsnuHmyz1RjlNqZ-kGh8lUfsdMIXz-e6Qogn2mgEJ8LLVqhlGclu7Ww5Y38y5K6yE3dj0hu4jweeNWoCBy6K64_4/s6469/5.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6469" data-original-width="5033" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBXPK9jMGnP3-rZNE7whFlEKWkuUEx6qUzQP7uCUfZwjZI3B6tapzFLRnPrBfIpvp-5d-WJQpsjcaheMCsloWWUg0-h258RU1iGEtbsnuHmyz1RjlNqZ-kGh8lUfsdMIXz-e6Qogn2mgEJ8LLVqhlGclu7Ww5Y38y5K6yE3dj0hu4jweeNWoCBy6K64_4/s320/5.jpeg" width="249" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjktzBpEqhOmY84T4weyWihLbDoneolUpHyGe_loW_FxQYUWiF2ELmgUny1CHI01nwZyemR9PzFmhiRiqtuOdDM30hIRHK7n90BsSShljNJLHe8JNDLQgUR9cwrqd-ZnvlEIyeXIBxCARcmdlCKrwVJnfEOe6h0wBGLayUV0J5ycZpzVVO1RGio-hfaftE/s2723/4.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2723" data-original-width="2046" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjktzBpEqhOmY84T4weyWihLbDoneolUpHyGe_loW_FxQYUWiF2ELmgUny1CHI01nwZyemR9PzFmhiRiqtuOdDM30hIRHK7n90BsSShljNJLHe8JNDLQgUR9cwrqd-ZnvlEIyeXIBxCARcmdlCKrwVJnfEOe6h0wBGLayUV0J5ycZpzVVO1RGio-hfaftE/s320/4.JPG" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR8ojMmdsOerMuT3yicu9qYGwyl5_g3FriEICHGSs4HrVNTXz4QytdJIjCsRI2e4nm3BTwPo-8tI8t0WWJ_7ZZhEjWcMZpxNQdTZkWc-eQv-1Wf9CklMSEQjHTkim_CYZGf_2njGvJPF5Imcn_JVEeswmQyABdWz5o3-VZWIJp37Xknh5WR5ecK-3m80Q/s6485/3.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6485" data-original-width="5050" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR8ojMmdsOerMuT3yicu9qYGwyl5_g3FriEICHGSs4HrVNTXz4QytdJIjCsRI2e4nm3BTwPo-8tI8t0WWJ_7ZZhEjWcMZpxNQdTZkWc-eQv-1Wf9CklMSEQjHTkim_CYZGf_2njGvJPF5Imcn_JVEeswmQyABdWz5o3-VZWIJp37Xknh5WR5ecK-3m80Q/s320/3.jpeg" width="249" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4udLXRMWOlpfRbguu-zveW7XmOBgr9LrS7cw-ulRN38ZTT9_cpObbMNGsnmnRXOcTHwFz8IbipbsPM0zZjzpYLgDtTMJ0f5j67oM70vozIsKz8GhvXei7S2asMNX5fG9PfFNJIG3ZQPsMouFXhuBSyb9WeCKPhqRK_FonqKKzCepa2B1GKJ9_CieSeFI/s6502/2.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6502" data-original-width="5017" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4udLXRMWOlpfRbguu-zveW7XmOBgr9LrS7cw-ulRN38ZTT9_cpObbMNGsnmnRXOcTHwFz8IbipbsPM0zZjzpYLgDtTMJ0f5j67oM70vozIsKz8GhvXei7S2asMNX5fG9PfFNJIG3ZQPsMouFXhuBSyb9WeCKPhqRK_FonqKKzCepa2B1GKJ9_CieSeFI/s320/2.jpeg" width="247" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixeoRgcNxJDgJUx4fBwqbveQnEZZvrMxzoi7xJ2Aq2f4vFhE7XxkM5lRlKTGj37Vb6Qum9veqrb931fuWhUn0nBeArtID2EzvtiUc0xwOEx8cLJjg2LjFoqIT-EnXY6Z-BJcwyQXCiTZBl2jTETxVVsaB5RuIBlOV0b3MR-RT7GFlCn_y8zrwjSK6s9ws/s6469/1.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6469" data-original-width="5050" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixeoRgcNxJDgJUx4fBwqbveQnEZZvrMxzoi7xJ2Aq2f4vFhE7XxkM5lRlKTGj37Vb6Qum9veqrb931fuWhUn0nBeArtID2EzvtiUc0xwOEx8cLJjg2LjFoqIT-EnXY6Z-BJcwyQXCiTZBl2jTETxVVsaB5RuIBlOV0b3MR-RT7GFlCn_y8zrwjSK6s9ws/s320/1.jpeg" width="250" /></a></div><br /><p></p>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-29406634081656053552020-05-05T07:27:00.000-07:002020-05-05T07:30:20.639-07:00Ha mort Joan Vehí, el fuster i fotògraf de Salvador Dalí<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: inherit;"><i>Va gaudir de la
confiança de Salvador Dalí i de Gal·la; els veia de carrer, a casa i fent els
artistes; els va escoltar, interpretar, ajudar; els va fotografiar centenars de
vegades i va guardar el preuat tresor embolicat per la discreció. Sense la
persistència fotogràfica de Joan Vehí no coneixeríem bona part de la vida
quotidiana de la parella de Port-lligat, de quan Dalí no feia de Dalí.</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-cChgWNpiph4/XrF3n1j4K7I/AAAAAAAACqU/rNrwsddzAooNpRDLwCoIOX44ME59dJT6ACLcBGAsYHQ/s1600/IMG_5352%2B-%2Bc%25C3%25B2pia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-cChgWNpiph4/XrF3n1j4K7I/AAAAAAAACqU/rNrwsddzAooNpRDLwCoIOX44ME59dJT6ACLcBGAsYHQ/s320/IMG_5352%2B-%2Bc%25C3%25B2pia.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: x-small; mso-ansi-language: CA;">Article publicat el 3/juny/2017</span><br />
<span lang="CA" style="font-size: x-small; mso-ansi-language: CA;">Text i fotos: Salvador Redó/Regió7</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fuster ebenista i
fotògraf, dues professions ben allunyades una de l’altra que Joan Vehí i
Serinyana (Cadaqués 1929-2020) va agermanar amb resultats d’excel·lència. Vehí va
fixar la iconografia de Salvador Dalí, les fotografies que li va fer al llarg
de trenta-cinc anys són la història gràfica de l’artista figuerenc des del
1952. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta és una
història de confiança, la suficient perquè, quan arribaven visites a casa, el
pintor li digués: «Joan, ara ho deixem estar que vaig a fer de Dalí». El fuster
Vehí, que es formà en l’aprenentatge de la fusteria artesanal, que es preocupà
d’ampliar el coneixement de l’ofici amb la seva mecanització, tenia taller al
carrer de l’Església número 5 de Cadaqués i començà els tractes amb Dalí
fent-li els marcs de les teles, després van venir mobles i ginys com el que
permetia a Dalí pintar assegut encara que la tela fes tres metres d’alçada i
que es pot veure si visiteu la casa de Portlligat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vehí s’enduia les càmeres a tot arreu
i també a casa de Dalí i de Gal·la; els va començar a fotografiar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i la parella es deixava, i Vehí va començar a
acumular material, sempre des de la discreció: Dalí amb les visites, la parella
amb Marcel Duchamp, amb Richard Hamilton, guru i creador del pop art, i una llarguíssima
llista. Va ser el mateix Hamilton qui li proposà el 1980 de mostrar part del
seu treball en una col·lectiva amb Jakob Bill i en què també exposà obra Albert
Ràfols-Casamada, el mateix Hamilton i Jaspers <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Johns, entre d’altres. El fuster i fotògraf
agafava cos d’artista i passava de l’anonimat a la primera línia pública de la
gent que tractava els Dalí amb familiaritat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’antiga fusteria
ara és la seu de la Fundació Joan Vehí, que vetlla pel manteniment d’una col·lecció
amb més de cent mil negatius on hi ha també la història gràfica del Cadaqués de
l’última meitat de segle, una magnífica col·lecció de càmeres fotogràfiques i un
petit apartat personal que inclou les cartes que envià a la nòvia mentre feia
la mili o les dues caixes-joier treballades amb el burí a mà que li féu en les hores
perdudes mentre feia el soldat, «les tinc ordenades, les cartes, perquè les
tenia guardades en capses de sabates i, quan jo no hi sigui, no vull que vagin
a cremar». De l’ebenista Vehí podeu veure, a Port-lligat, una delicada
tauleta-centre i un secreter dissenyats per Dalí, i al castell de Púbol, el llit
de Gal·la. «El client sempre té raó, per això vaig treballar tant per a Dalí i
Gal·la».<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-DkDqu9tLtko/XrF28b_A5NI/AAAAAAAACqE/KSSrRgG31XIGVZJW0KS7JjK20fioCpKHwCLcBGAsYHQ/s1600/IMG_5525.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-DkDqu9tLtko/XrF28b_A5NI/AAAAAAAACqE/KSSrRgG31XIGVZJW0KS7JjK20fioCpKHwCLcBGAsYHQ/s320/IMG_5525.JPG" width="240" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Dalí pintava en aquesta sala on hi ha el giny per a teles grans</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-0-ME_ovnvKU/XrF28Rg18qI/AAAAAAAACqI/r7E8R6Sbq2s3uiAoK-4dYDMGvqxWHNGeQCLcBGAsYHQ/s1600/IMG_5538.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: x-small;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-0-ME_ovnvKU/XrF28Rg18qI/AAAAAAAACqI/r7E8R6Sbq2s3uiAoK-4dYDMGvqxWHNGeQCLcBGAsYHQ/s320/IMG_5538.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<span style="font-size: x-small;"> La delicada tauleta que Dalí imaginà i que Vehí va fer</span>sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-70507147783470442392020-03-22T10:49:00.001-07:002020-03-22T10:53:18.428-07:00AMB SENTIT D’ESTAT (Publicat a Regió7 el 7 d’agost del 2005)<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Fa 15 anys de la publicació d'aquest article. Som ho érem, encara amb partits que diuen que sí, que Espanya és regenerable, que els catalans hem de tenir paciència, que això va per llarg i que mentre governin les esquerres(?) a Madrid, des d'aquí hem de fer bondat. Ja estan prou amatents els seus corifeus a Catalunya per insistir en la cançoneta. En fi...<br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">"Quan hom va posar
com a sostre per al nou Estatut de Catalunya la Constitució espanyola vigent,
va condemnar-lo al no-res. Aquesta Constitució espanyola que només es pot
canviar si ho manen des d’Europa o si interessa a la nació espanyola, mai de la
vida no admetrà modificacions dels altres, oimés si aquests altres són els
catalans. Per tant, el cul-de-sac al qual hem arribat era del tot previsible
malgrat les proclames tripartides que asseguraven el contrari. Siguem realistes,
quin consens es pot establir entre les cinc forces parlamentàries catalanes,
tan diferents respecte el que desitgen per al futur de la nació catalana? Hi
tenim nacionalistes espanyols de dretes i d’esquerres, federalistes
benintencionats, regionalistes autoqualificats de nacionalistes,
independentistes possibilistes, internacionalistes... Tants caps, tants
barretes, o pitjor encara, ves que a força de cercar el consens no acabem
aigualint aquests corpus que havia de ser l’hòstia i que ens hauria d’assegurar
el futur en tant que ciutadans nacionalment catalans. No senyor, no, això que
s’ha intentat és la quadratura del cercle encara més complicada d’aconseguir si
ens passem el dia escoltant, i fent cas, els consells dels amics de Madrid. Això
de l’encaix de Catalunya a Espanya és un impossible. Això sí que és història, i
present i futur. Ens fan falta polítics amb sentit d’estat, i ja s’entén que no
vull dir amb sentit d’estat espanyol".<o:p></o:p></span></div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-49866101204146731872020-03-03T09:59:00.000-08:002020-03-03T10:03:04.178-08:00AMB TANT SOROLL MOLESTEU MOLT, HO SABÍEU?Duem un grapat de dies, setmanes i mesos immersos en la dialèctica de pati d'escola de preadolescents: "i tu més, elis, elis". Uns treuen la llengua i uns altres fan pam i pipa. Hi ha qui fa botifarra i qui envia a prendre pel sac amb el dit del mig. Tot molt alliçonador de fins on ha arribat el sectarisme partidista en aquest sorral, petit i esbullat, que és l'independentisme català.<br />
Ara que si Perpinyà, que si Urquinaona, que si Cornellà i Sabadell o Vic i Manresa. Que si els barris industrials de la corona barcelonina, que si el rere país. Com que som tants i forts, ens permetem el luxe d'emprenyar i dividir. L'altre sempre s'equivoca, l'altre ha començat primer. Tampoc ajuda algunes bufonades de mal digerir, ni expressions gens afortunades. Com que som molts, podem deixar víctimes pel camí; és un luxe que ens podem permetre. Reviscola el mot carallot, que defineix aquell a qui sempre ensarronen; compte que pot arribar a ser un sentiment transversal. Ui, he dit el mot! el que atabala alguns guardians de les essències pures, aquells que mai no s'equivoquen, que presumeixen d'haver estat sempre igual, que miren de reüll noves incorporacions o que es pensen que són noves i potser els nous són ells. TRANSVERSAL.<br />
Les xares socials, ferm partidari en sóc, afavoreixen aquest estat lamentable de coses, també. Tots hi caiem una dia o un altre o un dia sí i l'endemà també. I per això mateix, en la situació actual, després d'un octubre del 2017 en què vam tocar el cel amb les mans per caure de cop a terra, i avui no entraré en els perquè, cal més que mai que els actors polítics i els seus corifeus, sobretot aquests darrers, pleguin algunes veles i des del silenci monàstic, facin gruix amb aquells que treballen per enfortir el múscul social sense fer soroll. Si no pots millorar el silenci, calla! diuen que diu en proverbi, i hi afegeixo: treballa sense esperar res a canvi.<br />
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-22196690875564219222019-10-27T11:48:00.001-07:002019-10-27T12:59:32.569-07:00PER LA LLIBERTAT. CRÒNICA DES DE DINS <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Kjvj7CUxp94/XbXk_i-gWGI/AAAAAAAACgw/qdPhttC3I0QeeREHi4N-bpO0-g95I9fPgCLcBGAsYHQ/s1600/IMG_20191026_224240_739.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-Kjvj7CUxp94/XbXk_i-gWGI/AAAAAAAACgw/qdPhttC3I0QeeREHi4N-bpO0-g95I9fPgCLcBGAsYHQ/s320/IMG_20191026_224240_739.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"> Foto by Salvador Redó</span><br />
<br />
Són quarts de
quatre de la tarda a la Barcelona olímpica, cruïlla entre el carrer de Pujades i el carrer de
la Marina. Data: dissabte, 26 d'octubre del 2019. Escenari amb tots els ets i
uts. Espai per a les noies i nois de la premsa, algunes i alguns ja poc noies i
nois; barreja de ganes d’experiències i d’experiència; grues per als fotògrafs
destinats a obtenir imatges generals, aèries, però tocant de peus a terra. A una
banda del carrer, un parterre folrat de gespa sana, d’un verd brillant, assadollat
d’aigua, potser per les darreres pluges, i amb una arbreda de xipresos que
amortirà l’escalfor del sol de tardor. L’espai s’omple de gent expectant i
esperant. A l’altra banda, el carrer és menys acollidor, més ciutadà: vorera
ampla i habitatges de pisos aixecats amb la gresca dels jocs olímpics del 1992.<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Passen els quarts
i l’indret s’omple; hi farà cap la capçalera de la manifestació per la Llibertat
amb què la catalanitat tossudament alçada vol evidenciar la repulsa a la
sentència que el poder espanyol ha fet caure sobre els presos polítics
catalans. El paisatge humà és divers, transversal en diuen ara, i potser fins i
tot inclusiu, adjectius que ja s’usen per a tot; transversal i inclusiu, uf!
Tornem al vocabulari heretat: un paisatge humà en què hi havia de tot. En
aquest de tot s’hi podia trobar gent d’un ventall ampli d’edats, de tres
generacions i en algun de cas de quatre; gent uniformada amb alguna de les
samarretes de la revolta dels somriures o guarnida a la manera còmoda, per
passar unes hores dempeus, havent previst estones de calor i altres de més
fresques, si és que la marinada, avui, no s’ha oblidat de Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Banderes al vent.
L’estelada és la protagonista. Quina bandera és aquella? pregunten dues
senyores de mitjana edat una de les quals s’ha obert pas fins a primera fila
amb l’auxili inestimable de l’anar insistint en el seu propòsit. La bandera de
la seva curiositat és l’eslovena que llueixen una parella d’una edat similar. “Premsa
espanyola manipuladora!”, es rebufa quan, en una de les tarimes preparades per a
l’ocasió, ocupen espai els periodistes de cadenes televisives amb seu a Madrid,
d’aquestes que en diuen nacionals aquells que es diuen no nacionalistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Passa el
fotoperiodista Jordi Borràs, amunt i avall, a la cacera d’imatges i la gent l’aplaudeix
i diu el seu nom en veu alta. Fa aparició el pallasso Jordi Pessarrodona, el
del nas vermell que van retratar al costat d’un guàrdia civil i ara és perseguit
per la justícia espanyola; li demanen entrevistes i es deixa fotografiar; la
gent el crida i s’acosta a la filera. Al cap de poca estona, el periodista Quico
Sallés, passa pel mateix “tràngol” i també es fotografia amb alguns dels
presents. Ha nascut un nou star system català? I Lluís Llach, amb caminar lleuger,
sense gorra, vergonyós, fa una lleu aixecada de mà per regraciar els reconeixements
mentre marxa per encalçar el començament de la manifestació; “molt rejovenit”
assegura una senyora amb motxilla disposada a defensar el seu pam quadrat de
vorera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Són les cinc de
la tarda, l’hora assenyalada per a l’inici de la manifestació. Ens diuen que hi
ha gent fins a la Sagrada Família. És molta gent. Després la guàrdia urbana de
Barcelona ens dirà que som molts menys dels que volem i diem, però allà estem:
emprenyats, com unes senyores de parla castellana que se saben totes les
cançons fins i tot la recentment rescatada que diu que no som ni d’Espanya ni
França, sinó Països Catalans; i expliquen a un noi de l’Empordà que allà on
viuen: l’extraradi barceloní, hi ha molta gent, molta, que no ho veu clar això
de la llibertat i la independència, que tenen familiars que tampoc no ho acaben
d’entendre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Passa la
capçalera i darrera seu una munió de gent. Dos néts empenyen sengles cadires de
rodes amb llurs avis, i parelles joves ho fan amb cotxets amb la mainada menuda, altres en duen a collibè; empènyer i suportar. La definició de la situació.
Davant nostre, una mare jove aprofita l’aturada forçada perquè ja no hi cap més gent i
dóna el pit a una nena que tot just comença a caminar, la nena es diu Elna; contrapunt d’esperança. Discursos i aplaudiments. Cant dels Segadors. Quantes
vegades l’hem cantat aquests darrers mesos? Es dóna la manifestació per acabada...
Acabada? La manifestació se l’endú a casa cada un dels que hi ha participat i
les seves narracions ompliran converses al menjador de casa i es multiplicarà i
engruixarà el bagatge col·lectiu.<o:p></o:p></span></div>
sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-64087512204479106512019-10-14T08:50:00.002-07:002019-10-14T08:54:37.608-07:00FETS D'OCTUBRE. MANRESA 14-10-2019<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-cotyH2q3GtM/XaSY_jUG-vI/AAAAAAAACf0/4AGfa5aT_WI9lwGHt6K69iasVG7VxI2kgCLcBGAsYHQ/s1600/RED_5312.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-cotyH2q3GtM/XaSY_jUG-vI/AAAAAAAACf0/4AGfa5aT_WI9lwGHt6K69iasVG7VxI2kgCLcBGAsYHQ/s320/RED_5312.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Foto: Salvador Redó</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="font-size: large;">Fets d'octubre. Manresa 14-10-2019</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">Indignació! Avui he vist gent gran plorant d'indignació; impotents. Gent
honorable, molt honorable.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">Esperança! Avui he vist gent jove agafant el relleu; conscients que
hauran de ser també ells els que subjectin el pal de la bandera de la
llibertat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">Retrobaments! Avui he retrobat vells lluitadors, veterans de la defensa
del país; de la defensa de la seva gent; lluitadors socials que venen d'abans i
que són solatge per a les noves generacions. Vells lluitadors de procedències
polítiques diverses; alguns fa dies que han apartat els seus èxits polítics per
poder tornar a empènyer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">Paisatge humà fet de complicitats intergeneracionals i intersocials;
aquest paisatge humà que els repressors obvien però que saben que existeix i
que, en un absurd gest d'autoengany, neguen fins a l'avorriment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">Sorgiment! He vist sorgir, des de fa més temps del que ells volen i
diuen, líders. Sí, líders. S'han d'anar formant, s'han de consolidar; la gent
se'ls ha de fer seus, però hi són. Alguns són noms coneguts i procedents
d'esferes que poc o res tenien a veure amb la gestió del que en diem la
política, altres provenen del món associatiu social, cultural o esportiu. El
moviment té caps i gent que segueix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ca" style="mso-ansi-language: #0003; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">Avui a Manresa, he vist això.<o:p></o:p></span></div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-38335043905971045232019-02-09T12:43:00.000-08:002019-02-09T12:45:33.279-08:00L'ANTICATALANISME, PART DEL PATRIMONI ESPANYOL<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A tots els que
estan convençuts que l’independentisme és el culpable del ressorgiment de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’anticatalanisme i que aquest és d’ús
exclusiu de la dreta i l’extrema dreta espanyoles, de les elits, i que la resta
no combrega amb el nacionalisme espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Explica Paco
Candel en el capítol “Cataluña acaba aquí” del llibre “Els altres catalans”
(Barcelona, 1964) que al barri de la Torrassa de Barcelona l’any 1928 hi havia
un percentatge de gent arribada d’altres parts d’Espanya molt important, que rondava
el 75%, i que una part gran provenia de Múrcia. Escriu Candel que la FAI
exercia molta influència entre els treballadors que vivien al barri i que
estava enfrontada amb els sindicalistes propers a ERC del barri de Sants.
Candel il·lustra la situació amb una referència, una pancarta apareguda a la
Torrassa en què es va escriure un lema que, diu ell, va fer fortuna tot i no
ser afortunat:<i> “Cataluña termina aquí, aquí empieza Murcia”.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A. Bladé i
Desumvila explica en el llibre “El viatge a Mèxic” (Pàgs. 43-45. Barcelona,
1993) en què relata el camí de l’exili des de França que en ple Atlàntic, a
bord del vaixell Nyassa, va morir una nena d’un any, Núria Mora i Soler. Bladé
explica que un mariner-fuster va fer una caixeta per posar el cos sense vida de
la menuda, primer per a vetllar-lo i després per llançar el fèretre al mar tal
i com manaven les lleis nàutiques. Bladé diu que <i>“al capçal del petit taüt van
posar una bandera catalana i, als peus, la portuguesa</i>” ja que el vaixell estava
matriculat a Portugal. I continua: <i>“I ara ve un fet que un no sap com explicar
si tracta de ser objectiu i no caure en l’apassionament al qual donà lloc d’una
manera tan lamentable, que encara en sento la vergonya a la cara. El cas és que
la bandereta barrada provocà una reacció soi-dissant patriòtica en funció de la
qual diversos element van decretar que allò no podia ser i que juntament amb
aquella ensenya hi havia d’haver una altra, que ells anomenaven nacional i
volien dir, en realitat, la republicana. </i><i>Potser el pitjor de tot,
i allò que va convertir el vaixell en una mena de manicomi de discussions, d’insults
i fins d’intents d’agressió, fou el caràcter imperatiu, o d’imposició, en
contrast amb el que hauria hagut de ser simplement una proposta -formulada en
primer lloc al pare de la nena morta- de solidaritat en el dolor... El cert és
que tot el que s’havia guanyat en "conllevança" ... es va perdre lamentablement per manca de tacte i excés d’urc, dos mals
crònics i, potser, inguaribles”.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Jaume Navarro i
Torras és un manresà de la lleva del biberó que va ser mobilitzat, amb 18 anys
acabats de fer, el 24 d’abril del 1938 per anar al front d’Aragó tot i que quan
va entrar en combat realment ja era el front de Catalunya. En el relat
manuscrit que fa d’aquell any de guerra, Navarro explica tres episodis en què
es posa de manifest que l’anticatalanitat no era només patrimoni dels
feixistes.<i> </i></span><i>“En la misma tarde ingresé a la 72, correspondiéndome el
lugar, en los restos del primer batallón Rojo de Choque. La compañía mía,
estaba compuesta exclusivamente de voluntarios andaluces. Había más viejos que
de jóvenes de la Compañía. No me sentía muy seguro entre medio aquella gente
que en verdad, sea dicho, profesaban un odio terrible a los catalanes...”</i> <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquestes memòries</span>, <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Jaume Navarro explica el pànic que van
viure mentre estaven formats al pati de la caserna Karl Marx de Barcelona per un
fort soroll que van creure que era l’inici d’un bombardeig i que només va ser
un incident domèstic i com l’oficial que els passava llista els va insultar i
els va esbroncar afegint: <i>“todos los catalanes son una mierda”</i>. Més endavant,
en el moment de la inscripció en el llistat oficial de l’exèrcit republicà, a
les Drassanes de Barcelona, explica el menyspreu rebut per part d’un dels
soldats: </span><i>“un miserable enchufado, del cual supe después que era del
partido comunista, igual como los demás enchufados me trato como a un perro” i
explica la conversa: “-A qué partido perteneces? –A ninguno. –Así que... eres
fascista? –I que es fascista? –No te hagas el idiota. No estás sindicado? –Sí,
soy de la UGT. –Va... UGT, todos igual. Sabes manejar alguna arma? –Nunca he
tenido ninguna. –Que catalanes...</i><o:p></o:p></div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-73520373633373820052018-12-13T05:27:00.000-08:002018-12-13T05:27:33.740-08:00ESLOVÈNIA NO VAGAVA PER L’ESPAI SIDERAL<br />
<div class="MsoNormal">
Vam ser a
Eslovènia l’estiu del 1992, un any després que fos proclamada la independència;
la guerra dels Balcans era molt a prop de la nostra ruta, a Croàcia; entràvem
per Trieste. A la frontera ens van canviar marcs alemanys per una moneda de la
qual no havíem sentit mai a parlar: el tolari. Primer vam ser a Postoina, l’Eslovènia
que havia estat sota influència italiana, i després a la zona de Bled,
l’Eslovènia més teutona; un paisatge meravellós i on el mariscal-dictador Josip
Broz “Tito” tenia residència oficial d’estiu; de fet Tito va morir no massa
lluny, a la capital, Liubliana, el maig de 1980. Aquell juliol del 1992, encara
es podien resseguir les marques del tancs serbis a la carretera que du de
Postojna al magnífic castell de Predjama. Vam fer estada al càmping Pivka que
pren el nom del riu responsable de la formació de les magnífiques coves
visitables de la zona. Unes instal·lacions, les d’aquest càmping, tan
magnífiques com buides de visitants. Un producte de la megalomania del comunisme
iugoslau, més preses de llum que no pas places de càmping, uns bungalows que
ben poques vegades havien rebut estadants i tot un restaurant per a nosaltres
quatre sols; això sí, amb una carn magnífica de la qual derivaven unes
escalopes boníssimes i a bon preu. A Postoina hi havia un supermercat hereu de
la planificació comunista amb els prestatges més buits que no pas plens i amb
productes provinents de l’Europa de l’Est, recordo unes conserves hongareses i
unes dependentes avorrides i guarnides amb bates de color gris passat; també hi
havia un modern Spar, acabat d’inaugurar, amb els productes que ens eren
familiars, ben il·luminat i dependentes, diguem-ne, a la capitalista manera.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’única autopista
era cap a Liubliana i en els peatges, uns treballadors molt joves, et
donaven<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un tiquet a mà del tipus de les
entrades dels nostres cinemes dels anys seixanta, aquelles que anaven en un
talonari numerat i encunyat. Recordo una escena deliciosa en què uns
treballadors de l’autopista duien unes safates amb cafè i pastes per als seus
companys que estaven als peatges. A Liubliana feien una festa a la plaça de
l’Ajuntament, pel que vam veure l’organitzava la Ràdio Televisió Austríaca i
passava en llengua alemanya que els presents seguien sense cap dificultat. Alemanya
va ser la gran valedora de la independència eslovena; qui té un amic, té un
tresor. Vam estacionar el cotxe a tocar del teatre de l’Òpera. La Liubliana
històrica és una bombonera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vam seguir cap a
Bled: llac dels Alps amb illa al mig i església, muntanyes dels Alps i castell;
una meravella. La imatge somniada per aquells que venint de la mediterrània
imaginem aquesta Europa de cims alterosos. Tot i haver passat només un any de
l’entrada d’Eslovènia en el llistat de les nacions-estat independents, l’ambient
era normal, ni rastre del breu enfrontament amb l’exèrcit iugoslau, bàsicament
serbi, i que va causar una seixantena de morts entre els dos bàndols. Eslovènia
no vagava per l’espai sideral ni es fotia de gana, simplement vivia, començava.
I ara em ve a la memòria aquella pintada de fa uns anys, de quan l’Estatut del
2006 ja esverava a Espanya: “Barcelona, recuerda Sarajevo”. L’autor de la frase
s’identificava clarament amb els atacants serbis, amb aquells franctiradors que
des dels turons propers a la ciutat “caçaven” aleatòriament gent que passava
pels carrers i les places de la que un dia va ser fins i tot ciutat olímpica.<o:p></o:p></span></div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-56551548331004521022018-11-30T11:34:00.000-08:002018-11-30T11:34:46.544-08:00ELS GOVERNS NOMÉS ESTIMEN A AQUELLS QUE ELS PROTEGEIXEN A ELLS<br />
<div class="MsoNormal">
Cal que protegim la
gent que té cura de la nostra salut. Cal que protegim la gent que té cura de la
docència dels nostres infants, adolescents i joves. Cal que protegim els
bombers. Cal que protegim la gent dels serveis socials. Cal que protegim la
gent que ens vetlla la vida, la vida bona; aquesta gent són els nostres herois.
Segur que tots en tenim d’herois d’aquesta mena en el nostre llistat de persones
a qui abraçaries ben fort; són la gent que ens han tret d’un mal tràngol, que
ens han obert una finestra, a vegades una finestreta suficient per on s’ha
colat un vendaval que ens ha airejat i que ens ha dut una alternativa, una
solució, una esperança; que potser fins i tot ens ha salvat la vida; que ens ha
donat l’oportunitat per tornar-nos-hi a arrapar.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El govern, aquest
ens que voldríem a prop i que sempre o gairebé veiem tan llunyà, hauria de
voler-la aquesta protecció. Els governs haurien de ser agents molt actius per
proporcionar aquestes proteccions. Però els governs només estimen a aquells que
els protegeixen a ells; els governs i aquest ens opac que en diuen estat no
estimen, fan servir, utilitzen i si alces el dit, ni que sigui el dit xic, s’enfaden
i t’ensenyen, en el millor dels casos, la sola de la bota.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquests dies, els
professionals que ens vetllen han sortit al carrer perquè només ocupant places
i vials són mereixedors de l’atenció dels poder públics, dels noticiaris i de les
portades de la premsa impresa. Sortir al carrer, fer soroll i deixar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els ambulatoris, les casernes i les oficines
buits. El brogit de la protesta i a l’hora el silenci a les aules i a les
consultes. Malestar que es cova durant mesos, durant anys en l’ànim i l’ànima d’aquells
i d’aquelles que ens vetllen. Quin mal negoci que ens fem a nosaltres mateixos.<o:p></o:p></span></div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-88757698128148364932018-11-06T14:00:00.000-08:002018-11-06T14:00:13.926-08:00MALA FI TINGUEU I QUE VAGUEU PER LA FOSCOR TOTA L’ETERNITAT<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El nen de la
gorra que encapçala, mans enlaire i el rostre aterrit, la columna de jueus de
Varsòvia camí del mortal gueto, l’any 1940, escortats per soldats alemanys nazis
ben armats; que valents que són els que duen armes quan a l’altra banda només
hi ha gent indefensa, els </span><span lang="CA">«</span><span lang="CA">altres</span><span lang="CA">»</span><span lang="CA">. La nena de nou anys Phan
Thi Kim Phúa, vietnamita víctima d’una bomba de napalm llançada des d’un avió
sud vietnamita aliat dels USA; diuen que la fotografia feta pel fotoperiodista
Nick Ut l’any 1972, que va donar la volta al món i ha esdevingut icona del
conflicte bèl·lic, va ajudar a canviar el curs de la guerra. L’Aylan, el nen de
quatre anys que amb la seva família escapava de la mort a Síria i que la va
trobar a les aigües de la Mediterrània; unes aigües que el van dipositar ja
sense vida en una platja turca. La nena Laila, palestina de vuit mesos d’edat
morta asfixiada pels gasos lacrimògens llançats des de la banda israeliana i
aquests dies l’Amal, del Iemen, la nena de set anys, morta de gana perquè abans
d’ahir, ahir i avui, la fam és una altra de les armes que s’usen per a l’extermini
de l’</span><span lang="CA">«</span><span lang="CA">altre</span><span lang="CA">»</span><span lang="CA">.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mainada en edat
encara innocent que mor a milers a causa dels conflictes irredempts dels grans.
En l’evangeli de Sant Mateu (25-40) podem llegir: </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot allò que fèieu a un
d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">. Monarques, presidents,
generals, consells d’administració de les empreses que en treuen rèdits,
ministres, diplomàtics, soldats rasos i gent corrent que té els estalvis en
empreses que cotitzen a borsa o en estalvis que alimenten fons voltors o que
inverteixen en altres empreses que fan bombes </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">intel·ligents</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»; es tanca el cercle: els interessos dels poderosos per
fer créixer encara més el seu poder i els interessos de la massa que vol
assegurar-se un futur; el futur, la cosa més volàtil que acompanya l’ésser humà
des que és concebut; el futur, la deïtat a la qual consagrem tots els presents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Voldria ser capaç d’escriure
quatre ratlles dignes dels nens i nenes que encapçalen aquest text però no en
sóc capaç. Una oració?, potser sí, però a quin dels déus? Un pensament? Sí,
això sí, un pensament i una fiblada al cor i les carones de la mainada que m’és
propera. I Un compromís: no callar mai davant la més gran de les atrocitats,
les que cometen els més vils i inhumans dels humans que fan cinc àpats al dia i
es perfumen amb aigua de roses; «sepulcres emblanquinats: de fora semblen
bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa!» (Mt.
23,27.32). Mala fi tingueu i que vagueu per la foscor tota l’eternitat; vull
creure que serà així, em cal creure-ho.</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-8865627653806704062018-10-28T12:04:00.000-07:002018-10-28T12:04:03.617-07:00UN DEUTE MORAL TAMBÉ AMB LA MEMÒRIA DEL MEU PARE<br />
<div class="MsoNormal">
A l’esquerra de l’ordinador,
en la cambra que a casa fa les funcions de despatx, tinc emmarcada una
fotografia del meu pare, l’Agustí Redó i Samper que va morir, amb 72 anys, el
28 de desembre del 2005. El 27 d’octubre de l’any passat vaig fer una fotografia
on es veu l’aparell de televisió amb una de les imatges prèvies al moment de la
proclamació de la República Catalana i en primer terme hi vaig posar la
fotografia de què us parlo; volia que d’alguna manera el seu record estigués
present en un dia que ell havia esperat tota la vida i per al qual havia
treballat des de la resistència tossuda i molt minoritària en el seu poble i el
meu, Monistrol de Montserrat, en el quefer del dia a dia, en la formació dels dos
fills, en el seu entorn i amb les possibilitats ínfimes que s’obrien pas
malgrat la dictadura franquista. Ho trobareu ridícul, però gaudia cada 1 d’abril,
quan els feixistes locals passaven per davant de casa, a la Calle del Caudillo
per cert, abans dita del Pont, sortint de la missa per la commemoració de “la
Victoria” i de camí cap a la fartanera corresponent, fent sonar la Marsellesa
en el toca disc amb aquell altaveu gran de carcassa de fusta encarat al balcó. L’Onze
de Setembre del 1986 no va haver de comprar cap senyera per posar la balcó, va
posar la que els avis havien guardat en el fons d’un bagul des del 1939. Va passar
per la política local de la mà d’una CDC, que ajudà a dur al poble, quan més
que un partit era un sac ple d’il·lusions. Va tastar el desagraïment quan els
cacics locals de bracet amb esquerranosos de pro van animar a fer-li el buit
social perquè signà la impugnació d’un pla d’ordenació urbanística que preveia
urbanitzar per a 25.000 persones un poble de 2.300 habitants situat sota mateix
de Montserrat. Indomable, continuà posant mitjans per a la causa i molta
esperança fins el final i quan escric final vull dir final. El 27 d’octubre de
l’any 2017, president Puigdemont vau contreure un deute moral amb milers i
milers de catalans, més de dos milions, però també amb la memòria del meu pare,
així que...</div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-29346806710254831502018-10-21T11:51:00.000-07:002018-10-21T11:51:06.078-07:00EL PODER VA DESPULLAT<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Sv1pV4DuAQI/W8zKh1vSwII/AAAAAAAACQo/VaTLXBeXNl8v4qshk3sMw-8jpqyu5n4aACLcBGAs/s1600/Scan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1600" height="160" src="https://3.bp.blogspot.com/-Sv1pV4DuAQI/W8zKh1vSwII/AAAAAAAACQo/VaTLXBeXNl8v4qshk3sMw-8jpqyu5n4aACLcBGAs/s320/Scan.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Desconec si el
prohom socialista del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba quan va afirmar amb
solemnitat que Espanya estava disposada a pagar el preu que fos, de cara enfora
i de cara endins, per la política d’agressió sense manies als ciutadans de
Catalunya i no només contra l’independentisme (de proves les que vulgueu),
estava al corrent del grau de desgavell (eufemisme) a què havia arribat això
que hom anomena estat, aquesta suma d’institucions i funcionariat necessària per
al sotmetiment de la grandíssima majoria a favor de la minoria que ostenta el
poder.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’últim cas, la
sentència del Tribunal Suprem sobre qui ha de pagar les despeses hipotecàries i
la marxa enrere després de veure com els bancs espanyols de l’Ibex35 perdien
d’una sotragada 5.500 milions d’euros i després que algú despengés el telèfon i
els digués que la sentència sobre qui havia de pagar podia comportar un derrama
extraordinària d’uns 4.000 milions d’euros a un sistema bancari amb poques
alegries. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com ens l’hem de
prendre els ciutadans aquesta revisió d’una sentència de tot un Tribunal Suprem
pel mateix Tribunal Suprem d’un dia per l’altre? Que ràpida que és la Justícia
depenent de qui és el colpejat! Se m’acut la imatge del rei (o del poder que
sigui) despullat. Hi ha una magnífica explicació de com són en realitat els
poders quan se’ls posa en evidència, o com és el cas, es posen en evidència
ells solets, en la il·lustració de William Thackeray que acompanya el magnífic
llibre de Peter Burke “The Fabrication of Louis XIV”, aquell rei francès, le Roi-Soleil,
parent llunyà dels monarques espanyols actuals, que va dir allò de: “l’État, c’est
moi” l’estat sóc jo! i que va inventar la propaganda moderna amb la
col·laboració d’un estol de literats (Racin, La Fontaine o Molière), pintors
(Jacint Rigau, Jean Nocret o Charles Lebrun), escultors (Bernini, Guérin o Coysevox)
o arquitectes (Le Vau). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Atents als cant
de sirena dels propagandistes disfressats de visionaris, d’economistes, de
xerraires, de periodistes; atents perquè ens hi va la butxaca, una altra vegada,
de tots plegats. El sistema no va, està molt, però que molt endeutat i a fora
ho saben.<o:p></o:p></span></div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-75158641764460769262018-10-09T04:00:00.001-07:002018-10-09T04:00:53.325-07:00UNA CANDIDATURA I TRES RECELS. JUNTS PERÒ NO BARREJATS<br />
<div class="MsoNormal">
Hi ha una imatge
que se’m fa present insistentment quan miro això que passa a les files
independentistes, i és la imatge de la nit electoral del 27de setembre del 2015
a Manresa. La sala d’ElSielu es va convertir en centre de seguiment conjunt de
l’escrutini per part de la candidatura de Junts pel Sí; s’hi van fer tres
grups: en un, la gent d’ERC, en un altre la gent de CiU i en un altre, més
petit, la gent que, provinent principalment del PSC, havia apostat per la
fórmula unitària; una candidatura i tres recels; junts però no
barrejats. Vaig voler esvair la imatge fent-me creure que no havien tingut
gaires dies per fer amistat política, ho vaig pensar força temps fins que van
venir les tamborinades, aquestes ja a Palau, que van desembocar en la República catalana no proclamada. CDC o CiU o els hereus del PdeCat i ERC no s’han llufat mai
gaire i aquest pòsit tona a impregnar l’ambient talment com el solatge
avinagrat d’una bóta torna agre el bon vi que s’hi aboca. Segur que les
amenaces sempre pendents d’executar per part dels estaments polítics i judicials espanyols sobre el Parlament de
Catalunya hi tenen el paper principal en tot això; la por personal és legítima vist
com les gasten, la por guarda la vinya diu el refrany. L’Estat espanyol patrimonialitzat
per les elits funcionarials, econòmiques i periodístico-propagandístiques està disposat
a tot per salvar-se, ho va dir un progressista anomenat Pérez Rubalcaba i és un
pensament transversal que un tal Franco va arribar a convertir en una guerra
civil i quaranta anys de dictadura. Avui som més a prop de ser una finestreta
administrativa que no pas un país lliure. Per plorar? No! Per continuar
essent-hi</div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-46221035532285067282018-09-30T01:08:00.002-07:002018-10-01T07:04:05.005-07:00VAN REGALAR L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 I ELLS HO SABEN MOLT BÉ <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-9M0DkARdS-U/W7IpH8pA1gI/AAAAAAAACP8/P7xrXHl0_CUC3UmXk1GByIKJr9hVTf8agCLcBGAs/s1600/Urnes.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1063" data-original-width="1594" height="213" src="https://3.bp.blogspot.com/-9M0DkARdS-U/W7IpH8pA1gI/AAAAAAAACP8/P7xrXHl0_CUC3UmXk1GByIKJr9hVTf8agCLcBGAs/s320/Urnes.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Photo by Salvador Redó/Regió7</div>
<br />
Van regalar l’1 d’octubre del 2017
i ells ho saben molt bé; ho van
saber al cap de poques hores
d’haver ordenat les irrupcions a
la força (a materialitzar <i>el a por ellos</i>) a la
recerca de les urnes que se’ls havien fet escàpoles;
ho van saber quan les xarxes socials
es van començar a omplir d’imatges,
de vídeos a base de cops de porra i caps esberlats,
d’àvies i d’avis llançats a terra, de
joves arrossegats, de cops de mall a les portes
de les instal·lacions constituïdes en
col·legis electorals, i aquests dies hem conegut,
encara més, els excessos verbals de
membres dels cossos i forces de seguretat
de l’Estat (frase feta de tan repetir-la) que
traspuen ànimes ennegrides per un odi inculcat
secularment fins a fer-lo irreversible.
Sense aquestes milers de fotografies i
vídeos professionals i sobretot particulars,
sense la irrupció de l’smartphone a les nostres
vides i les seves capacitats infinites de
difusió i de rèplica que van fer volar les
imatges arreu del món a l’instant, el discurs
de com van anar les coses, dilluns farà un
any, seria tot un altre. Els poders encara es
pensen que, dominant els mitjans de comunicació
tradicionals, dominen el discurs;
l’1 d’octubre ha demostrat una altra
vegada que ja no és així, ni a Catalunya ni Espanya ni al
món. Gràcies a les noves tecnologies, el relat dels fets l’ha guanyat la gent atonyinada
i vexada. Diuen que ho va dir Josep Borrell, el ministre
d’Afers Exterior espanyol ,al centre Jean
Monnet de la Universitat de Nova York,que
no es pot lluitar contra imatges d’algú que
vol votar i a qui la policia pega. I una altra
cosa que s’ha evidenciat, també dolorosa:
que veïns nostres, gent amb qui ens saludem
cada dia, tot i haver vist les imatges,
les han justificades, si és que no les han aplaudit.sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-83278216172277856552018-09-25T12:48:00.000-07:002018-09-25T12:48:31.750-07:00QUAN S’ESTÀ SEGUR DE TENIR EL MELIC TAN RODÓ I PERFECTE Si no vols que se sàpiga, no ho diguis
i, encara menys, no ho escriguis. Allò que es diu, els vents s’ho
poden endur; la paraula d’un
contra la paraula d’un altre; però allò que
s’escriu, escrit resta, encara que sigui en suport virtual. Quan allò escrit només s’escrivia
en suport material, tenia moltíssima
menys difusió, molta menys gent hi tenia
accés; segons qui ho escrivia i on es guardava,
l’accés era tan restringit que l’autor
no havia de témer cap intromissió. També
hi havia el principi de prudència. Avui el
suport digital i el principi de la no prudència
i fins i tot de la glòria efímera ha fet que
molta gent abaixi la guàrdia i es deixi anar;
que quedi retratada. Quina expressió més
magnífica aquesta! Quedar retrat és quedar
despullat davant el món. Un cop has
quedat retratat, ja no pots amagar-te.Quedes
retratat i pot ser que també es trenqui
la gerra de la confiança; s’esmicola la credibilitat;
quedes retrat i esdevens als ulls
de tothom un altre, un impostor?, un que
representava una cosa i n’era una altra?
Com més amunt estiguis,quan caus, la patacada és més forta. Aquests dies hem quedat
astorats (segur?) per la descoberta
d’un munt de correus electrònics que són
allà, en la virtualitat, escrits per alguns jutges i magistrats espanyols i vistos per molts
més del gremi, en què es posa a parir els
catalans que en la seva i deologia, en la seva
visió del món, inclouen la independència
del seu país i la seva incorporació a allò que
en diuen el concert de les nacions. Són escrits,
els que he pogut llegir, fets des de les
vísceres i des de l’estereotip que és el refugi
dels que no volen saber; sortir de l’estereotip
obliga a esforçar-te a entendre l’altre
però quan hom té el melic tan rodó i perfecte
i també té la força, no li cal.sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-154269374770601456.post-44131664984301591462018-09-21T00:25:00.004-07:002018-09-21T00:25:55.450-07:00EL MAL DE LA TITULITIS. ÉS LA UNIVERSITAT UNA POTA DEL PODER?<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La titulitis és
un estat mental en què viu l’ésser humà que adopta com a lema per a la seva
existència el tant tens, tant vals; un lema i també un horitzó, una força
motriu que el du a l’acumulació. La forma de vida capitalista té en aquest lema
un bon fonament. De tant en tant sentim a dir que a l’altre món no ens hi
endurem res; la frase amaga l’enveja cap als que tenen més que nosaltres. També
sentim a dir en un castellà sorneguer: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">que
me quiten lo bailao</i>, que s’usa quan ens encarem a la finitud per dir-li: ja
vindràs ja, però mentrestant... La titulitis no ha de ser dolenta per ella
mateixa, tots tenim dret a practicar-la, a voler decorar una de les parets de casa
amb diplomes de reconeixement. La titulitis pot dur el seu practicant a
mantenir un gran esforç sostingut en el temps per arribar a l’objectiu. En el
nostre sistema de valors, els títols també poden ser un reconeixement a les
ganes de saber, però des de fa un temps<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>assistim
a la cara patètica de la titulitis: l’acumulació per frau. De totes les
pràctiques acumulatives, aquesta és l’única que no requereix esforç; no hi ha
capitalista que arrisqui patrimoni i s’esforci per fer-lo créixer i no hi ha l’esforç
del treball a canvi d’un salari mai suficient. Aquesta mena de titulitis que
aquests dies afecta a noms propis de la política espanyola amb pretensions de salva
pàtries ha tocat de mort la confiança en el sistema universitari, i la
universitat d’aquest país roman calladeta o dient cosetes en veu molt baixa,
per què? Hi ha molts casos de frau? Hi ha molta gent a qui se li ha regalat el
títol? Però és que la majoria dels universitaris són gent de bé a qui els seus estudis
han costat molt esforç intel·lectual i econòmic, un respecte! És la universitat
una pota del poder i per això aquest silenci eixordador?<o:p></o:p></span></div>
<br />sredohttp://www.blogger.com/profile/01778311331145900449noreply@blogger.com0