SE’N DIU CLIMA MEDITERRANI I ES DISTINGEIX PER LES TORRENTADES

Raimon canta des del 1983: «Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és un desastre». En aquest fragment de cançó es descriu allò que de petits havíem estudiat en les classes de geografia i que es deia clima mediterrani. El clima mediterrani es distingeix per les torrentades, pels cops de la meteorologia, però a canvi ens proporciona les quatre estacions; aquesta variabilitat que fa més passador l’any, o que ho feia perquè fa una temporada que anem de la fredor a la calor en un no res. El clima mediterrani és arrauxat; si una societat és en origen un producte de la seva adaptació a la geografia i a la climatologia, potser per això els mediterranis no som tan calculadors com els nòrdics. Als mediterranis, la natura ens proveeix més diversificadament que no pas a la gent de nord enllà; per això s’afarten en els nostres restaurants quan vénen de vacances; per això i perquè els surt més barat per la més gran disponibilitat de matèria primera i pel diferencial econòmic també! A la gent del clima mediterrani no ens hauria d’estranyar que a l’hivern fes fred, que plogués a la primavera, que ens ofeguéssim de calor a l’estiu i que ens constipéssim a la tardor; això és el que ha de ser a causa de la nostra actual ubicació terràqüia; cercar gaires explicacions més enllà ens pot dur a entendre la fenomenologia de les coses, però si aquesta saviesa ens servís per no edificar a les lleres de les rieres, sota cingles rocallosos i pendents propicis a allaus o en línies costaneres modificades a cop de passejos marítims i ports esportius, rai. Però no, saberuts com som, ens pensem dominar la natura, quan només en som un mer producte a la seva mercè.