150 anys del  naixement d’Ignasi Domènech i Puigcercós

 La Fonda Llobregat de Monistrol de Montserrat en el camí d’aprenentatge del gran cuiner i pedagog 

Monistrol va tenir un paper rellevant en la formació del cuiner manresà, renovador i ordenador de la cuina catalana, Ignasi Domènech i Puigcercós (1874-1956), conegut sobretot pel seu best seller “La Teca” i autor de trenta títols més. Feia dos anys que treballava a Barcelona on havia iniciat el seu procés d’aprenentatge en diversos establiments. Mentre treballa a Barcelona, Ignasi Domènech va rebre la proposta de feina que l’havia de retornar al Bages i acceptà anar a la fonda Llobregat, coneguda també com la fonda Gran en contraposició de la fonda Xica; aleshores, l’establiment el regentava Climent Sala.

Aquest establiment monistrolenc situat en les dependències del que havia estat palau prioral de Montserrat, era parada dels viatgers que anaven des de l’estació de ferrocarrils del Nord fins a Montserrat. Per tant, la base de la clientela era la gent del país, però des del 1890 havia aparegut un públic nou: els enginyers i personal qualificat que treballava en la construcció del cremallera de Montserrat. Eren suïssos i estaven acostumats a altres menjars i condiments. Aquí entra en acció Domènech.

Domènech arribà a Monistrol al començament del 1890, en ple hivern i amb un contracte de quatre mesos, pel qual cobraria 500 pessetes més extres i propines, el menjar i el planxat i rentat de la roba. Domènech explica en les seves memòries que va aprendre molt del receptari de la mestressa de la fonda Llobregat. El plat estrella de la casa era l’escudella feta amb arròs i fideus i la carn d’olla, mentre que la creu de la cuinera-mestressa era la truita a la francesa. Domènech confessa que va ser la primera vegada que va veure fer escudella i carn d’olla a l’engròs i explica que, per a la mestressa, una bona escudella i carn d’olla «s’havia de fer amb olles grans de terra cuita i molt bombades, i la cocció, amb carbó vegetal. A l’hora de servir-ho, usava soperes escudelleres i emplatava la carn d’olla en unes plates posant tots els components d’una manera atraient, que donava gust de veure-ho, i netejava les vores amb un tovalló blanc. L’escudella i carn d’olla feta per aquella dona era l’única que havia vist fins aleshores».

La creu culinària de la casa, ja s’ha dit, era la truita a la francesa. Els clients suïssos la demanaven amb insistència, la volien crueta, esponjosa i ben acabada, i sembla que els la servien cuita, eixuta i aplanada. Domènech diu que en va aprendre «del meu padrí Ignasi Puigcercós, a casa meva de la fonda del Centro, a Manresa, que les feia molt maques i en un tres i no res». I no solament la volien ben acabadeta, sinó que la demanaven feta amb mantega de llet de vaca i no amb oli d’oliva. Així que Domènech es va fer un nom entre els clients de la fonda Llobregat a base de cuinar-los truites cruetes i amb mantega, que batejarà com a truita a la suïssa al llibre “La Teca”.

 Els tiets Ignasi i Antònia, treballadors del tèxtil monistrolenc, esdevinguts fondistes a Manresa

Monistrol no era una plaça aliena a Domènech. Els seus oncles Ignasi Puigcercós i Antònia Cisa hi van fer cap com a treballadors del tèxtil abans que de traslladar-se a Manresa per a emprendre una aventura familiar que els duria a regentar una de les millors fondes del moment de la capital del Bages: la Fonda del Centro situada al carrer del Born 8 i Nou 15. Ignasi Puigcercós i Puig, natural de Gironella i Antonia Cisa i Duran, natural d’Arenys de Munt juguen un paper cabdal en els primers anys d’Ignasi Domènech al qual afillen; el nostre cuiner aprendrà les beceroles de la cuina a l’establiment dels oncles on treballarà entre els 10 i els 14 anys d’edat que fou quan marxà a recórrer món. El primer registre documental del matrimoni Puigcercós-Cisa el trobem en el full del padró de Monistrol amb data d’1 de gener de 1866; tenen el domicili al carrer del Pla en una casa del promotor immobiliari i propietari local Llàtzer Llorens sense especificar el número. Tota la zona es coneixia administrativament en el padró municipal de 1865 com a “Cuartel Levante”.

En l’esmentat full del padró estan inscrits Ignasi Puicercós i Puig natural de Gironella i de 22 anys d’edat, Antònia Cisa i Duran, de Premià de Dalt i de 21 anys i el primer fill Emili Puigcercós i Cisa d’un dia d’edat; així doncs, el cosí gran d’Ignasi Domènech, el que l’havia d’acompanyar en la primera sortida laboral a Barcelona el 1889, era nascut el 31 de desembre de 1865. Ignasi Puigcercós figura com a teixidor. El document té una acotació signada pel funcionari Joan Torres en què es diu que el signa ell: «Por no saber escribir Ignacio Puigcercós». En el full de 1867 es mantenen els mateixos membres de la unitat familiar i en el que du la data de 2 de gener de 1868 la família ha crescut amb el segon fill, Salvador, que aleshores ja té sis mesos. En aquest habitatge van néixer els dos primers fills: Emili i Salvador Puigcercós i Cisa. En aquest padró, consta que viu amb els Puigcercós-Cisa una noia rellogada provinent d’Igualada: Rosa Riera de 22 anys. Localitzem a Manresa la família Puigcercós-Cisa en el padró de l’any 1871 vivint en la finca anomenada de Just Cortés, primer pis, del número 4 de la Carretera de Cardona, els baixos de la qual, avui, és el conegut establiment d’hostaleria “Cal Manel”. Segons consta en aquest document, la família resideix a Manresa des d’aquest mateix any.