Va gaudir de la
confiança de Salvador Dalí i de Gal·la; els veia de carrer, a casa i fent els
artistes; els va escoltar, interpretar, ajudar; els va fotografiar centenars de
vegades i va guardar el preuat tresor embolicat per la discreció. Sense la
persistència fotogràfica de Joan Vehí no coneixeríem bona part de la vida
quotidiana de la parella de Port-lligat, de quan Dalí no feia de Dalí.
Article publicat el 3/juny/2017
Text i fotos: Salvador Redó/Regió7
Fuster ebenista i fotògraf, dues professions ben allunyades una de l’altra que Joan Vehí i Serinyana (Cadaqués 1929-2020) va agermanar amb resultats d’excel·lència. Vehí va fixar la iconografia de Salvador Dalí, les fotografies que li va fer al llarg de trenta-cinc anys són la història gràfica de l’artista figuerenc des del 1952.
Text i fotos: Salvador Redó/Regió7
Fuster ebenista i fotògraf, dues professions ben allunyades una de l’altra que Joan Vehí i Serinyana (Cadaqués 1929-2020) va agermanar amb resultats d’excel·lència. Vehí va fixar la iconografia de Salvador Dalí, les fotografies que li va fer al llarg de trenta-cinc anys són la història gràfica de l’artista figuerenc des del 1952.
Aquesta és una
història de confiança, la suficient perquè, quan arribaven visites a casa, el
pintor li digués: «Joan, ara ho deixem estar que vaig a fer de Dalí». El fuster
Vehí, que es formà en l’aprenentatge de la fusteria artesanal, que es preocupà
d’ampliar el coneixement de l’ofici amb la seva mecanització, tenia taller al
carrer de l’Església número 5 de Cadaqués i començà els tractes amb Dalí
fent-li els marcs de les teles, després van venir mobles i ginys com el que
permetia a Dalí pintar assegut encara que la tela fes tres metres d’alçada i
que es pot veure si visiteu la casa de Portlligat.
Vehí s’enduia les càmeres a tot arreu
i també a casa de Dalí i de Gal·la; els va començar a fotografiar i la parella es deixava, i Vehí va començar a
acumular material, sempre des de la discreció: Dalí amb les visites, la parella
amb Marcel Duchamp, amb Richard Hamilton, guru i creador del pop art, i una llarguíssima
llista. Va ser el mateix Hamilton qui li proposà el 1980 de mostrar part del
seu treball en una col·lectiva amb Jakob Bill i en què també exposà obra Albert
Ràfols-Casamada, el mateix Hamilton i Jaspers Johns, entre d’altres. El fuster i fotògraf
agafava cos d’artista i passava de l’anonimat a la primera línia pública de la
gent que tractava els Dalí amb familiaritat.
L’antiga fusteria
ara és la seu de la Fundació Joan Vehí, que vetlla pel manteniment d’una col·lecció
amb més de cent mil negatius on hi ha també la història gràfica del Cadaqués de
l’última meitat de segle, una magnífica col·lecció de càmeres fotogràfiques i un
petit apartat personal que inclou les cartes que envià a la nòvia mentre feia
la mili o les dues caixes-joier treballades amb el burí a mà que li féu en les hores
perdudes mentre feia el soldat, «les tinc ordenades, les cartes, perquè les
tenia guardades en capses de sabates i, quan jo no hi sigui, no vull que vagin
a cremar». De l’ebenista Vehí podeu veure, a Port-lligat, una delicada
tauleta-centre i un secreter dissenyats per Dalí, i al castell de Púbol, el llit
de Gal·la. «El client sempre té raó, per això vaig treballar tant per a Dalí i
Gal·la».
