Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Geografia literària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Geografia literària. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de desembre del 2015

PER NO PERDRE’S... LITERATURA!


Tercer lliurament de la guia literària de Barcelona ampliada al  rodal del Barcelonès.

Semblava difícil, però el doctor Llorenç Soldevila ho ha aconseguit: barris com el Carmel, el Guinardó, la Vall d’Hebron, Montbau, Torre Baró, Diagonal Mar, el Besòs o la Vila Olímpica tenen recorregut literari; volem dir: que algun autor en algun moment s’ha vist seduït per aquests indrets i n’ha fet memòria literària, i Soldevila l’ha trobat! I com si fos art d’encantament, també ha tret del seu barret de prestidigitador de la literatura catalana peces sobre Badalona, però també sobre l’Hospitalet, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet, en una feina de detectiu privat entestat a no deixar cap racó dels Països Catalans sense la seva referència textual. Aquest volum és el número 10 d’ordre però el número sis que s’ha publicat de la col·lecció Geografia Literària; estan en procés d’elaboració els dedicats a les comarques gironines, a les Illes Balears i Pitiüses, al país Valencià, a les Franges amb l’Alguer, Andorra, Catalunya Nord i Ponent, i el dedicat als universos literaris dels autors capdavanters de la literatura catalana; onze volums en total. A les guies clàssiques, Barcelona afegeix tres guies literàries, un altre fet singular nascut de  la tossuderia de Soldevila posada al servei d’aquest poble.
Aquest volum ha estat editat com la resta per Editorial Pòrtic.


dimarts, 12 d’agost del 2014

LA LITERATURA DE BARCELONA


Literatura i geografia es donen la mà
en aquest volum dedicat a la capital
catalana, el tercer de la col·lecció
Geografia literària.

La Barcelona vella són 384 pàgines que assenten la literatura catalana que ha inspirat la ciutat. És una manera diferent de conèixer el cap i casal que descobreix a manera de documentadíssima guia tots els racons de la Barcelona de muralles endins. Aquest llibre es completarà amb el que està en procés d’elaboració sobre la Barcelona nova i el Barcelonès. La col·lecció Geografia literària, editada per pòrtic, és la magna obra concebuda pel monistrolenc Llorenç Soldevila, doctor en filologia catalana, com a colofó d’una de les seves activitats docents més prodigades i que ha creat escola: la que situa el paisatge dels països Catalans en relació amb la seva literatura. 
El volum Barcelona vella és dividit en cinc grans capítols: la Barceloneta, el Gòtic, la Rambla, el Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. A través de les propostes de lectura dels retalls literaris dels autors vinculats en aquests indrets, el lector descobrirà mirades insospitades i tindrà la possibilitat d’entendre més el què, el com i el perquè de, per exemple: Joan Salvat-Papasseit, Rusiñol, Jeroni Zanné, Àngel Guimerà, Brossa, Jaume Cabré, el Baró de Maldà, Josep Maria de Sagarra, Jacint Verdaguer, Montserrat Roig, Teresa Pàmies, Mercè Rodoreda, Maria Antònia Oliver i així fins a 170 autors. 
La Barcelona vella és feta de racons, de la places amb història nacional i de cantonades farcides d’històries personals. És una ciutat de carrerons de magnífics palaus i de cases de tàpia. És un urbanisme reposat i també de brogit permanent. És la Barcelona de les Rambles i de l’Orfeó Català; de la placeta medieval d’en Marcús i del MACBA. És la Barcelona del port i la del claustre de la catedral, la del bar Kentucky i la del museu d’Història de la Ciutat.

La Barcelona vella de Llorenç Soldevila és un llibre sòlid com els altres dos editats de la col·lecció, assentat sobre una feinada de recerca que només es pot fer des d’una gran capacitat de treball i des d’un elevadíssim coneixement de la literatura catalana. Les dues coses convergeixen en l’autor.


dilluns, 11 d’agost del 2014

BARCELONA SEGONS ELS LITERATS


La Geografia Literària que comanda
el filòleg monistrolenc Llorenç
Soldevila ha cobert la cinquena
etapa de les nou que configuren el
seu projecte personal.

¿Què tenen en comú els barris barcelonins de la Bordeta, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i la dreta de l’Eixample? Llorenç Soldevila i Balart (Monistrol de Montserrat, 1950) ens ho mostra en el cinquè llibre de la col·lecció de la geografia literària i el segon dedicat a la capital catalana: la literatura que ha convertit els indrets més insospitats de la ciutat en escenaris per ser llegits.
Que la literatura és la translació en paraules de les imatges i les vivències dels seus autors es fa cert quan hom es proposa, com fa Soldevila, revelar la imatge latent d’aquests relacions i posar-les a l’abast del lector com a resultat d’una encomiable feinada d’arqueòleg de les lletres.
En aquest cinquè volum titulat Barcelona nova, Soldevila fa desfilar dos centenars d’autors. Un tast d’aquesta llista ens du de Valentí Almirall, Joan Barril, Agustí Calvet (Gaziel), Narcís Comadira, Josep Maria Espinàs, Josep Maria Huertas Claveria, Joan Margarit, Francesc Matheu, Bernat Metge, Julià de Jòdar, Teresa Pàmies, Lluís Permanyer, Carles Riba, Montserrat Roig, Josep Maria de Segarra, Joan Salvat-Papasseit, Maurici Serrahima, Manuel Vázquez Montalbán, Jacint Verdaguer fins a Lluís Maria Xirinacs, entre altres.

L’àmplia selecció d’autors lligats al paisatge barceloní porta el lector a indrets tan poc literaris com la capella de l’Hospital Clínic, on proposa la lectura d’un fragment de Moon River de Llorenç Villatoro; a la Plaça d’Espanya on podem llegir un fragment de Vida privada,de Segarra, en què es narra la disbauxa econòmica de l’exposició universal del 1929 ben transportable als nostres dies, o al cementiri de Montjuïc, per resseguir les tombes de Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Joan Vinyoli, Apel·les Mestres, Josep Maria de Segarra, Josep Carner, Prat de la Riba, Jacint Verdaguer, Francesc Macià, Montserrat Roig, Manuel de Pedrolo i Salvat-Papasseit i llegir-ne textos com el fragment de Poesies d’aquest darrer autor: «És tot fosc i jo al llit / i em rosega el pit / una bèstia avara» en què descriu amb una inigualable economia de mots la malaltia que l’havia de dur a la mort.