POLÍTICS QUE NO CEDEIXEN A LA PRESSIÓ DEL PODER EN MAJÚSCULA

 

Durant la primera legislatura dels ajuntaments democràtics, en un poble del Bages un grup de negociants locals havia comprat a preu de sòl agrícola unes vinyes de secà. Al cap d’un temps, en la revisió de les normes subsidiàries de planejament es proposà convertir aquelles vinyes en una urbanització per a unes 25.000 persones; el poble en qüestió tenia aleshores uns 2.500 habitants i n’havia perdut prop d’un miler en deu anys a causa de la primera crisi del tèxtil. En aquell poble hi havia un partit a l’oposició amb gent dels que s’havien fet malveure perquè eren antifranquistes de sempre i declarats. En aquell poble governaven amb majoria absoluta els franquistes reciclats disfressats com a independents. Aquest partit a l’oposició era CiU i un d’aquests regidors va ser encarregat de presentar les al·legacions contra el pla que volia legalitzar el canvi d’ús del secà per urbanització. Les al·legacions van ser acceptades i el pla no va tirar endavant. La família d’aquest regidor tenia una botiga de pintures i molta gent del poble i també alguns progressistes i alguns sindicalistes li van declarar el boicot, així com també alguns botiguers, algun fabricant i també una oficina bancària que es van apuntar al lema: «en tal no vol que el poble creixi». La maquinària del poder local va aconseguir que molta gent d’aquell poble interioritzés com a propi el discurs dels quatre especuladors i el seu cor d’aduladors. Aquell poble és Monistrol de Montserrat i aquell regidor valent va ser el meu pare, l’Agustí Redó i Samper. Explico això per dir que entenc molt bé com es va sentir la Mirella Cortès quan, essent alcaldessa de Sallent, la van pressionar perquè fes els ulls grossos envers la mina amenaçant-la d’omplir-li la plaça de gent (suposo que de miners, familiars i gent afí). Un homenatge a la Mirella i a tots els polítics que no cedeixen a la pressió del Poder en majúscula.