SENYORS DE L’FMI: SENSE DINERS A LA BUTXACA, LA GENT NO GASTAREM

Els experts de l’FMI, el govern mundial dels diners, recomanen al govern espanyol que apugi impostos i abaixi sous. És la seva recepta, diuen, per sortir de la crisi. Estudiar tant per arribar a la conclusió que tota família sap: ingressar més i gastar menys... malaguanyats tants esforços i tants cèntims familiars emprats a aconseguir un títol universitari. Si el consell és aquest, el govern em podria haver trucat a mi i preguntar-me, per exemple: «ei, Salvador, què hem de fer?». I jo els hauria respost: «si volen atresorar, cobrin més i paguin menys. Ara bé: si volen ser eficaços: redistribueixin millor, tapin les fuites dels rics que evadeixen diners i estalviïn en allò que, potser els infla l’ego però que no els dóna retorn ni en diners ni en espècies; espècies que poden ser, també per exemple: en intel·ligència que marxa a fora». Potser abans d’acabar tan llarg raonament ja m’haurien penjat el telèfon perquè la fórmula de l’FMI és més fàcil d’aplicar: es colla els de sempre i llestos. Fa uns dies llegia que els empresaris d’hostaleria de Lleida estaven nerviosos perquè el consum interior no repuntava, vaja, que no n’hi a prou a tenir gent els caps de setmana de dates assenyalades; perquè funcioni la cosa el calaix s’ha d’omplir poc o molt cada dia. A la vista dels primers i llegint els segons vaig pensar: què s’imaginaven aquests empresaris del turisme?, i què es pensen altres empresaris de la cosa supèrflua?, vull dir els que no fabriquen res d’allò que se’n diu primera necessitat? Si les famílies no tenen excedent econòmic, no gastaran en res que no els sigui d’estricta supervivència. Encara hi ha algú que creu que escanyant el personal a base de reduccions de sou i prestacions farà l’agost? L’estat del benestar té dues gràcies bàsiques: genera una bona dosi de seguretats personals i genera excedent a la butxaca que hom gasta en «altres» coses que fan moure tota l’economia.

2.916 EUROS AL MES DE LLOGUER A LA PLAÇA MAJOR DE MANRESA I EL BARRI ANTIC MORIBUND

 

Vaig sentir la xifra en els primers minuts del ple de l’Ajuntament de Manresa i, renoi!, 35.000 euros l’any pel lloguer d’uns baixos per molts 670 metres quadrats que tingui el total de superfície útil a la plaça Major de Manresa em va semblar un preu astronòmic. A veure, ¿quants de vostès la cobra, aquesta xifra, en un any de treball? Doncs això és el que pagarà l’Ajuntament de Manresa per dur a la seva plaça l’oficina municipal de turisme. Serà interessant veure com hi arriben, els possibles turistes, a aquest indret. La xifra en qüestió dividida per dotze mensualitats dóna el magnífic resultat de 2.916,6 euros per mes; així, presentat, no està gens malament com a sou per al propietari, oi? I el millor del cas és que el regidor d’Hisenda digués que, tal com estaven els preus, aquest era ben assumible(?). Dijous mateix em comentava una persona lligada al barri històric de la ciutat (un eufemisme per no dir barri vell o antic i així treure-li càrrega pejorativa) que per posar-hi una botiga (fixin-se que no he escrit negoci, que és un estadi superior que permet anar més enllà d’un trist sou i pagar els impostos, taxes, llum, telèfon, proveïdors, autònoms...) hi ha propietaris que demanen 2.000 euros mensuals com a lloguer; ara, un cop sentit el que es va dir en el darrer ple municipal, ho entenc tot: hi ha qui es pensa que hi té una mina entre mitgeres. Així doncs, no ens ha d’estranyar que els carrers del barri històric perdin el seu comerç. S’ha de girar molt per distreure dels beneficis de la botiga uns lloguers tan desorbitats! I em sembla que pel nombre de passejants que s’hi veu durant la setmana, fiar-ho tot al dissabte fa molt complicat fer calaix. I atès com està tot plegat, ateses les crides a la racionalització de la despesa que ens arriben de totes bandes, que el Consell Comarcal i l’Ajuntament manresà no hagin ni parlat per compartir aital projecte, com es va reconèixer, no em sembla gens correcte.