En aquest text, el Llorenç Soldevila es feia ressò d’una problemàtica sobre la disposició d’aigua de la Font Gran per al reg de les hortes Hivernal i de Maians; uns drets centenaris que es veien inculcats a causa d’una gestió poc transparent del servei d’aleshores. És el setembre de 1972, estaven en marxa les obres de la nova carretera de Manresa, començada i aturada i començada de nou per problemes econòmics de les empreses concessionades per la Diputació de Barcelona. També s’havia urbanitzat la plaça de la Font Gran i el carrer de les Escoles, les dues obres civils de més envergadura del Monistrol de la postguerra; l'alcalde del moment era Francesc de Paula Cascante i Plans (1969-1976). És un text lleuger amb una prosa encara poc elaborada, directa, que el temps ha convertit en un retrat del Monistrol de l’època. Cal fer notar que quan el Llorenç escriu ”Circular” es tracta de la revista Art i Esplai que rebia aquest nom entre la gent que la feia. En aquest cas es tracta del número 26 corresponent al mesos de juliol-agost de 1972, la penúltima que es va editar abans de la multa governativa i del tancament per ordre del Gobierno Civil per una portada en la qual es demanava l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles dels Països Catalans. No han canviat gaire les coses des d’España.

 

TOT SOVINT SOMNIO MONGETES I PATATES QUE EM PARLEN D’UNS HORTS EIXUTS, SENSE AIGUA

Farà vora de tres anys, més o menys, que un grup de hortolans del nostre poble, en representació de tota la resta, que per no perdre la costum preferí de seguir essent majoria silenciosa, es dirigia a les nostres primeres autoritats, les locals; després començaren una sèrie de gestions davant unes altres autoritats, les provincials, per a fer retornar l’aigua que des de temps llunyans pertanyia a les hortes del poble ja que ara estan eixutes, sense aigua a causa d'uns motius dels quals, segons diuen, no se’n pot parlar.

Qui escriu aquestes ratlles no és hortolà, ni per ofici ni per afició, però a casa sí que tenen hort, l’hort de cal Boter, sota la Cabanya. Avui, el nombre d’hortolans ha minvat molt per la pèrdua de terres a causa de la construcció de la inacabable carretera que algun dia ens conduirà a Manresa (Cor de Catalunya); esperem que si més no els nostres fills puguin servir-se’n.

L’altre dia, cap allà dos quarts d’onze de la nit vaig fer cap al petit tros de terra que pertany als de casa meva i quina no fou la meva sorpresa al comprovar que pel rec baixava aigua clara i neta com la de l’aixeta, a diferència de la que tot sovint veig baixar pel mateix indret a ple dia. Es dóna el cas que pel rec dels horts, generalment, en lloc d’aigua baixa una mena de compost de substàncies sòlides i d'altres que no ho son tant, d’uns colors esgrogueïts, que escampa un ferum poc agradable al nas dels hortolans que caven les seves hortes. Segons diuen ells: "ja que no tenim aigua, almenys que no hi hagi herbes que privin de créixer les plantes".

El dia en qüestió, el senyor que té les claus del ^“regne de les aigües de Monistrol” deixà anar durant unes hores el preuat líquid. I així és com un o dos dies a la setmana, a altes hores de la nit, hom pot veure regar les hortes —oh meravella!— i, al mateix temps, admirar amb quin sentit de la democràcia pràctica els nostres hortolans es passa el líquid que baixa com un do del Déu del tenebrós i ben mesurat regne de les aigües de Monistrol.

Quan reflexiones sobre els fets que vius a diari, t’adones de les moltes coses que no rutllen al teu voltant i a tots els nivells i penso en la quantitat de persones que miren “Un, dos, tres aguante otra vez" o bé la novel·la de torn i que viuen absents voluntàriament o involuntària d’aquests problemes.

Hem de defensar en tot moment i davant de tothom els nostres drets i fer valdre, quan sigui necessari, els drets dels altres; és per això que mitjançant la Circular vull fer públic aquest problema que ja fa massa temps que pateixen els nostres hortolans.

És de suposar que les autoritats, com tots els vilatans, volen el millor per a la vila. Mostra recent n'és l’arranjament i asfaltatge de la plaça de la Font Gran i del carrer de les Escoles, l’obra més important crec, de les realitzades sota el govern del nostre actual batlle. Aleshores, si realment existeix aquest sentit de treballar per al bé de la comunitat, demanem amb un veritable esperit de servei des de les pàgines de la Circular que els hortolans del nostre poble puguin tornar a tenir l’aigua que per altra banda segueix essent d’ells i de la qual no poden fruir per raons de les quals, segons diuen, "no se'n pot parlar"

LLORENÇ SOLDEVILA I BALART

 

 

 

Inicio la publicació d’alguns textos escrits pel Llorenç Soldevila i Balart (Monistrol 1950-Argentona 2022) a la revista mensual de Monistrol de Montserrat El Dit Gros (octubre 1987-febrer 1990) i a la revista Art i Esplai (juny 1970-setembre 1972). És part del meu homenatge constant a la figura de l’amic i del mestre que el 10 de desembre d’enguany farà un any que ens va deixar sobtadament.

El text d’avui correspon a la columna publicada en el primer número d’El Dit Gros sota el títol genèric “De la costa estant”. És una visió lúcida, escrita des d’Argentona, del moment pel qual passava Monistrol després de la victòria d’AP en les municipals en la llista que encapçalava Josep Jané. De fet, la mateixa fundació del mensual va ser una reacció a aquell moment.

 

DE LA COSTA ESTANT 

CAL SUMAR I NO PAS RESTAR 

La meva situació actual, geogràficament parlant, s'entén, penso que és la ideal per mirar-me Monistrol i la seva gent amb un alt grau d'objectivitat. En aquests últims mesos, m'han arribat veus que determinats sectors del poble que abans creien en la feina feta en comú, ara s'esbatussen i volen anar cadascú per la seva banda. I, això, és altament negatiu en política i en qualsevol altra activitat humana. La desunió en coses bàsiques porta sempre a l'esterilització. 

Sembla que Monistrol és un dels pocs pobles de Catalunya (o potser l'únic?) on governa un batlle d'Aliança Popular. Em sembla evident, que si en Josep Jané i els components de la seva llista van sortir electes, no va ser pas perquè fossin del partit de Fraga. Aleshores sí que pensaria que precisament Monistrol s'ha quedat sense ploms! Foren elegits perquè hi hagué una part dels votants que els agradà el tarannà populista del futur alcalde. D'altres, s'abstingueren davant una oferta electoral tan poc atractiva. I, finalment, hi hagué una franja important de l'electorat que en d'altres eleccions votaren a favor dels Independents o de les llistes de CiU, i ara, per antipaties i divergències amb persones de les llistes de CiU, volgueren castigar la llista (i potser en alguns casos befar-la!) i votar ben inconscientment l'opció aliancista. 

El resultat ha estat la composició de l'actual ajuntament. En els pobles, més que no pas a nivell nacional, s'ha de deixar de banda la ideologia quan es tracta de fer-los anar endavant en qüestions bàsiques i indiscutibles. S'ha de fer bloc comú. Així, doncs, ara, el fàcil, el còmode, és desinhibir-se dels projectes de l'alcalde, boicotejar-los, bescantar-los... En canvi, el difícil, el realment constructiu, és fer pinya en allò que afecta a tots els vilatans i que urgeix de solucionar. Caldria que tothom, i ben especialment els polítics, hi apliquessin bones dosis d'ètica i lucidesa en aquesta tasca. No si val a des- qualificar a tort i dret i dir que nosaltres ho faríem millor, sense fer-ho! Cal que l'oposició mantingui viu l'esperit crític, que controli i supervisi, però també que faci possible el bon govern de Monistrol. Si cal, pot dir públicament sense pedanteries i orgulls que en temes concrets s'hi ha treballat moltíssim. És ben lícit! I, llavors, si l'alcalde és honrat, cosa de la qual no dubto, reconeixerà també públicament la veracitat de l'afirmació.

Monistrol, de fa anys, està encarrilat per una via de depressió: perd demografia, pateix greument la crisi econòmica, es despersonalitza... No podem restar esforços davant aquesta realitat tan poc engrescadora. I dic, podem, perquè tot i haver-me allunyat físicament, freturo perquè el poble vagi endavant i em dol moltíssim quan en sento parlar negativament. Com, doncs, els qui hi viviu podeu restar indiferents davant aquest fet? Cal que sumem esforços, començant amb l'exemple dels polítics, perquè entre tots construïm un futur sòlid per Monistrol. 

LLORENÇ SOLDEVILA i BALART