LES CINC ESTRUCTURES D’ESTAT SÓN ARA L’ENEMIC A ABATRE

Fa temps que hom esmenta el concepte estructures d’estat, tant que ja forma part de l’imaginari col·lectiu.Si hi ha estructura d’estat és que es pot fer una feina com si es tractés d’un ens polític independent. Els independentistes quan pronuncien l’expressió expressen un desig pel sí, i la volen fer créixer; els unionistes expressen un desig pel no i parlen com a màxim de descentralització, i fa un temps amb la boca petita, i, des de fa uns mesos sense cap vergonya, en reneguen perquè diuen que s’afebleix l’estat, que el volen centralista.Allò que hi ha darrere l’expressió està identificat i uns s’hi aferren i els altres s’hi han embocat per tenir-ho sota control, si no eliminar-ho. Així s’identifiquen cinc estructures d’estat principals per les quals val la pena usar totes les defenses o totes les ofensives: el Parlament, els Mossos d’Esquadra, els mitjans públics de comunicació, l’escola i la llengua. El Parlament de Catalunya ja fa temps que ha perdut la seva capacitat legislativa a mans d’un sistema judicial usat sense pudor pels que no tenen els vots però tenen la força de l’Estat. Els Mossos d’Esquadra obeeixen les lleis i els mandats estatals que són suprems, i ara pel 155 depenen directament del ministre de l’Interior, aquell que, amb les imatges de l’1 d’octubre al davant, les nega. Pel que fa als mitjans de comunicació públics, el dogal es diu lleis fiscals fetes a mida de l’Estat per convertir-los en residuals per la via de la inanició econòmica. A l’escola de la immersió lingüística se la culpabilitza d’adoctrinar (¿cree el ladrón que todos son de sucondición?), de fer catalanets en un estat que això és vist com una ofensa a la unitat pàtria. I de la llengua, què se’n pot dir? És el que més molesta Espanya des de sempre.

ENTENC ELS QUE NO ENTENEN DE QUÈ VA AIXÒ DEL PERIODISME

Com som els mitjans de comunicació, eh? Mira que se’n fan i se’n diuen, de coses. Mira que n’hi ha de gent nostrada situada en els llocs més diversos que fan les feines més diverses, algunes d’elles d’importància cabdal per a la nostra salut, per a la nostra butxaca, per a la nostra alegria, i mira tu, Manresa acapara els informatius nacionals i fins i tot de l’estranger per la proposta del grup municipal de la CUP sobre la promoció de sistemes alternatius i no pas nous, aquesta sí que és bona! a les compreses per a la menstruació que embussen canonades, clavegueres, plantes depuradores d’aigües i que omplen les xarxes dels pescadors de residus indestructibles; imaginin-se com deixen els fons marins les compreses que es llencen als vàters! Davant la preeminència en el tractament periodístic del tema, m’ha vingut al cap els esforços que han de fer els gestors de la promoció de la ciutat per no tenir, moltes vegades, ni la desena part del ressò que ha tingut la proposta de la CUP manresana. Potser sí, però no recordo que l’Any Ignasià hagi obert cap informatiu de televisió; ni el magnífic correfoc de la festa major d’estiu; ni, per descomptat, la Llum o la Fira Mediterrània, de la qual, quan se’n parla, es fa amb la boca petita, no com el Mercat de Música Viva de Vic, que deu tenir molts amics i ben situats en els mitjans barcelonins de l’especialitat. I com costava que el certamen de cinema negre interessés més enllà de les fronteres mediàtiques locals! Com és la premsa, oi? Vés a saber per on sortiran. Ah! I només falta que un mitjà gran s’apropiï del tema perquè la resta hi vagi al darrere o que els digitals comencin el ball a Twitter. Que n’aixeca, de temes, la premsa local que no mereixen ni una línia dels grans! I mira que si hi ha una cosa que encanta el periodisme actual és copiar. És fàcil i barat.