Que quedi clar que sóc un beneficiat de l’autovia fins a
Berga. No fa tants anys que per fer cap a Puigcerdà quan hi treballava havia de
passar per l’interior de tots els pobles des de Sallent fins a Guardiola de
Berguedà. Després va venir el nou traçat del que vam batejar com a eix del
Llobregat i la construcció de les variants que treien el trànsit de les
poblacions; un trànsit que havia crescut molt amb l’obertura del túnel del Cadí
i el boom immobiliari de la Cerdanya. I finalment, la carretera desdoblada. Rellegint
l’hemeroteca em retrobo amb aquelles declaracions solemnes que justificaven l’extensió
de l’autopista de Terrassa a Manresa fins a Berga, que és el que és l’autovia
de peatge a l’ombra, per un estudiat, suposat, previsible enlairament de l’economia
berguedana i nord-bagenca a causa de la real millora de la comunicació per carretera
amb el nus viari de Manresa i cap a la xarxa catalana d’autopistes. La poca
seriositat amb què aquests darrers quinze anys s’han tractat algunes coses en aquest país fa feredat. Les suposades
bondats de l’autovia topaven, i topen, precisament a Manresa amb l’escanyament de
la prolongació sud de l’eix del Llobregat; escanyament acompanyat de
perillositat per la sobrecàrrega escandalosa de trànsit. L’alternativa: una
autopista amb un preu d’espoli fiscal. La realitat ha evidenciat que l’autovia
funciona per alleugerir l’estona dels que pugen i baixen de casa a la segona
residència perquè el suposat interès d’encara no sabem qui per pujar a fabricar
no sabem què no s’ha vist per enlloc o molt poc. Així les coses, les
administracions volen facilitar els tràmits a aquells que opten per quedar-se al
territori?, i que gent com els quatre fundadors de Metall Tecnològic no hagin de
topar contra la burocràcia per iniciar una empresa que ha de ser alternativa al
seu atur? En els moments actuals, això és més segur a l’hora de crear riquesa
que una autovia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada