POLÍTICS QUE NO CEDEIXEN A LA PRESSIÓ DEL PODER EN MAJÚSCULA
Durant la primera legislatura dels ajuntaments democràtics, en
un poble del Bages un grup de negociants locals havia comprat a preu de sòl
agrícola unes vinyes de secà. Al cap d’un temps, en la revisió de les normes
subsidiàries de planejament es proposà convertir aquelles vinyes en una urbanització
per a unes 25.000 persones; el poble en qüestió tenia aleshores uns 2.500
habitants i n’havia perdut prop d’un miler en deu anys a causa de la primera
crisi del tèxtil. En aquell poble hi havia un partit a l’oposició amb gent dels
que s’havien fet malveure perquè eren antifranquistes de sempre i declarats. En
aquell poble governaven amb majoria absoluta els franquistes reciclats disfressats
com a independents. Aquest partit a l’oposició era CiU i un d’aquests regidors
va ser encarregat de presentar les al·legacions contra el pla que volia
legalitzar el canvi d’ús del secà per urbanització. Les al·legacions van ser
acceptades i el pla no va tirar endavant. La família d’aquest regidor tenia una
botiga de pintures i molta gent del poble i també alguns progressistes i alguns
sindicalistes li van declarar el boicot, així com també alguns botiguers, algun
fabricant i també una oficina bancària que es van apuntar al lema: «en tal no
vol que el poble creixi». La maquinària del poder local va aconseguir que molta
gent d’aquell poble interioritzés com a propi el discurs dels quatre
especuladors i el seu cor d’aduladors. Aquell poble és Monistrol de Montserrat
i aquell regidor valent va ser el meu pare, l’Agustí Redó i Samper. Explico això
per dir que entenc molt bé com es va sentir la Mirella Cortès quan, essent
alcaldessa de Sallent, la van pressionar perquè fes els ulls grossos envers la
mina amenaçant-la d’omplir-li la plaça de gent (suposo que de miners, familiars
i gent afí). Un homenatge a la Mirella i a tots els polítics que no cedeixen a
la pressió del Poder en majúscula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada