Es diu i s’escriu que la ideologia és la fossilització de
les idees. El mateix Marx era refractari a usar el mot marxisme perquè
considerava que era una reducció del seu pensament. Però la ideologia és
materialització necessària perquè les idees prenguin cos, deixin de ser brindis
al sol i esdevinguin útils. La socialdemocràcia europea ha perdut la ideologia.
Els capdavanters de l’estat del benestar s’han deixat engolir pel sistema en
nom d’un possibilisme predicat des del sistema mateix que ha aconseguit que el
seu discurs s’hagi acceptat com a propi fins i tot per les seves víctimes.
Sense ideologia, sense un prendre partit diferent del neoliberalisme, la
socialdemocràcia s’ha convertit en un record, i ¿qui vol viure dels records? Hi
ha moltes nostàlgies en els records. Les nostàlgies són la porta a la tristesa.
La socialdemocràcia és indispensable per a un sistema de vida que fugi dels ismes
economicosocials. L’estat del benestar es fonamenta en l’aportació de la més
gran base possible de cotitzacions del treball i en una bona i justa regulació
del sistema impositiu, que possibiliten la redistribució de la riquesa mentre
es manté el lícit enriquiment dels que ho saben fer. La socialdemocràcia no
qüestiona la llibertat de mercat ni la propietat privada però assegura un bon
accés de la població als serveis bàsics en sanitat, educació, cultura, lleure i
habitatge. I és cap aquí que la socialdemocràcia ha de tornar a airejar el seu
sentit, el seu estar en el món. Recuperar la ideologia, tornar-la a explicar i
dir ben clar que un altre sistema social és possible. Un altre sistema que
sense caure en ismes sigui capaç, perquè s’ho creu, de plantar cara amb força
al cavall desbocat del benefici, de la individualitat, de l’apropiació de la
societat per part dels llops amb pell de be. La socialdemocràcia s’ho ha de
tornar a creure per tornar al món de vida, si no... el desert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada