Els experts de l’FMI, el govern mundial dels diners,
recomanen al govern espanyol que apugi impostos i abaixi sous. És la seva
recepta, diuen, per sortir de la crisi. Estudiar tant per arribar a la conclusió
que tota família sap: ingressar més i gastar menys... malaguanyats tants
esforços i tants cèntims familiars emprats a aconseguir un títol universitari.
Si el consell és aquest, el govern em podria haver trucat a mi i preguntar-me,
per exemple: «ei, Salvador, què hem de fer?». I jo els hauria respost: «si
volen atresorar, cobrin més i paguin menys. Ara bé: si volen ser eficaços:
redistribueixin millor, tapin les fuites dels rics que evadeixen diners i
estalviïn en allò que, potser els infla l’ego però que no els dóna retorn ni en
diners ni en espècies; espècies que poden ser, també per exemple: en
intel·ligència que marxa a fora». Potser abans d’acabar tan llarg raonament ja
m’haurien penjat el telèfon perquè la fórmula de l’FMI és més fàcil d’aplicar:
es colla els de sempre i llestos. Fa uns dies llegia que els empresaris d’hostaleria
de Lleida estaven nerviosos perquè el consum interior no repuntava, vaja, que
no n’hi a prou a tenir gent els caps de setmana de dates assenyalades; perquè
funcioni la cosa el calaix s’ha d’omplir poc o molt cada dia. A la vista dels
primers i llegint els segons vaig pensar: què s’imaginaven aquests empresaris del
turisme?, i què es pensen altres empresaris de la cosa supèrflua?, vull dir els
que no fabriquen res d’allò que se’n diu primera necessitat? Si les famílies no
tenen excedent econòmic, no gastaran en res que no els sigui d’estricta
supervivència. Encara hi ha algú que creu que escanyant el personal a base de
reduccions de sou i prestacions farà l’agost? L’estat del benestar té dues
gràcies bàsiques: genera una bona dosi de seguretats personals i genera
excedent a la butxaca que hom gasta en «altres» coses que fan moure tota l’economia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada