Si
ja ho sé: no hi ha un duro, però quan hi era tampoc. Em refereixo al suport
institucional a la creació artística a Manresa i/o de Manresa. Escric creació,
no importació d’espectacles, si és que volem anar més enllà de ser només un
aparador de propostes ben cuinades d’arribar i marxar i que ens estalvien
baixar al cap i casal.. I dic suport institucional perquè en aquest país la
política de mecenatge privat és perfectament descriptible: a jugada segura amb les
complicitats (sobretot mediàtiques) que el poder econòmic i polític dóna, o
propostes de superluxe (que també s’agraeixen, no badem). Ni les unes ni les
altres no fan cap a Manresa perquè estan pensades per a la marca Barcelona. I
quan escric creació artística vull dir que a la ciutat i als seus voltants hi
ha una plèiade de gent, la majoria jove i alguns a pesar seu no tan joves, que
fan coses i les fan molt bé en el camp de la música, de les arts plàstiques, de
la creació literària, teatral, de dansa, de propostes inclassificables a cavall
de diferents suports. Si Manresa vol esdevenir referència, treballar algun dels
camps esmentats hi ajudaria, això sí, tenint present que cal abocar molta
energia per consolidar alguna idea i que no és mai feina d’un parell d’edicions.
A la ciutat passen una pila de coses noves cada dia. Existeixen fins i tot
programadors! Gent que hi posa imaginació per guanyar-s’hi una mica la vida
ells i els de dalt de l’escenari. Una ciutat de tradició jazzística sense
festival de jazz, de conservatori de música sense festival d’estiu (per exemple
i per dir-ne una), de gent de teatre que emigra, de cinema i sepultem el
Fecinema quan el festival ja comptava. En el món de la música, per exemple, ja
els asseguro que hi ha veritables alegries que ho serien de molts si se’ls
dispensés atenció. Només lliures de càrregues, s’aixeca el vol. Ei!, si ja estem bé a terra, doncs res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada