Una àvia de Reus de
81 anys i pobra ha mort en l’incendi de casa seva causat per una espelma amb la
qual s’il·luminava perquè, des de feia dos mesos, la companyia elèctrica li havia
tallat la llum per no poder la pagar. Aquesta és la notícia que dóna forma a
uns drames que es tapen amb la vergonya que al pobre li fa que se sàpiga que ho
és; uns drames que es tapen amb la feblesa d’ànim que fa que els afectats no
reclamin l’empara de la llei que impedeix a les totpoderoses empreses de
subministrament energètic tallar els subministraments a les llars vulnerables; un
drama que, alerta, amb un tomb de la nostra vida, ens pot afectar a qualsevol; davant
la recaptació, davant el dividend no hi ha pietat. Darrere les publicitats
ensucrades de les grans companyies de subministrament, hi ha la cara freda de
la xifra; el client és un número: el que li adjudica l’empresa amb qui
contracta el servei i el del final de la factura que diu què s’ha de pagar. El
setembre del 2007, amb la periodista Adriana Delgado, vam fer un reportatge que
en aquell moment, ja a les acaballes de la bombolla immobiliària, va tractar de
la nova pobresa. La Maria Teresa i l’Alí ens van obrir la porta dels respectius
pisos, un al començament del carrer Viladordis i l’altre al carrer Sant Bartomeu,
de les Escodines. L’escenari ja era el que descrivien aquesta setmana a les
pàgines de Regió7 des de la PAHC quan explicaven que la meitat dels
problemes de la gent que s’acosta a l’entitat tenen a veure amb la insalubritat dels habitatges. Degoters, portes
i finestres que no ajusten, sanitaris que no són mereixedors del nom, humitats,
fred, absència de calefaccions... Tot plegat més proper i vell que no ens
pensem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada