Fa
unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar el castell de Castellar al
municipi bagenc d’Aguilar de Segarra. Sorpresa majúscula! Recordava l’indret
ben enrunat, amb els sostres esfondrats sobre el pati d’armes; els panys de
muralla amenaçadors; l’església, que és romànica com han posat de manifest les
restes d’arcuacions llombardes del que queda del campanar de torre, era una
misèria més propera a un estable que no pas al temple religiós que havia estat
capçalera del territori feudal. M’havia enfilat al castell pel terraplè de
runa. De l’interior se’n veien uns quants esglaons de pedra picada que havien
de conduir a les restes mig enterrades d’un portal de dovella; per sobre una
paret mitgera embardissada, es podia fer cap a un bell finestral geminat gòtic
que emmarcava el paisatge cap al nord. L’indret domina la vall de la riera de
Rajadell i de la riera de Grevalosa afluent de la primera. Era indret de pas de
l’estrada romana que comunicava el Bages amb l’Alta Segarra. Els romans ja hi passaven
relligant els assentaments agraris de l’Espelt i els Prats de Rei amb el de Sant
Amanç de Viladés i cap a les valls del Cardener per remuntar-lo fins al jaciment
salí de Cardona i del Llobregat amb parada a Manresa i a Boades-Torre del Breny
del municipi actual de Castellgalí. Després, va ser terra de frontera en l’expansió
franca cap a la Catalunya Nova, indret d’extracció feudal i quan la terra passà
a valer poc o res, va ser masoveria fins a la dècada dels cinquanta i ruïna progressiva.
Avui és un magnífic monument recuperat, pendent d’alguns acabats, però
visitable i amb un audiovisual que reuneix dues premisses bàsiques: és original
en el plantejament i és breu. La recuperació de l’indret ha estat un dèria de l’alcalde
Valentí Riera i la posada en solfa dins la història de la mestra i estudiosa
medievalista Roser Parcerisas. Magnífica sorpresa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada