L’ODI A LA LLIBERTAT ÉS PROPI DE SOCIETATS AMORALS I EMPOBRIDES

 

“El vertader avantatge de la veritat consisteix que, quan una opinió és vertadera, es pot extingir una vegada, dues o moltes, però amb el pas del temps hi haurà persones que la redescobriran. Fins que arribarà un dia en què gràcies a les circumstàncies favorables escaparà a la persecució i arribarà a ser prou forta com per resistir els següents intens de suprimir-la”.
Aquest paràgraf correspon al llibre de John Stuart Mill escrit l’any 1859: On liberty en traducció catalana de Sira Abenoza: Sobre la llibertat. Stuart Mill va ser un teòric del liberalisme, paraula maleïda per l’ús indecent que n’han fet i en fan els governs i els partits conservadors quan volen mostrar-se com llops amb pell de xai. Stuart Mill va escriure sobre la llibertat aplicada a l’individu i a les minories i sobre l’ús de la llibertat en el marc de les complexitats socials, i exposà que sense respecte i voluntat de comprensió el cos social s’empobreix encara que aquest cregui tot el contrari i convençut per la força dels fets que no pas de la raó, pensi que la llibertat consisteix en l’acatament si no vols per força dels seus postulats. La llarga cita i la marrada sobre Stuart Mill ve a tomb del moment en què estem instal·lats a Catalunya. Una veritat, si voleu un convenciment, que com una au Fènix ha ressuscitat, una vegada, dues o moltes d’entre els incendis que s’han calat amb la intenció d’anorrear la veritat de l’existència d’un poble, el català, que vol dir la seva i amb veu pròpia en el concert de les nacions del món. Les circumstàncies favorables a què fa referència Stuart Mill que han de fer renéixer la veritat han eclosionat a Catalunya des de la darrera Diada de l’Onze de Setembre que no va ser un punt de partida sinó un punt d’arribada des d’on començar l’etapa més definitiva dels darrers temps.