En la realitat i en la ficció es dóna el nom de talp a la
persona que representa un paper que n’emmascara un altre. Un talp viu a mercè
de qui li permet ser-ne perquè si el descobreix, si evidencia la seva veritable
naturalesa, el talp resta al descobert i caçat; el talp treballa per a l’altre.
Mentre és útil, el talp pot arribar a viure com un rei. I si el talp, rosegat
per la consciència o empès als lleons, decideix descobrir-se, aleshores tastarà
nivells de repudi com mai no s’havia imaginat perquè un talp és un mentider i
perquè Roma no paga traïdors. Uns i altres li llançaran a sobre tones de
brutícia. Fora de la societat, condemnat a l’ostracisme, el talp viurà amb
deshonor. A vegades el talp és només una font d’informació; en altres ocasions,
el talp pot ser un fre, un escull que l’altre posa a la societat a la qual
presumiblement el talp està servint.
Aquests dies, i arran del ja anomenat cas del clan Pujol, hi ha moltes veus que asseguren que l’afer
s’ha posat al descobert perquè Jordi Pujol i Soley havia deixat de ser útil en
abraçar aquests darrers mesos la causa independentista. Això són veus potser
interessades a embrutar una trajectòria o a torpedinar el procés sobiranista, potser.
Però el que és cert, el que és clar a la vista de tothom, és que mentre Jordi
Pujol i Soley es va mantenir dins els rengles del políticament convenient, va
arribar a ser nomenat «español del año»
pel diari històricament més anticatalanista dels que s’editen a Madrid: l’ABC.
Mentre va ser útil a l’Espanya dels desmemoriats de dretes i d’esquerres, Pujol
era rebut a les cancelleries de mig món com si fos algú a qui s’havia de posar catifa
vermella. El que és cert, perquè sobre la taula hi ha les proves, és que el
sistema heretat del franquisme, allò que s’ha anomenat la transició, ha estat
un gran talp al servei de l’altre. I l’altre és el de «Una, Grande y Libre» o del «antes
roja que rota».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada