Si els preus que
paguen els usuaris de l’autopista de Terrassa a Manresa ja tenen una bonificació
del 45% que va a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, resulta que
aquesta via no és que sigui cara, és caríssima i una presa de pèl a tots els
catalans. Encara més, a càrrec dels diners públics, subvencionem els posseïdors
de segones o terceres residències a la Cerdanya que circulen per l’autopista
amb uns magnífics vehicles de no pas quatre duros; els convido a gastar-se els
diners en un peatge un divendres al vespre o un diumenge a la mateixa hora i
veuran quina tipologia de cotxes hi circulen. Ras i curt: subvencionem els
desplaçaments dels ben situats, mentre que la majoria fa cua a la C-55 o eix
del Llobregat, sobretot el dia festiu quan els responsables de Trànsit
s’obliden de posar cons en l’operació tornada. Ara el conseller Santi Vila, a
qui s’ha de reconèixer malgrat tot que alguna cosa ha fet moure per la
seguretat en una de les vies més saturades de cotxes com és la C-55, encara que
insuficientment, ens ven com un gran què que a través del lloguer del teletac a
una entitat bancària els comarcans podrem usar a un preu més barat el tram
d’autopista entre Castellbell i Manresa com si fos una ronda. Home!, aquest
anunci del teletac bagenc sumat al que s’ha fet en les darreres hores sobre
l’ús de teletac a l’autopista del Maresme per una situació semblant fa olor d’ofensiva
extractora bancària: ara tothom amb teletac, si no es vol podrir fent cua o
jugar-se el tipus enmig de 30.000 vehicles més. Aquesta dèria pel teletac em
recorda les campanyes sobre la necessitat inexcusable de fer-nos un pla de
pensions. És el model d’agulla hipodèrmica que els teòrics del periodisme dels
anys trenta van desvelar i que és ben vigent avui: el poder apunta amb els seu
missatge directament al cervell; apunta a una de les necessitats més humanes,
la de la seguretat, ens fa por i en treu rendiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada