Cañizares, el bisbe, no el porter ex del Real Madrid,
torna a cavalcar. Enfundat, a vegades metafòricament i altres realment, en la
capa pluvial cardenalícia perquè quedi clar que és un príncep de l’Església qui
parla amb veu de tro, ha verbalitzat dues velles paraules que resumeixen la història
explicada d’Espanya: invasió i separatisme (o unitat indissoluble). Fa pocs
dies que va qualificar d’invasores les onades d’immigrants que truquen a les portes
d’Europa empesos per la gana, pel terrorisme d’estat, pels negociants d’armes
(algunes empreses estatals entre aquests); empesos perles irrefrenables ganes de
viure. Va dir que la majoria no eren «trigo limpio» (s’ha d’escriure
encastellà, això, perquè s’entengui la les paraules).I nostre Senyor el va castigar posant-li
l’endemà a la cara les fotografies d’infants morts ofegats mentre amb les seves
famílies volien arribar a l’illa grega de Lesbos. Diu l’evangeli de Mateu:
«Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus
àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;
era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava
malalt o a la presó, i no em vau visitar. -Llavors ells li respondran: -Senyor,
¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la
presó, i no et vam assistir? -Ell els contestarà: -Us ho asseguro: tot allò que
deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi. -I aquests aniran
al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna. (Mt. 25,
41-46). I pel que fa al separatisme, català, és clar!, doncs apa, que
l’Església serà universal sempre que sigui espanyola. Res de nou sota el sol,
malauradament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada