Com som els
mitjans de comunicació, eh? Mira que se’n fan i se’n diuen, de coses. Mira que
n’hi ha de gent nostrada situada en els llocs més diversos que fan les feines
més diverses, algunes d’elles d’importància cabdal per a la nostra salut, per a
la nostra butxaca, per a la nostra alegria, i mira tu, Manresa acapara els
informatius nacionals i fins i tot de l’estranger per la proposta del grup
municipal de la CUP sobre la promoció de sistemes alternatius i no pas nous,
aquesta sí que és bona! a les compreses per a la menstruació que embussen canonades,
clavegueres, plantes depuradores d’aigües i que omplen les xarxes dels
pescadors de residus indestructibles; imaginin-se com deixen els fons marins
les compreses que es llencen als vàters! Davant la preeminència en el tractament
periodístic del tema, m’ha vingut al cap els esforços que han de fer els
gestors de la promoció de la ciutat per no tenir, moltes vegades, ni la desena part
del ressò que ha tingut la proposta de la CUP manresana. Potser sí, però no
recordo que l’Any Ignasià hagi obert cap informatiu de televisió; ni el
magnífic correfoc de la festa major d’estiu; ni, per descomptat, la Llum o la Fira
Mediterrània, de la qual, quan se’n parla, es fa amb la boca petita, no com el
Mercat de Música Viva de Vic, que deu tenir molts amics i ben situats en els
mitjans barcelonins de l’especialitat. I com costava que el certamen de cinema
negre interessés més enllà de les fronteres mediàtiques locals! Com és la premsa,
oi? Vés a saber per on sortiran. Ah! I només falta que un mitjà gran s’apropiï
del tema perquè la resta hi vagi al darrere o que els digitals comencin el ball
a Twitter. Que n’aixeca, de temes, la premsa local que no mereixen ni una línia
dels grans! I mira que si hi ha una cosa que encanta el periodisme actual és
copiar. És fàcil i barat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada