Em resisteixo a dir
la gent, així en genèric i amb voluntat globalitzadora com diuen els discursos
polítics quan volen absolutitzar les seves idees, però sí que diré molta gent ,moltíssima,
està fins als nassos de la traïció que els governants dels estats de la UE han
fet al concepte de generositat europea que es donava per fet. Europa és el
mirall, s’ha dit des del discurs oficial amb la voluntat que els europeus ens
ho creguéssim. Doncs arribats al punt de demostrar-ho amb fets, els europeus
crèduls han vist, hem vist, que un cop més els discursos oficials tenen segones
intencions. La segna intenció era que els europeus crèduls confiessin cegament
en els polítics europeus i així, un cop administrada la substància adormidora,
opiàcia que dirien els marxistes de primera hora, manegar segons determinés el
poder de debò, aquell que es realitza en les coses concretes com ara negar l’asil
a milers de fugitius de la guerra siriana i d’altres conflictes d’interessos, d’alguns
dels quals l’Europa blanca, neta i espavilada no és aliena. Una mostra de la
impotència a què ens veiem abocats els ciutadans del carrer davant les imatges
esgarrifoses de mainada, dones, homes, avis i àvies deixats a mercè de màfies o
venuts a un govern, el turc, que abomina descaradament els drets humans és la
resposta abassegadora a l’hora de donar roba, calçat, materials d’higiene,
joguines que aquesta setmana ha omplert els recintes que a Badalona s’havien
destinant en la campanya de boca-orella. Possiblement, com expliquen algunes
ONG, no és la millor manera d’ajudar vistes les dificultats dels camps no ja d’acollida
sinó de concentració, però és un camí vàlid per donar sortida a una impotència
ciutadana que és mostra de vitalitat, de consciència; que és una mostra viva que
hi ha lloc per als sentiments, encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada