Manresa fa molts
anys, molts, que té una plaça Major que no arrenca, vull dir que no és
referència ni de moviment ni de vida ciutadana, llevat de les quatre dates
assenyalades i del traginar que genera el fet que una de les seves cares
estigui ocupada per l'edifici històric del seu ajuntament (modernament també és dependències municipals
un segon edifici de la plaça, d’arquitectura avorrida, situat sobre el carrer del Balç); en
aquest sentit experimenta uns perceptibles batecs durant les hores d’oficina. Que
la plaça Major és un espai més aviat temperat d’ànim ja se n’adonava el poeta
J.V. Foix, la mare del qual era manresana, quan de jove i de visita familiar
sojornava algunes temporades a la ciutat. Aquesta vivència primigènia li devia causar
una certa impressió atès que l’any 1986, Foix va néixer el 1893,encara ho recordava
en una entrevista que li féu el també manresà Jordi Rodó i Rodà i que Regió7
publicava el 23 de novembre, Foix va morir el 1987. En la resposta, el poeta
explica que, atès que el seu oncle era procurador, l’acompanyava sovint a
l’ajuntament, del qual diu que era molt tranquil i «a la plaça aquella, només
quan hi havia cosa, hi havia mercat ... era deserta. Només passaves ... Era una
mica poblet en el sentit de moviment ciutadà». A vegades cal referenciar-nos en
els records d’altres per adonar-nos que el present que vivim no és pas nou,
sinó que, talment com una roda d’espiral, és un etern retorn. I quan això
succeeix ens adonem també que hem cronificat situacions, que no és altra cosa
que allargar, un anar passant. I mentre no canvien les conjuntures, amb l’anar
passant es passa, però quan afloren els canvis, el passar és passat i la vida
omple altres espais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada