Cessió d’ús. Aquesta
expressió aixopluga aquelles operacions que fan els propietaris privats i les
administracions públiques sobre un patrimoni privat amb la finalitat que siguin
els diners públics els que hi facin una actuació bàsicament de restauració, de
consolidació, de neteja, de posar en valor i per evitar el seu deteriorament, perquè
es considera que el patrimoni en qüestió, tot i ser d’un amo concret amb nom i
cognoms, és un referent per a la comunitat. Un cop passat el temps pel qual es
fa la cessió d’ús, el patrimoni consolidat amb diners de tots torna a mans privades.
No recordava que aquesta fórmula, que s’ha utilitzat bàsicament en el patrimoni
històric immobiliari, s’hagués usat per amagar de la vista el runam de Vilafruns,
el dipòsit de detritus miners a l’aire lliure i que contaminava de sals el riu Llobregat.
No puc dir que em sobti aquesta idea que tenen els liberals econòmics de
socialitzar els maldecaps mentre es reparteixen entre ells els beneficis;
tampoc puc dir que em sobtin els silencis dels sindicats perquè quan es tracta
de defensar el pa per a avui, tot s’hi val, fins i tot mirar cap a un altre costat;
quan vingui la gana per a demà, ja en parlarem. Tampoc em sobta que els liberals econòmics sempre
tinguin un paper que diu que ells no són responsables de res i que en cas de problemes
ves que no hagin de rebre indemnitzacions; els zona el cas Castor, oi? Els
liberals econòmics s’ho fan venir bé per viure liberalment entre qualsevol mena
de govern, de dretes, de centre o d’esquerres. El vell lema dels ecologistes
dels 80 i 90 que pagui qui embruta és al Bages un no-res des de fa molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada