Ara toca la
mainada; no els cal ni una excusa per entrar a destrossar el sistema educatiu
català i, no contents amb això, també voldran intervenir en la vida familiar, en
les relacions entre pares i fills. Esparta treia els púbers de la custòdia de
les famílies i els lliurava a l’Estat per a què n’esdevinguessin els guardians.
Els règims totalitaris han vist en l’enquadrament dels seus infants i joves una
de les maneres per perpetuar-se en el futur i a l’hora lligar de peus i mans els
progenitors; hi ha casos en què els donen uniformes i consignes, en altres els converteixen
en delators dels seus entorns, les maneres de control són diverses... En tots, la ideologia estatal s’apropia els individus. És obvi que qüestionar
està prohibit i es castiga qualsevol manifestació de desacord. A Espanya en vam
viure unes èpoques llargues i fosques d’aquestes pràctiques. En un temps va ser
el feudalisme, en un altre el caciquisme camperol i el fabril, impregnant-ho
tot i de manera transversal i immutable en el temps la ideologia catòlica,
modernament el franquisme i el seu Glorioso Movimiento Nacional que en el cas que
ens ocupa cristal·litzà en el Frente de Juventudes i la Formación del Espíritu
Nacional com a assignatura escolar obligatòria. Quaranta anys després i amb la
història sacsejada pel moviment independentista català, ha tornat a sortir el
desig del control de la mainada: escoles i docents són posats en el punt de mira
dels que decideixen què es pot dir i fer i què no. L’escola catalana és,
malgrat molts malgrats, un model d’èxit d’integració social i això és el que
fot: que una Fàtima, un Vladímir o un Moctar en participin. Els infants i els joves
catalans són objecte de desig d’aquells que enyoren unitats i uniformitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada