Per no perdre la
perspectiva, submergits en la voràgine del minut a minut del procés, fóra
convenient recordar quina és la pols de la qual provenen aquests fangs; aturar-nos
i fer memòria que és fràgil i resulta senzill, per a qui té l’altaveu més potent,
imposar el seu relat. Era l’any 1996, el 28 d’abril, dia en què se signà l’anomenat
Pacte del Magèstic entre el PP d’Aznar i la CiU de Pujol i pel qual els
catalans garantien que els populars poguessin fer govern a Madrid i a canvi es
prometien millores econòmiques per a Catalunya, la supressió del servei militar...
i, per quan calgués, que va caldre
després de les eleccions del 1999, el suport del PP a la investidura de Pujol; a
Madrid es passa del «Pujol enano habla castellano» al «Pujol guaperas habla
como quieras». Aznar, però, no ho va pair mai i en la legislatura següent, amb
majoria suficient, es va reiniciar el rosari d’incompliments i fins avui. L’11
de novembre del 2002 el mateix Aznar posava en marxa la maquinària pesant de la
FAES; silenciosa però implacable, el seu pensament ha envaït totes les estructures
de l’estat i n’ha revitalitzat ítems com la recentralització i sobretot la unitat
de la pàtria. El 2006 es funda Ciudadanos, que té entre un dels seus valedors,
un senyor anomenat Francisco Caja, catedràtic universitari, que, per exemple,
postulava tornar la llengua catalana a la situació prèvia al 1978; del suposat conflicte
lingüístic n’han fet marca de la casa. El 2006 s’aprova en referèndum el nou Estatut
amb el PP i quatre milions de signatures recollides a Espanya en contra i el
«cepillo» menyspreador del Congrés i del qual presumia Alfonso Guerra. El 2010 el
TC el mutila després d’un procés de vergonya. El 10 de juny d’aquell any la dignitat
de milers de catalans surt al carrer per dir prou: «Som una nació, nosaltres
decidim», i fins ara que... 1 d'abril: "cautivo y desarmado... la guerra ha terminado".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada