Segurament que vostè no llegirà mai aquest "Som-hi", però deixi’m dir-li, senyora Pilar Manjón: gràcies. Gràcies per la seva
serena intervenció davant aquesta olla de grills de la comissió parlamentària
de l’11-M. Gràcies pel contrast donat: dolor contingut davant el soroll, la
desqualificació i l’insult. Gràcies per la mesura, per aquest castellà sonor, pausat,
cultivat, sense estridències; un verb que ens va posar a tots al nostre lloc i
que durant aquests mesos no ha estat altre que el de la mesquinesa aixecada
sobre el plor intens d’aquells que van perdre éssers estimadíssims en un
atemptat que, com tots, no mereix altra cosa que el blasme més absolut. Gràcies
per haver aconseguit que es fes el silenci en el temple de la disbauxa i de la
mentida dia sí dia també en què han convertit l’àgora parlamentària aquesta
colla de personatges encorbatats sorgits de l’Espanya esperpèntica. I, malgrat
això, vostè els va reconèixer com a representants seus. Emocionant! No té preu.
Gràcies per haver aixecat aquest mirall en el qual polítics, periodistes,
opinadors, lectors, televidents i oients hem vist reflectit el rostre de la
baixesa moral que de tan quotidiana ens sembla ja inherent. Estigui segura que
de tots els qui busquen quedar per a la història, ningú no en recordarà el nom,
però el de vostè sí que serà recordat. Vostè ha fet el petit miracle que alguns
recuperem una certa fe en l’ésser humà.
Columna d'opinió publicada @regio7Diari el dia
19/12/2004 en motiu de la compareixença de Pilar Manjón al Congreso de
Diputados en el marc de les sessions sobre l’atemptat terrorista del 11M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada