Jaume Pons i Agulló (Manresa 1933-2014) ha mort a les 7 del matí del diumenge dia 23 de novembre. Ens ha deixat un home
bo.
Vaig conèixer el Jaume l’any 1993; li havia
arribat una part important del fons fotogràfic de l’antiga impremta manresana
de Lluís Roca; era majoritàriament plaques de vidre en un bon estat de
conservació. Els Roca havien estat durant molts anys la impremta oficial del
monestir de Montserrat. Ens va posar en contacte l’amic, llibreter i editor
Toni Daura de la llibreria Parcir amb la idea d’editar el material fotogràfic
que feia referència a Montserrat. En Jaume hi posava les fotografies i jo la
investigació i el text resultant. Ens vam entendre a l’instant i des d’aleshores
amb va honorar amb la seva amistat. D’aquesta experiència en van sortir dos
esplèndids volums magníficament editats. Crec que va ser l’any 1998, després de
la publicació del segon volum de “Montserrat, recull gràfic 1858-1958”, que el
Jaume va donar les plaques fotogràfiques a l’arxiu de l’Abadia de Montserrat.
El Jaume Pons no tenia un no a l’hora de
proporcionar material per a qualsevol història manresana; era un devot de la
ciutat; se l’estimava i com tot amor, de tant en tant el feia patir. Vam
compartir moltes d’aquestes inquietuds, sobretot les que feien referència a la
basílica de la Santa Maria de Manresa, la Seu. Ho sabia tot de la Seu. Ell va
ser qui m’ensenyà per primera vegada el Frontal Florentí, la peça del minso
museu parroquial que més s’estimava i una veritable joia de l’art tèxtil gòtic
europeu.
A la Seu hi havia fet de tot. Era la
referència per a propis i estranys. Les seves visites guiades eren d’una
amenitat segura, ei! i de franc. El Jaume per Manresa i la Seu no tenia preu.
La darrera vegada que el vaig veure en vida va ser precisament a la Seu, a estança
que fa les funcions de centre d’acollida dels visitants. Se’l veia cansat però
amb sentit de l’humor i la fina ironia que el caracteritzava ben esmolada
encara.
Amic Jaume: te n’has anat però no pas gaire
lluny que has de continuar vetllant per la memòria de la ciutat.
Ha estat un veritable goig haver-te conegut.
Arreveure amic.
Ben teu.
Salvador Redó i Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada