Ricard Garcia Vilanova. Recordeu
el nom d’aquest fotoperiodista que des de l’interior de la guerra de Síria ha
dut al món una brutal crònica gràfica de la terrible matança d’éssers humans que
el règim d’Al-Assad, tolerat per occident, fa entre la població d’aquest estat
agònic. És d’aquest horror de què s’escapen els milers de sirians que truquen a
la porta d’Europa. És de la mort, de la tortura, de la pena per l’assassinat de
familiars i d’amics, del desconcert, de la perplexitat. Ho ha fotografiat i ho
ha filmat Garcia Vilanova com fa dos segles ho va dibuixar Francisco de Goya y
Lucientes a “Los desastres de la guerra”. Res, o ben poc, no ha canviat en el
si del comportament humà; en tenim tants exemples... i els tenim cada dia. Si els
europeus es posen nerviosos perquè a la seva blanca terra arriben sense parar humans
de pell més torrada, no és contra aquests que han d’adreçar les seves ires, no
és contra els que fugen, que en justa llei i obligació malden per conservar la
vida, sinó contra els governants propis, que miren cap a una altra banda i
aixequen un discurs que ignora les orgies de mort i de sang protagonitzades per
unes elits econòmiques, religioses i militars que no dubten a matar, a través de
mil procediments, aquells que, potser, poden representar una amenaça per als
seus interessos; interessos molt terrenals i gens celestials, no en dubteu pas
d’això: sempre ha estat i és així quan s’aixeca la bandera de la religió i es
fa caure l’espasa sobre el cap de l’altre. Si Europa no s’arrisca a posar fi a
aquesta situació, no dubteu, europeus, que les llargues files vagant per les
carreteres no s’aturaran. No hi ha tanca prou alta que ho pugui aturar. I en
tot cas, la gent de l’ofici gràfic serà allà per explicar-ho. Podeu veure
l’exposició a Barcelona, a La Virreina,fins al 18 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada