Què té l’obra pública que al seu voltant es
coguin tants interessos? Doncs que mou molts diners i que és segur que tard o d’hora
cobres; ei! Seguretat que tens si ets una empresa d’aquelles que mouen més diners
que el pressupost d’una conselleria i que per tant et converteixes en financer
d’aquell que t’encomana la feina i que ho fa perquè sap que li aguantaràs la
bola. Si ets el que hi posa el camió o l’excavadora, aleshores vés amb compte no
sigui que hagis de finançar el promotor o aquell que et subcontracta i un
impagament et deixi amb el cul a l’aire. Fa uns vint-i-cinc anys, en les obres
d’ampliació de la carretera de Copons, vaig fer una informació sobre uns petits
empresaris propietaris d’excavadores i camions a qui havien arruïnat tant, a
base d’impagats, que no tenien ni diners per recuperar la maquinària de l’obra.
A la variant de Manresa, a l’alçada del Guix hi va romandre durant anys una
excavadora que es va anar rovellant per un fet similar. Preguntat el director
general de Carreteres de l’època per què feien adjudicacions a empreses que
havien enganxat a petits industrials, la resposta va ser: és que ens aguanten
les obres; un eufemisme que volia dir: és que m’aguanten les factures. L’obra
pública i la política fan parella per necessitat. Aquesta relació alimenta
moltes boques i molts silencis; alguns d’inconfessables per prudència i altres
d’inconfessables per interès. Avui han pres volada aquestes relacions que
afecten més o menys això que en diuen l’arc parlamentari i algun que s’ha
quedat en extraparlamentari. Que lluny que queda aquell temps idíl·lic en què
un alcalde demanava a la constructora d’una carretera que passava pel seu poble
que li desviés algun camió de quitrà per arreglar un carrer! I que contents que
estaven els veïns!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada