Hi ha una
situació que m’inquieta des de sempre, que em produeix malestar perquè no em
permet controlar la situació, se’n diu inseguretat jurídica. M’explico: per
caràcter, tinc molt interès a poder tenir el control sobre les coses que
m’afecten, il·lusió falsa perquè l’entorn canvia constantment, però vaja, jo ho
intento, hi esmerço molta energia. Il·lusió falsa perquè professionalment em
dedico al fotoperiodisme, i si hi ha una feina sotmesa a canvis constants,
aquesta n’és una. Però tot i aquest fet inherent al treball, un cop s’està
immers en la situació concreta, controlar-la és també bàsic per a una bona
resolució. I aquí torno a això de la inseguretat jurídica, l’anomenada llei
mordassa, auspiciada pel PP i especialment per l’exministre Jorge Fernández
Díaz, lluny de ser una llei que, com a tal, en democràcia, hauria de ser garant
de seguretat jurídica, és a efectes pràctics tot el contrari, és l’entronització
de la discrecionalitat. La discrecionalitat és la porta oberta a la
desconfiança i a la injustícia. La llei mordassa dóna tot el poder a l’agent de
l’ordre per decidir si l’aplica sobre el ciutadà, i aplicar vol dir castigar
directament; la paraula de l’agent és prova suficient i d’aquí a generar
situacions necessitades de claror, tampoc no hi ha un tram gaire llarg de camí.
S’argumenta temes de seguretat, també de desprestigi personal o d’un cos
sencer; aquests dies hem seguit per les xarxes alguns afers ben documentats
d’aquesta mena i no són gens tranquil·litzadors. A veure, les forces de
l’autoritat també estan sotmeses a allò que en diem la condició humana, que
inclou virtuts i defectes. Ara que el Papa ja no és infal·lible, ara ho és la
llei mordassa. Ja triguen massa a derogar-la, ara que poden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada