Fa uns dies vaig ser a una
residència d’avis. En les residències hi ha una sala on els avis i les àvies passen
bona part de la jornada: és la sala de la televisió. Per raons familiars, n’he
conegut algunes de residències, i en gairebé totes tenen posada a la televisió
comunitària els programes del crit i la tafaneria. També he de dir que els avis
i les àvies se la miren poc, la televisió, jo crec que està més engegada perquè
el soroll fa companyia que no pas per altra cosa. Així doncs en el transcurs de la visita, vaig veure una estona d’un programa de Telecinco on un grapat de dones i dos
homes se les tenien per algun personatge d’aquests que en diuen famosos. No cal
dir que aquest famós, de fet era una famosa, no ho era perquè fos persona de ciència,
ni de literatura, ni d’arquitectura, ni de fer el bé; per no ser, no era ni
esportista; es tractava d’una senyora de qui tothom donava per fet que se
n’havia anat al llit amb una altra d’allò que en dirien molt ben situada, situadíssima,
vaja! Tothom cridava ,es trepitjava la conversa, ai perdó, els monòlegs,
s’aixecaven i feien veure que tot era molt natural, quan de fet tot estava ben
preparadet, no fos cas que algun quedés fora de pla. Aquesta setmana, el Tribunal
de drets humans d’Estrasburg ha dictat una reprovació per aquesta mena de programes
i ha desautoritzat la justícia espanyola per haver donat un cop de carpeta a una
demanda d’una senyora que és famosa i que es va sentir insultada en un programa
d’aquests. Un cop més Europa ensenya cartolina vermella a l’Espanya cridanera.
Però no els faran ni cas i el mal gust continuarà sortint per aquestes
televisions. Després aniran pel món tibant d’elàstics perquè són la nació més vella
d’Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada