Dimarts passat, a
dos quarts de deu del matí, variant de Manresa direcció Barcelona, un camió
tràiler carregat amb un contenidor dels que es transporten en vaixell avança
els cotxes pel carril de la dreta que du a Sant Pau i a Manresa pel Pont Vell; s’incorpora
al carril correcte de la marxa, òbviament fent frenar a tothom. Al cap de pocs metres,
uns cotxes que s’han d’incorporar a la C-55 provinents de Manresa, obliden el cedeixi
el pas i, ras i curt, som-hi, frenada de nou i mirada pel retrovisor lateral
dret perquè observo com un altre vehicle intenta colar-se’m per la dret. Tram
doble d’abans d’arribar als Comtals, aquests mateixos vehicles avancen a força més
dels 80 quilòmetres preceptius fins apurar el carril, amb la qual cosa, més
frenades. En el mateix viatge, tram de la C-55 a la recta del polígon de Sant Vicenç
de Castellet, dos vehicles avancen per la dreta per incorporar-se al carril de
la marxa poc abans de l’accés a l’autopista tallant la circulació dels que ho
fan per allà on toca; aquest és un escenari habitual d’aquesta maniobra. La carretera
és un desastre, lenta, atapeïda, concurrència d’interessos viaris, presses,
sense vorals amb la qual cosa qualsevol incidència es transforma en cues quilomètriques
de vehicles aturats. Dos passos per nuclis urbans: Castellgalí i Monistrol de Montserrat,
sense regulació semafòrica d’excés de velocitat; amb els senyals limitadors no
n’hi ha prou, com l’experiència demostra. Cotxes de la policia de carreteres
amagats per enxampar el personal, radars de color butà ara sí ara no;
limitacions de velocitat enganxades al radar; ànim recaptatori? Revolts modificats
mantes vegades i sense haver resolt el traçat mortífer: el revolt que la gent
de Monistrol coneixem com del Mas on ara hi ha els accessos al tren Cremallera de Montserrat i el revolt sota el castell
de Castellbell, que són l’exemple d’una extraordinària i repetida mancança tècnica,
i sinó repassin-ne la història. I això és cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada