«Sento molt tot això que està passant». Aquesta
frase dita per l’expresident Jordi Pujol a la sortida d’un dels recents
escorcolls judicials és exemple de la situació personal en què es troba qui durant
sis legislatures va regir la política catalana. Pujol aspirava, com tothom que
tasta poder, a passar a la història com un prohom. Vaig parlar amb
l’expresident el dia de l’acte solemne de la commemoració dels 125 anys de les Bases de
Manresa. Amb Pujol ens coneixem de vista perquè, si ell fa molts anys que està
en política, jo també en fa molts que faig de fotoperiodista; jo encara li dic president
Pujol, ves. L’atzar va voler que protocol de l’Ajuntament el situés a un extrem
de la primera fila de cadires de la dreta mirant la presidència de l’acte, a
pocs pams de l’indret on em poso habitualment per fer les fotografies dels actes
institucionals. El vaig saludar, i també ho van fer els exalcaldes Sanclimens i
Camprubí i qui va ser regidor de l’Ajuntament per CDC, Pere Oms. Pujol estava
sol. Vam parlar distesament, crec que va agrair que li donés conversa; alguns
estaven pendents de la nostra xerrada i van córrer fotos de mòbil. Des que va confessar
l’herència d’Andorra, a Pujol li han desaparegut molts amics, coneguts i saludats; els de conveniència,
segur! Vam parlar de dos manresans il·lustres, l’arquitecte Oms i Ponsa i de l’escriptor
Joaquim Amat-Piniella amb sengles retrats pintats i penjats a una de les parets de la sala de plens, i de si l'havien remodelada perquè la recordava diferent. En un moment donat
va recordar que havia estat president
vint-i-tres anys, i jo li vaig dir que tenia gravat el dia que va ser escollit pel
pacte CDC-ERC, perquè jo aleshores feia la mili al ministeri de Defensa, al
Palacio de Buenavista que és una xamfrà de la plaça de Cibeles, i que la seva
elecció no havia agradat gens entre aquella gent que trobava impensable que a casa
meva parléssim en català, que em deien que això del català era una invenció de Jordi Pujol i que al Parlament de Catalunya es parlava en català
perquè així no els entenia la gent. I va començar l’acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada