"Els defensors de l’ordre
que, en un moment de follia, obren la resclosa de totes les exaltacions, de
totes les violències". Qui va escriure això un 18 de juliol del 1936 va ser el
periodista manresà Josep Maria Planes, i ho va publicar a la Publicitat
l’endemà. Aquest text, que és part d’un article d’opinió més llarg, el podreu llegir
en l’exposició que s’ha obert al Casino de Manresa; una exposició modesta però
contundent de continguts. Josep Maria Planes va ser ajusticiat el 24 d’agost en
un voral de la Rabassada per un escamot proper a la FAI, organització que
Planes, en diferents articles periodístics, havia relacionat amb el
pistolerisme que havia assolat Barcelona. Llegiu el text íntegre i veureu que,
un cop més, aquesta vegades des d’un extrem autoanomenat internacionalista, es va
matar un ciutadà defensor de les llibertats, un liberal en l’estricte sentit
del mot, però bàsicament un català, talment com des de l’altre bàndol, el dels
insurgents nacionalcatòlics, també van occir, entre molts altres, un altre català
i catòlic convençut, Manuel Carrasco i Formiguera, diputat d’UDC i defensor acèrrim
de les llibertats de Catalunya davant la marabunta del nacionalisme espanyol
com a diputat a Madrid; tan acèrrim que el mateix Lluís Companys el va expulsar
per radical del grup català que negociava l’estatut del 1932. L’exposició
dedicada a la memòria de Planes ens posa un mirall al davant gràcies als seus texts
d’una rabiosa actualitat. Insisteixo, llegiu aquest text, és el del darrer
plafó, i ja em direu si és que no hi veieu paral·lelismes. Canvieu «dictadura
de los señoritos» per la «democràcia de los señoritos» o «la dictadura
anticatalana» per «democracia anticatalana» del penúltim paràgraf i ja m’ho
direu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada