Ja està, ja hem
votat, ara sí, amb les normes imposades pel tripartit del 155. Urnes amb poc
glamur, de formes vulgars, què hi farem, però autoritzades. Ja hem votat, sense
haver-nos de llevar d’hora, d’hora; sense l’ai al cor o a la ronyonada; vostès ja
m’entenen; i així, aquestes eleccions han deixat constància d’algunes coses. Vegem-ho:
l’anticatalanisme ha alimentat un ou de serp anomenat Ciutadans que com ja vaig
advertir (i dispensin l’autocita però és que davant de tants experts sorpresos...)
des d’aquestes pàgines el 5 de febrer
del 2006 «només era qüestió de temps que l’ou esclatés. La cria diu que no té
pàtria i que és ciutadà del món. Compte!» Una altra constatació: això de la
ciutadania del món dels pseudoliberals, oi Arrimadas?, o l’internacionalisme
d’algunes esquerres, oi Monedero?, és mentida i de seguida que poden treuen la
seva bandera; ei, res a dir, però s’atrapa abans un mentider que un coix. Una altra
és que unes eleccions organitzades per enterrar l’independentisme, l’han
reafirmat, per tant, l’han reviscolat; no és fàcil sota l’atenta mirada
d’Europa enterrar la idea nuclear de més de dos milions de ciutadans. I en cara
una altra més: el bloc del 155 ha experimentat un transvasament de vots d’uns
als altres i d’aquí no han passat; ha quedat clar que molts votants del PSC en
realitat a qui votaven era al PSOE dels candidats del «pueblo» i que ara
identifiquen Ciutadans com a aquells que preservaran millor el seu imaginari
col·lectiu; de fet la mateixa Arrimadas ha demanat el vot etnicista dels
andalusos afincats a Catalunya; talment com ho va fer l’Iglesias del Podemos en
el “memorable” míting de presentació al pavelló de la Vall d’Hebron, demanant
el vot dels Extremenys. I encara una altra constatació i aquesta, per comentaris
rebuts, molt dolorosa: gent de Sant Joan de Vilatorrada o de Castellgalí, per
exemple, on la llista més votada ha estat Ciutadans, han descobert que tenen molts
veïns a qui no ha desagradat les accions de les forces policials l’1-O perpetrades dins les escoles compartides pels
fills de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada