Es
pot ser immigrant, però no es pot ser brut i menys fins a acumular 20 tones de
merda a casa i a més a més escampar-la per casa del veí. Gestionar una ciutat
de 70.000 habitants deu ser una feina
complexa, però qui d’això en fa la seva vocació o professió té l’obligació de
saber que passen aquestes coses com les de l’immoble del carrer Barcelona que
semblava un apèndix de l’abocador comarcal. Es pot ser Catalunya-Caixa que té
milers de pisos, cases, terrenys, naus industrials... però es té l’obligació legal,
com tots els propietaris, de tenir aquestes possessions en bon estat de
conservació i sobretot de salubritat. I s’ha d’escoltar més els veïns, que no
es queixen per ganes de tocar la gaita, home! Si l’Ajuntament està a sobre dels
paradistes dels mercats i fires perquè servin les condicions adients de neteja
i salut, com és que se li escapa un afer tan voluminós i notori com l’acumulació
de brutícia (és per no repetir el mot merda) en un habitatge en un dels nous
centres urbans de la ciutat? L’afer del carrer Barcelona només s’explica des de
la desídia. La desídia pública i la desídia d’un propietari tan enorme i
influent com és CatalunyaCaixa. A veure: l’Ajuntament és si vol «l’amo» del seu
terme municipal i té múltiples ressorts per obligar els propietaris del que sigui
a actuar conforme la llei i el sentit del bé públic. Quan s’abaixa la guàrdia, les
misèries humanes neixen i creixen com a bolets i el germen del conflicte també.
Casos com els del carrer Barcelona protagonitzat per immigrants és regalar
combustible a aquells que ja tenen el llumí a la mà. Passar-ho per alt és tan
perjudicial per a la causa de la interculturalitat com el bonisme. A veure qui convenç
els veïns afectats que els nouvinguts no són potencialment font de problemes. I
no ho són!, no pas més que els autòctons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada