FORUM ÉS UN EXEMPLE DE LA FALLIDA DE LA IDEA DE REDISTRIBUCIÓ EN HABITATGE

 

Hi ha plantejaments polítics, socials o econòmics que sobre el paper són d’allò més interessants, bons per naturalesa; que són redistributius en el sentit antropològic del mot i per tant que cerquen la igualtat entre les persones. Són plantejaments lloables, que generen adhesions indiscutibles (a vegades en el sentit primigeni de la paraula, també). La promoció pública d’habitatges és un d’aquests plantejaments que cerca l’abaratiment i la democratització en l’accés a una llar per a aquells que sobre el paper no tenen els mitjans econòmics per posseir-ne una en propietat o de lloguer. L’habitatge públic no té gaires secrets: sòl a baix preu i subvencions públiques, i també qualitats primes en els acabats que modernament s’han suplit amb algunes extravagàncies aportades pel món del disseny en arquitectura. La idea seria bona sense discussió si no fos perquè es fonamenta en la butxaca del comú, bona part del qual s’ha de gratar la seva per tenir el seu propi habitatge i que se l’ha de continuar gratant si el vol millorar. El terreny esdevé empantanegat en temps de crisi quan la propensió natural de mirar de cua d’ull el veí esdevé una pràctica encara més habitual. I el projecte resta en aquest pantà si econòmicament esdevé un desastre per a l’erari públic. Aquest és el cas de l’empresa municipal manresana Forum, quan els suposats beneficiaris del plantejament no hi poden accedir si les lleis del mercat que es resumeixen en: fart jo, fart tothom, els impedeixen trobar crèdit perquè els que l’haurien de donar s’estimen més donar prioritat a la seva pròpia bombolla immobiliària. Un parc de 260 pisos per adjudicar són molts pisos i, malgrat tots els malgrats, també és exemple que les coses no s’han fet bé en el món de la redistribució a Manresa.