UI QUAN A MANRESA N'ESTIGUIN BEN CONVENÇUTS I HO EXPLIQUIN A FORA!

Coincidint amb dates assenyalades, s’organitzen a Manresa visites a la ciutat desconeguda. És una activitat lloable que ha tingut i té la virtut de perllongar-se en el temps, cosa que l’ha consolidat. Manresa és una ciutat amb una oferta remarcable que, en paraules d’un turista recollides recentment per Regió7, la situarien en el mapa. Ah!, però com se situa en el mapa cultural la ciutat de Manresa. Hi ha dues fórmules ben senzilles: una és ser conscient de l’interès d’allò que es té, i l’altra, explicar que es té. Ser conscient del patrimoni deixat per la història no és passar-se l’estona mirant-se el melic, que és el perill que tenen les jornades de descoberta de la ciutat desconeguda, o fer un catàleg per si un cas ens cau una teulada, cal fer un pas més i no pas petit, requereix l’esforç d’interioritzar, de convertir el patrimoni en part de l’ADN de la ciutat, dels ciutadans. Explicar-ho a fora és el pas següent, perquè si només ens donem copets a l’espatlla els uns als altres no sortirem de les muralles nostrades. Cal explicar-se a fora perquè és allà on es juga el partit entre múltiples ofertes, milers d’ofertes; cal tenir ben present que la ciutat, que qualsevol iniciativa, avui competeix amb el món com em reflexionava un hostaler del municipi de la Coma, proper a les fonts del Cardener: «jo competeixo amb el món!», m’etzibà; i que cert que és! Un exemple de com no s’han de fer les coses el tenim a Manresa en el frontal florentí de la Seu i en la magnífica i desconegudíssima col·lecció de la Fundació Mestres Cabanes, l’autor manresà dels decorats pictòrics més ambiciosos fets mai al Liceu de Barcelona. Es tracta d’un patrimoni tan ric com desconegut i, respecte del primer, fins i tot mal guardat i pitjor presentat. Saber què es té i saber on es vol anar, ei! Si és que es vol anar a algun lloc.