SI SUMEM CERVESA BEGUDA I DISTÀNCIA DE CASA EL RESULTAT ÉS: RACONS PIXATS

 

Manresa pot arribar a ser encantadora. En vigília de la festa major, el debat ciutadà no és sobre el programa d’actes sinó sobre la quantitat de pixarades per metre quadrat que la brigada de neteja haurà (o hauria) de neutralitzar. Vist des de fora i recollint alguns comentaris d’amics, la cosa fa pixar de riure. És la segona vegada en poques setmanes que el tema de les miccions manresanes salta a la palestra; la primera va ser arran de la magnífica qualitat del servei de Renfe a Manresa (és ironia); per cert, el gran avenç aconseguit arran de la visita de l’autoritat competent deu haver estat la instal·lació d’un pixador portàtil; magnífic! Algú podrà tirar d’elàstics fins que li petin. Durant les festes majors de tot arreu, s’ha pixat al carrer i s’ha dormit la mona en un banc (de seure, eh?) i ja sabem que l’alegria i una certa disbauxa desferma la carn. Què passa a Manresa i en altres poblacions que no passi a pagès, per exemple?; doncs que els camps susceptibles de rebre les miccions i altres accions humanes són a tocar del rovell de la festa, i a Manresa el bosc del Suanya queda lluny i per a aquell que té la urgència, qualsevol cantonada és bona. Els aventuro que la guerra està perduda per més pixadors públics que l’Ajuntament posi a l’abast del ciutadà tronera. És un problema d’educació però és sobretot una necessitat fisiològica. A veure: la cervesa no és diürètica? Quina és la beguda que es consumeix més i sobre la qual recau més la possibilitat de rendibilitzar la festa? La cervesa! Quantes hores es passa la gent al carrer: moltíssimes. Doncs? La generació d’orina per persona augmenta i la distància respecte del servei de casa també. No s’ha de ser cap saberut matemàtic per arribar a la conclusió que les cantonades manresanes tornaran a fer una olor ben descriptible.