És l’economia, imbècil! Aquesta espetegada de Bill Clinton a
la cara de George Bush pare per explicar-li el perquè ell guanyaria la contesa
electoral ha fet fortuna perquè efectivament són els diners el que realment
importa a la gran majoria de la gent, de nosaltres. És l’economia i no pas els drets
humans o una pretesa neutralitat internacional o la no ingerència en els tan
anomenats afers interns el que ha determinat que el govern del PP vulgui
liquidar l’aplicació de la justícia universal per part del sistema judicial espanyol.
Si el cas Flors Sirera o el cas del reporter José Couso són foragitats de la
persecució judicial o si la justícia espanyola no pot jutjar encara que sigui
en absència el dirigent xinès Jiang Zemin acusat de genoci al Tibet és perquè
els compromisos internacionals la premen, li recorden que el seu tresor
nacional està en mans de l’especulació controlada per les grans potències i que
en el cas xinès es concreta en la compra de deute públic dels estats que s’ha
revelat com la gran palanca que fa moure les sobiranies. Ara ja no cal declaracions
de guerra, només cal donar una ordre a un ordinador perquè els milions per
invertir canviïn de cartera. Molt espanyolejar que cantava Manolo Escobar, però
al primer toc de xiulet del qui els deixa calés, se l’embeinen i apa. El passar
pàgina a la justícia universal per part del govern popular i del seu ministre Ruiz
Gallardón que suposem que ja no és vist com l’esperança modernitzadora del conservadorisme
espanyol (carai amb els analistes polítics que cada dia s’assemblen més als
economistes que expliquen el que ha passat i per què s’han equivocat), és un
bon punt de reflexió, un més, sobre el procés globalitzador i que ens fa adonar
que l’únic comú denominador serà el diner i els mecanismes per fer-ne; cultura
i drets humans hauran d’esperar que desaparegui la condició humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada