Ara toca el torn a l’Anònima, que per als que no ho sàpiguen
és el nom que els manresans donen a l’antiga empresa que els subministrà la
primera electricitat. L’Anònima ocupa un gran espai a l’interior del que avui
coneixem com el nucli antic de la ciutat. Els hereus de l’Anònima, la companyia
Endesa, s’han traslladat als afores en una històrica instal·lació que han transformat
en una novíssima seu. Tot el vell complex és una interessant mostra de la historia
industrial: edificis de producció, habitatges per a treballadors i una gran
xemeneia. Ara l’Anònima passarà a formar part del patrimoni municipal. Fa
alguns anys, des dels sectors conscienciats culturalment d’aquest país, se sospirava
dia sí i dia també perquè els ajuntaments fossin titulars d’equipaments; eren
els anys de l’apagada cultural del règim franquista i dels seus acòlits a cada
poble. L’adveniment del règim liberaldemocràtic possibilità que molts d’aquells
ciutadans capdavanters de les entitats culturals entressin als ajuntaments i es
van començar a fer realitat alguns dels vells somnis, i a poc a poc es començà a
nodrir el país d’espais municipals per fer-hi coses: camps de futbol, piscines,
poliesportius, biblioteques, i cal metge es convertí en el CAP. Magnífic! Però
arriba l’hora de les vaques magres i la inèrcia tarda a aturar allò iniciat, i
fan cap els endeutaments municipals; i això qui ho paga?, que hauria dit Josep Pla;
i arriben les marxes enrere. Ah! Però a tot arreu? No, a Manresa no! I per això
l’Ajuntament suma ara l’Anònima al patrimoni de tots. ¿Voleu dir que no ens cal
un projecte realista de ciutat? Ser conscients del que som i cap on volem anar?
Recorden l’auditori de Sant Francesc? I els Panyos? I els antics jutjats? I la
sala Ciutat? I també la Plana de l’Om? Hi ha idees per a tot plegat? I encara
més: hi ha diners?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada