CINC NENS REFUGIATS QUE DORMEN SOBRE LA NEU, A SUÈCIA

Amb els bons amics i col·legues de professió Toni Mata i Quim Noguero comentàvem dijous passat, vint-i-quatre hores abans de la inauguració de l’exposició sobre la vida i l’obra del fotoperiodista barceloní Paco Elvira mort el 30 de març del 2013, la conveniència de llegir les fotografies talment com si fossin textos. Llegir les imatges dóna una gran informació sobre les societats. Els proposo l’exercici de recuperar la fotografia de l’última pàgina de Regió7 del passat divendres. És una fotografia feta a Estocolm, Suècia, aquesta mateixa setmana per la fotògrafa Jessica Gow. A Estocolm hi ha nevat. Els que han tingut la sort de viatjar a la capital sueca a l’estiu, en conservaran unes magnífiques impressions de ciutat neta, àmplia, amb bones comunicacions amb el museu etnogràfic a l’aire lliure de Skansen i el Vasamuseum dedicat a un vaixell reial que, de tan mal fet que estava, es va enfonsar als cinc minuts de salpar. Potser fins i tot recordaran un parell de bones pizzeries italianes al Gamla Stan. Tornin a la fotografia i mirin: cinc nens refugiats dormen a la intempèrie dins uns sacs de dormir vigilats de prop per la policia. Hi fa molt fred a Estocolm! Que equivocat estava Salvador Espriu quan va escriure que les societats de nord enllà eren cultes i nobles! Quines coses que fa dir als poetes el desconeixement, a vegades, de les coses sobre  les que escriuen! Cultes? Per què? Perquè llegeixen més llibres i toquen més violins que nosaltres i molts parlen l’anglès? Nobles? Quina societat noble permet que els nens dormin sobre la neu i al ras? Quina mare o pare suecs pot mirar cap a una altra banda? Quins pares i mares europeus poden restar impassibles? Llegeixin la fotografia, i després