Raimon canta des del 1983: «Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o
plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és un desastre». En aquest
fragment de cançó es descriu allò que de petits havíem estudiat en les classes de
geografia i que es deia clima mediterrani. El clima mediterrani es distingeix per
les torrentades, pels cops de la meteorologia, però a canvi ens proporciona les
quatre estacions; aquesta variabilitat que fa més passador l’any, o que ho feia
perquè fa una temporada que anem de la fredor a la calor en un no res. El clima
mediterrani és arrauxat; si una societat és en origen un producte de la seva adaptació
a la geografia i a la climatologia, potser per això els mediterranis no som tan
calculadors com els nòrdics. Als mediterranis, la natura ens proveeix més
diversificadament que no pas a la gent de nord enllà; per això s’afarten en els
nostres restaurants quan vénen de vacances; per això i perquè els surt més barat
per la més gran disponibilitat de matèria primera i pel diferencial econòmic també!
A la gent del clima mediterrani no ens hauria d’estranyar que a l’hivern fes
fred, que plogués a la primavera, que ens ofeguéssim de calor a l’estiu i que
ens constipéssim a la tardor; això és el que ha de ser a causa de la nostra
actual ubicació terràqüia; cercar gaires explicacions més enllà ens pot dur a
entendre la fenomenologia de les coses, però si aquesta saviesa ens servís per no
edificar a les lleres de les rieres, sota cingles rocallosos i pendents
propicis a allaus o en línies costaneres modificades a cop de passejos marítims
i ports esportius, rai. Però no, saberuts com som, ens pensem dominar la natura,
quan només en som un mer producte a la seva mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada