Només un de cada
quatre consumidors està disposat a pagar més per alimentar-se. Això ho diu un
estudi fet per una empresa que fa estudis, ai, aquest país dels estudis que ja
han arribat als productors alternatius! En la trobada feta a Món Sant Benet es
va dir que calia fer conèixer els productes ecològics, que calia apropar-los al
públic perquè valoressin en positiu l’increment de cost del cistell d’anar a
comprar. Tot molt bé, però res de nou. A ningú no pot escapar que les
produccions a la menuda han de resultar per força més cares, si, a més a més,
hi afegim l’estacionalitat, doncs encara s’explica més. A ningú no escapa que
un pollastre fet a pagès, corrent i picant per l’era, serà més potent de carn i
de gust. Per contra, a ningú no escapa que un tràiler de pollastres que seran
criats en granges de 30.000 exemplars o de cogombres fets en hivernacles quilomètrics
resultarà, a causa de la llei de mercat, molt més econòmic; això ha estat, és i
serà així. Diguem que el tràiler, les granges adotzenades i els hivernacles han
popularitzat l’alimentació, vull dir que n’han posat més quantitat a l’abast
d’un nombre més gran de consumidors, durant un temps més llarg i més barats. Ah!
I les grans superfícies comercials que tot ho compren a milers no són el mateix que la botiga de barri
o de poble que només compta per dotzenes els ous. Si parlem d’arribar al
consumidor, la línia de l’híper és incontestable. Així són les coses per a la
gran majoria de la gent que mira de lligar les tres «b» de bo, bonic i barat. I aquí vull arribar, si el joc econòmic
va d’abaratir per poder competir i això ho duem al sistema de treball i salari,
empetitir els sous i eliminar la classe mitjana també explica el resultat de
l’estudi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada